Puigdemont compareixerà dilluns al Parlament per traslladar els resultats de l'1-O

BarcelonaJunts pel Sí i la CUP han demanat un ple ordinari amb la compareixença del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per dilluns, 9 d'octubre perquè doni trasllat al Parlament dels resultats del referèndum de l'1-O. La petició, signada per Lluís Maria Corominas i Marta Rovira de Junts pel Sí i Mireia Boya i Anna Gabriel de la CUP, sol·licita la compareixença del president de la Generalitat "per valorar els resultats del referèndum del dia 1 d'octubre i els seus efectes, d'acord amb l'article 4 de la llei del referèndum". Aquest norma disposa que si guanya el 'sí' en el referèndum, un cop proclamats els resultats per part de la Sindicatura Electoral, el Parlament ha de celebrar una "sessió ordinària per efectuar la declaració formal d'independència". De fet, la CUP ja ha reclamat que dilluns es proclami la independència i la llei de transitorietat entri immediatament en vigor.

Després de reunir-se la mesa i la junta de portaveus diverses vegades -per admetre a tràmit la petició de ple i rebutjar les peticions de reconsideració de Ciutadans, PP i PSC-, finalment la junta de portaveus ha determinat que el ple començarà dilluns a les 10 del matí amb la intervenció sense límit de temps del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Després, els grups de l'oposició tindran la paraula per torns de 10 minuts cadascun. Si el president fes ús del seu torn de rèplica, l'oposició disposaria d'una altra ronda d'intervencions. El PSC ja ha avançat que presentarà un recurs d'empara al Tribunal Constitucional contra la celebració d'aquest ple.

Aquest és el resultat de les negociacions entre els grups de la majoria independentista arran dels resultats del referèndum de diumenge. El president de la Generalitat va dir ahir dimarts en una entrevista a la BBC que el Parlament de Catalunya declararà la independència els pròxims dies. No és clar, però, si la compareixença de Puigdemont de dilluns derivarà en una proclamació de sobirania o si caldrà votar un text que expliciti una declaració d'independència. I aquí està la principal discussió. En principi, la compareixença no implica que hi hagi una votació.

Els lletrats no avalen el ple

No és la primera vegada que els lletrats del Parlament es posicionen en contra de la tramitació de les lleis del Procés. Aquest dimecres ho han tornat a fer a través d'un escrit en el qual adverteixen als membres de la mesa del seu deure de complir amb les sentències del TC i, per tant, d'"impedir o paralitzar" el ple convocat per dilluns, en el qual es preveu que el sobiranisme declari la independència de Catalunya.

L'informe s'ha fet a petició dels grups de l'oposició, però no ha impedit que la majoria de JxSí hagi situat la compareixença del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el ple de dilluns, dia 9.

Els diputats han de votar la independència?

El 6 i 7 de setembre la majoria independentista va aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica. En la primera es preveu que si hi ha més vots de 'sí' que de 'no' en la votació de l'1 d'octubre, i un cop la Sindicatura Electoral -que ara mateix està dissolta- proclami els resultats oficials, el Parlament ha de fer una "sessió ordinària per efectuar la declaració formal d'independència, concretar-ne els efectes i iniciar el procés constituent". La llei de transitorietat jurídica, que es va aprovar el dia 7 de setembre però que va quedar en suspens fins al resultat del referèndum, declara Catalunya com una "república democràtica, de dret i social". Entra en vigor un cop la cambra catalana declari la independència. Ara bé, com es concreta aquesta proclamació d'independència? Cal una nova votació del plenari? O una declaració del Parlament, que pilotaria la presidenta de la cambra, Carme Forcadell?

Aquest és el debat que ara mantenen els diputats independentistes. Si Junts pel Sí i la CUP decideixen fer una declaració i votar-la, cal que es presenti el text i la mesa del Parlament l'admeti a tràmit. Això pot conduir a una sessió maratoniana tal com va passar el 6 de setembre: l'oposició pot demanar peticions de reconsideració a l'admissió i objectar que és inconstitucional. També voldria dir que l'última paraula la tenen els diputats i no la ciutadania que va participar en el referèndum.

En cas contrari, si es decideix que no és necessari votar -perquè la decisió es prenia en referèndum- qui és la màxima autoritat del Parlament és la seva presidenta o la mesa de la cambra. Per tant, seria Forcadell qui n'assumiria la lectura i la proclamació.

Així, tot i que els grups han sol·licitat la compareixença de Puigdemont, d'acord amb la llei, el president de la Generalitat no té un paper explícit ni en la proclamació dels resultats del referèndum -que hauria de fer la Sindicatura Electoral- ni en la declaració d'independència -reservada al Parlament-.

La mesa del Parlament i la junta de portaveus s'han reunit a primera hora d'aquest matí per abordar el calendari dels plens i fixar-ne el contingut. Tanmateix, malgrat les peticions de l'oposició, la majoria independentista no ha aclarit quin seria el contingut de la compareixença de Puigdemont -més enllà de donar compte dels resultats del referèndum- ni tampoc si seria un ple per declarar la independència.