JxSí i la CUP agruparan la transitorietat en una sola llei
Descarten presentar per separat les sis que queden
BarcelonaLes ponències conjuntes per impulsar les lleis de desconnexió es van crear ara fa un any amb l’objectiu d’enllestir el marc legal transitori de la nova República Catalana abans de l’estiu del 2017. Nou mesos després, només s’han registrat al Parlament dues de les vuit lleis previstes i Junts pel Sí i la CUP no en preveuen presentar més fins que estiguin preparats per desconnectar de l’ordenament jurídic espanyol. Fonts consultades per l’ARA confirmen que, a diferència del que s’havia previst inicialment, treballen perquè la llei de transitorietat jurídica inclogui totes les lleis de desconnexió plantejades. És a dir, es tramitaran totes conjuntament a través d’un únic text legislatiu. Totes excepte les de l’Agència de Protecció Social i la del codi tributari, que ja s’estan debatent a la cambra catalana perquè no tensionen la Constitució espanyola. La resta hauran d’esperar. La llei general tributària, la del cadastre, la de duanes, la que definirà els impostos del nou estat i la de la seguretat social acabaran, doncs, dins el paraigua de la llei de règim jurídic català (el nom escollit per a la llei de transitorietat jurídica).
A finals de desembre, el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar les ponències conjuntes que tramiten les lleis de desconnexió en interpretar que s’havien vulnerat els drets dels diputats que no hi volien participar (C’s, PSC, PP i CSQP). Però els membres de JxSí i la CUP que en formaven part no han deixat de reunir-se. El motiu no és tant la desobediència al TC com el fet que, formalment, les ponències estan caducades des de fa mesos perquè ni els uns ni els altres han renovat la vigència inicial prevista de tres mesos. De fet, tant el codi tributari com l’Agència de Protecció Social s’estan tramitant com dues proposicions de llei ordinàries. En el cas de la segona ja s’han fet fins i tot les compareixences i podria quedar aprovada aviat al ple del Parlament.
Hagin quedat o no anul·lades les ponències, els grups constitucionalistes creuen que la futura llei de desconnexió no hauria d’arribar ni a ser tramitada per la mesa, ja que contravé directament la sentència del TC contra la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015.
Sense llei de referèndums
Fonts sobiranistes també descarten presentar una llei de referèndums a part de la de transitorietat. La CUP era partidària de separar-la de la resta per deixar clar que la independència i el referèndum són dues qüestions diferents, però finalment la regulació de la consulta també acabarà dins la norma bàsica de desconnexió. Els anticapitalistes pensen que diferenciant els tempos es podria convèncer més fàcilment els comuns de sumar-se al referèndum unilateral i, a més, no els preocupa que el TC pugui impugnar la llei perquè assumeixen que la nova legalitat catalana naixerà impugnada per l’estat espanyol. En canvi, Junts pel Sí prefereix tramitar-ho tot sota el paraigua de la transitorietat jurídica, que entenen que marcarà el moment zero de la creació del nou estat català, encara que esperin a un sí majoritari al referèndum per acabar de declarar la independència.
La tasca de l’independentisme al Parlament es combina amb la que desenvolupa el Govern per tenir a punt les estructures d’estat. I tot plegat conviu amb una petició de diàleg amb l’Estat que verbalitza el Pacte Nacional pel Referèndum i que ha recollit més de 60.000 signatures en pocs dies. No renunciaran a aquesta via, però per a JxSí i la CUP, l’acord amb Espanya ni hi és ni se l’espera.