JxSí, CSQP i la CUP portaran a la justícia l’operació Catalunya

BarcelonaSi en alguna cosa han coincidit de manera gairebé unànime els compareixents de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya del Parlament és en la necessitat d’emprendre accions legals contra els fets que s’hi expliquen, que apunten cap a un entramat format per policies, empresaris i polítics obstinats a aturar el Procés amb guerra bruta. “La pregunta fonamental no és acabar de saber què ha passat, sinó com és que encara no hi ha una resposta institucional, jurídica, detinguts i imputats”, va deixar clar l’exdiputat de la CUP David Fernàndez en l’arrencada de la seva intervenció a la cambra catalana.

Davant les informacions que s’han anat coneixent a la comissió, s’ha estès entre els diputats de JxSí, CSQP i la CUP la inquietud de quines mesures es poden prendre en aquest sentit. Segons ha pogut saber l’ARA, els grups ja han començat a donar voltes als mecanismes als quals recórrer perquè les conclusions que s’extreguin dels treballs no es quedin en un calaix. De fet, el representant de JxSí a la comissió Lluís Guinó va anunciar en l’última sessió que el seu grup posarà en coneixement de la fiscalia el text final. Fonts de la coalició de govern han confirmat aquestes intencions, tot i que encara han d’estudiar el format i si finalment es presentarà al ministeri fiscal. A CSQP i la CUP, però, hi ha poques esperances que la fiscalia investigui.

Les fonts de JxSí, CSQP i la CUP consultades s’inclinen per obviar la fiscalia -implicada en la guerra bruta, segons les revelacions de Jorge Fernández Díaz en la conversa filtrada amb l’excap de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso- i recórrer a un jutjat de primera instància. Una de les opcions que hi ha sobre la taula és que l’acusació la promogui la ciutadania, tal com va passar amb el moviment 15-M contra Rodrigo Rato per les targetes black, a la qual se sumarien conjuntament els tres partits.

Reclamar les compareixences

Abans d’esperar a les conclusions, les fonts consultades remarquen la necessitat que compareguin totes les persones citades a la comissió, entre les quals hi ha Mariano Rajoy, Fernández Díaz i els excomissaris de la policia Eugenio Pino o José Manuel Villarejo. Davant la probable negativa a comparèixer, els grups esmentats estan disposats a arribar fins al final perquè seguin a donar explicacions, fins i tot amb accions legals.

No hi ha cap precedent en aquest sentit, tot i que el mateix reglament del Parlament estableix que la cambra ha de posar en coneixement de la fiscalia els que es neguen a comparèixer. Aquesta podria ser una estratègia, apunta una veu consultada, perquè més secrets de l’operació Catalunya surtin a la llum.

“Segons l’article 502 del Codi Penal, la incompareixença podria incórrer en un delicte de desobediència”, recorda l’advocat Albert Pons, un element on s’aferren els grups. Els membres del govern espanyol, que gaudeixen d’aforament, poden escudar-se en un informe del Consell d’Estat que interpreta que els alts càrrecs de la Moncloa només estan obligats a respondre a les corts espanyoles.

Un lletrat del Parlament subratlla a l’ARA l’“empat infinit” entre les interpretacions que poden fer uns i altres de l’obligatorietat que els alts càrrecs de l’Estat compareguin en una comissió d’investigació. “La resta ho tenen més complicat”, considera una font d’un dels grups. De fet, des de la comissió asseguren que ja han contactat amb alguns dels caps de la presumpta trama: “Tindrem alguna sorpresa”.

Tot i que fonts parlamentàries recorden que la cambra “no té tradició” de portar a la fiscalia les incompareixences, aquest seria el procediment més “lògic”, apunten. Segons aquesta tesi, el paper del Parlament hauria de quedar-se aquí i el protagonisme de les accions judicials podria passar als grups. Tot i que hi ha aspectes concrets de l’operació Catalunya que ja estan als jutjats, no hi ha cap investigació que tracti el cas en el seu conjunt, per aclarir si les accions que ha fet el govern espanyol per frenar el Procés han sigut legals.