JxSí i la CUP tramiten les ponències de les tres lleis de ruptura tot i l'informe contrari dels lletrats del Parlament

BarcelonaJunts pel Sí i la CUP han decidit tramitar les tres ponències de llei per la ruptura tot i que un informe dels lletrats del Parlament va desaconsellar emprendre aquesta via per elaborar les normes que els independentistes veuen clau per avançar cap a la independència.

D'aquesta manera, els dos grups parlamentaris han registrat aquest dilluns de forma conjunta un escrit a la Mesa on argumenten que la cambra catalana ha interpretat de "manera àmplia i extensiva" l'article 126 del reglament –el que tracta les ponències redactores– per facilitar la tasca dels diputats.

Els lletrats van desaconsellar les ponències conjuntes perquè no tenien un aval ampli dels grups de la cambra, però Junts pel Sí i la CUP al·leguen que en les últimes legislatures hi ha precedents de ponències que s'han impulsat així sense que això generés "controvèrsia" i diuen que és la via per trobar el "màxim consens i participació en l'elaboració d'un text".

Un informe d'11 pàgines

D'aquesta manera, en un contra-informe d'11 pàgines al que ha tingut accés a l'ARA, Junts pel Sí i la CUP al·leguen que "l'article 126 del reglament del Parlament ha estat interpretat de forma àmplia i extensiva en les darreres legislatures sense que aquest fet habitual hagi estat motiu de controvèrsia per part de la Mesa i la Junta de Portaveus".

Els lletrats de la cambra defensaven que, per constituir una ponència conjunta, aquesta havia d'abordar algun àmbit material de desenvolupament bàsic de l'Estat o gaudir del suport de la pràctica totalitat dels grups. Les forces independentistes, però, enumeren fins a 41 ponències conjuntes creades des del 1999, cosa que demostraria que aquesta "ha esdevingut a la pràctica un procediment legislatiu que va més enllà d'una interpretació estricta i formal del seu tenor literal" i "ha estat un fet habitual en bona part de les darreres legislatures".

En aquests casos, segons el contra-informe, "no ha estat pràctica habitual [...] justificar l'àmbit material de desenvolupament bàsic de l'Estatut". Igualment, afirmen que el fet que un o diversos grups renunciïn a un dret com el de participar en una ponència, "no pot portar a la paralització de la mateixa ni esdevenir condició necessària". Assumir això, subratllen, suposaria avalar el "dret de vet d'un sol grup".

"Segons el criteri adoptat, es podria donar la paradoxa que 72 diputats que representen Junts pel Sí i la CUP no són suficients per constituir una ponència redactora, però si els mateixos diputats estiguessin distribuïts en 5 grups, sí", destaquen, posant de manifest que el reglament no especifica quants grups cal per impulsar una ponència.

El consens pot arribar al final, no d'inici

Sigui com sigui, el text defensa que serà al final del procés quan es podrà valorar si s'ha aconseguit sumar prou grups a la proposició de llei, i no en el seu inici, motiu pel qual no s'hauria de frenar el dret a intentar-ho. "El màxim consens pot ser desitjable però no s'estableix com a requisit formal", afegeix igualment i, per tant, "un requisit no establert no pot condicionar les facultats de la Mesa".

Per tot això, Junts pel Sí i la CUP demanen a la Mesa que admeti a tràmit la creació de les tres ponències conjuntes per a la llei de protecció social catalana, la del règim jurídic català i la de l'administració tributària catalana, una postura que previsiblement s'imposarà aquest dimarts, atès que els independentistes tenen majoria en aquest òrgan.