JxSí i la CUP aprovaran la llei de transitorietat abans de l’1-O
La norma preveu la continuïtat de la majoria de lleis espanyoles fins a l’aprovació d’una nova Constitució
BarcelonaEl Govern s’ha compromès a posar les urnes l’1 d’octubre arreu de Catalunya i a aplicar els resultats del referèndum siguin els que siguin. Si guanya el no, eleccions autonòmiques. I si guanya el sí, els catalans saben des d’ahir quines conseqüències tindrà la declaració d’independència, almenys a curt termini. Després de mesos de secrets i especulacions -només una filtració al diari El País, al maig, va donar alguna pista-, JxSí i la CUP van presentar la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República. La norma s’aprovarà abans de l’1-O per enviar el missatge a la ciutadania (i, de pas, al govern espanyol) que no es faran enrere, però només entrarà en vigor si el sí a la independència guanya l’1-O. Finalment el PDECat ha cedit a les posicions de la CUP i ERC i ha acceptat que la llei de transitorietat jurídica s’aprovi abans de l’1-O.
La Constitució espanyola i l’Estatut serien substituïts formalment per una nova “llei suprema” de la qual penjarà tot l’ordenament jurídic català fins que s’aprovi la nova Constitució, en un període que es calcula que serà d’un any. Què diu la llei? El president de la Generalitat es fixa com el cap d’estat i, per tant, si no hi ha canvi de Govern després de l’1-O ho seria Carles Puigdemont. Les competències de l’Audiència Nacional, del Tribunal Constitucional (TC), del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya seran assumides pel nou Tribunal Suprem català. El Govern controlarà les fronteres terrestres, marítimes i aèries. La Hisenda catalana serà l’única administració tributària. S’amnistiaran els condemnats pel Procés. I s’atorgarà la nacionalitat catalana a aquelles persones que hagin nascut al Principat o que puguin acreditar una residència continuada a Catalunya. Una declaració d’intencions que, per ser aplicada, necessitarà que, a més de la majoria a les urnes, la Generalitat demostri que té el control efectiu sobre el seu territori, que no només té la capacitat d’aprovar la llei sinó també la d’aplicar-la.
La llei de transitorietat es va registrar ahir de manera discreta -es van evitar fotografies-, i els diputats de JxSí en van conèixer el contingut poc abans de la presentació pública als mitjans. El Govern l’acompanyarà de cinc decrets llei dels quals encara no s’ha fet públic el contingut.
La via exprés
Cap dels ponents va resoldre, però, els dubtes de la tramitació. Amb la via de la lectura única suspesa pel TC, el més probable, segons les fonts consultades, és que tant la llei de transitorietat com la del referèndum es tramitin per la via exprés, l’article 81.3 del reglament. És a dir, que JxSí i la CUP la incloguin en l’ordre del dia mentre el ple estigui en marxa. Abans, però, haurà de ser admesa a tràmit per la mesa i tot apunta que això passarà la setmana que ve. L’aprovació de la llei del referèndum i de la de transitorietat arribarà durant el ple dels dies 6 i 7 de setembre i la signatura del decret de convocatòria de l’1-O seria pràcticament immediata.
Amb la llei, l’independentisme també vol deixar clar que no vol una transició conflictiva: la gran majoria de les normes espanyoles seguiran vigents durant la transició i els ponents no volen parlar de derogació sinó d’“inaplicació” de lleis estatals. La nova “llei suprema” manté la normativa europea, assumirà les obligacions contretes per l’estat espanyol i respectarà els contractes i els convenis signats. “El criteri és assegurar la màxima continuïtat possible, introduint-hi només les novetats indispensables per tal que la nova República pugui actuar com a tal amb plena capacitat”, detallen els ponents de la llei en el preàmbul. “La transició es farà de manera ordenada i gradual i amb plena seguretat jurídica”, afegeixen.
Les referències a “l’estat de dret” són constants i, si amb la llei del referèndum el Govern s’ha marcat l’objectiu que els catalans votin “com sempre”, amb la de transitorietat vol transmetre que a Catalunya no hi haurà cap “buit legal”. Un missatge que, consideren, té especial importància de portes enfora, amb Europa i el món mirant de reüll.
Durant els primers sis mesos, la Generalitat vol establir negociacions amb el govern de l’Estat per pactar les condicions de la independència, malgrat que sap que la Moncloa no acceptarà negociar després d’un referèndum que considera “il·legal”. Mariano Rajoy ja ha advertit que la llei de transitorietat “no s’arribarà a aplicar mai” i que l’1-O no hi haurà referèndum. “Ens intenten imposar el no sense votar. No crec que hi hagi cap català que estigui disposat a assumir-ho”, va valorar ahir Lluís Corominas, president del grup de JxSí. “El que demanem són urnes i poder votar i si ells parlen de cop d’estat és que no entenen la situació que hi ha avui a Catalunya”, va afegir.
En una línia similar, la diputada cupaire Gabriela Serra va instar l’Estat a explicar per què vol respondre “amb pràctiques repressives” a l’aprovació de lleis “democràtiques” per part del Parlament.
La fi del “processisme”
A 33 dies del referèndum, la CUP va donar per feta la fi del “processisme”, és a dir, la política de donar voltes sobre el Procés sense encarar-ne el final. “El processisme s’ha acabat”, deia Serra, mentre Salellas celebrava que, acabant amb la discussió sobre quan s’havia d’aprovar la llei, “s’ha evitat l’enèsim debat processista”. Ara el full de ruta resta pendent de ser validat en un Parlament que té la majoria absoluta de 72 dels 135 diputats per tirar-lo endavant.