JxSí i la CUP debaten separar el referèndum de la llei de desconnexió

BarcelonaUna única llei per al referèndum i la desconnexió, o dues de separades. Tot i tenir tancada amb pany i forrellat la llei de transitorietat jurídica, el contingut i la forma estan en constant evolució. Junts pel Sí (JxSí) i la CUP ultimen l’estratègia de la desconnexió i debaten si és convenient separar en dos instruments diferents la regulació per poder convocar el referèndum i la llei que ha de fixar com serà la transició de l’autonomia a l’estat independent en cas que guanyi el sí. Fins ara el Govern preveia les dues normes en un sol paquet, però creixen les veus dins de JxSí que veurien de bons ulls separar el referèndum de la llei de transitorietat. Una opció que la CUP havia defensat des del principi i que guanya adeptes.

Les opinions són, però, diverses fins i tot dins del grup parlamentari de Junts pel Sí. Hi ha qui veu virtuts estratègiques a distingir una norma de l’altra per centrar el xoc amb l’Estat en el referèndum, i evitar les crítiques d’estar fent una declaració d’independència encoberta. Una opció que, apunten, podria ser també una manera d’eixamplar els suports entre els diputats més enllà de JxSí i la CUP. Segons aquest raonament, en cas que es votés una llei per fer exclusivament el referèndum, Catalunya Sí que es Pot (CSQP) -o almenys alguns dels seus diputats- podria votar-hi a favor, o almenys ho tindria difícil per oposar-s’hi de manera rotunda. De fet, en el debat sobre pressupostos, la CUP i JxSí van aprovar la disposició addicional que fixava el referèndum aquest 2017 -tombada pel Consell de Garanties Estatutàries (CGE) i prohibida pel Tribunal Constitucional (TC)-, i van comptar amb el vot de la diputada de Podem Maria Àngels Martínez, que va saltar-se la disciplina de vot de Catalunya Sí que es Pot, que s’oposa al referèndum unilateral.

El PDECat s’inclina, de fet, per aquesta segona via. Fonts del partit expliquen a l’ARA que no veuen clar que la llei que empari el referèndum sigui la llei de transitorietat, ja que interpreten que d’alguna manera s’estaria declarant la independència sense aconseguir abans la legitimitat per fer-ho a través de les urnes. El que sí que s’hauria de fer, apunten aquestes fonts, és mostrar el contingut de la llei de transitorietat -fins ara ocult- en el moment que es convoqués el referèndum perquè la ciutadania anés a votar sent conscient de les conseqüències.

Dues lleis en paral·lel?

Tot i això, veus d’ERC i també dins del PDECat -sobretot al Govern- no compren del tot aquesta idea. Consideren que abans de fer el referèndum hi ha d’haver un “exercici de sobirania” que trenqui parcialment amb l’Estat i que atorgui a la Generalitat les eines per fer un referèndum. És l’anomenada “legalitat catalana” enfront de la Constitució. És per això que defensen que la llei de transitorietat entri en vigor en dues fases. Primer, la part necessària per poder convocar la consulta i, després, en cas que guanyi el sí, tota la resta: la substitució de l’ordenament espanyol pel català, l’accés a la nacionalitat catalana, l’establiment dels drets de ciutadania, la definició del territori, el sistema institucional i el procés constituent, entre altres aspectes.

De tota manera, en cas que s’opti per separar les dues lleis, s’ha de prendre una segona decisió: tramitar-les alhora o una després de l’altra, guardant al calaix momentàniament la llei de transitorietat. Fonts d’ERC afirmen que no s’oposaran a separar la llei de desconnexió del referèndum sempre que es tramitin en paral·lel. Si no és així -argumenten- no hi hauria res previst en cas que guanyés el sí; en definitiva, no es podria aplicar immediatament el resultat perquè, sostenen, se seguiria en el marc de la llei espanyola.

El Consell, un tràmit ineludible

Al marge de decidir sobre l’instrument legal per fer el referèndum, els independentistes també han de decidir com fer efectiva la tramitació exprés d’aquestes normes. JxSí vol aprovar la llei de transitorietat o de referèndum abans que pugui ser suspesa pel TC, i per això ha impulsat una reforma del reglament del Parlament per poder-la validar en un sol debat. Tanmateix, JxSí i la CUP han d’esquivar altres tràmits per poder eludir el veto de La Moncloa. Per això es plantegen invocar l’article 81.3 del reglament, que permet alterar l’ordre del dia d’un ple i votar una proposta, encara que no hagi complert els tràmits reglamentaris, si hi ha acord per majoria absoluta. Això permetria a JxSí i la CUP, per exemple, evitar la publicació de la iniciativa abans que s’aprovés o reduir a la mínima expressió el període d’esmenes. Una voluntat que ha tensionat l’oposició, que acusa els independentistes de “coartar el debat”.

Aquestes mesures topen, però, amb un inconvenient. Hi ha un pas que la majoria parlamentària sap que és ineludible: el dret dels grups a portar una llei al CGE -un òrgan que, si es tracta d’una tramitació per lectura única, té set dies hàbils per resoldre-. Aquest dret no està recollit al reglament, sinó a la norma d’aquest organisme consultiu, i, per tant, segons fonts parlamentàries, no es pot eludir encara que s’invoqui el 81.3.

És a dir, tot i comprimir els tràmits al màxim, la llei hauria d’esperar el dictamen del Consell abans de ser votada pel Parlament. Set dies que donarien a l’Estat marge per actuar. Això obliga JxSí a buscar alternatives per aconseguir la celeritat però, alhora, garantir els drets de l’oposició per mantenir el discurs que, en aquest Procés, tot es farà “de la llei a la llei”.