JxSí alerta la CUP que el marge per negociar s’esgota
La coalició fa pinya amb la candidatura de Mas i creu que ara li toca moure’s a l’esquerra alternativa
BarcelonaLímit, 4 de desembre, dia d’arrencada de la campanya electoral cap al 20-D. Aquesta és una de les parts principals del full de ruta de Junts pel Sí després de la segona negativa de la CUP a investir Artur Mas com a president de la Generalitat. “Això no es pot allargar ad eternum ”, assenyala un destacat dirigent del grup parlamentari que formen CDC, ERC i onze independents, reunit ahir a Poblet per analitzar l’escenari d’incertesa obert sobre el futur de la legislatura. De moment, la coalició sobiranista manté Mas com a candidat i reclama un gest a l’esquerra alternativa abans que comenci la campanya. “Ens hem mogut, i ara són ells els que s’han de mullar”, defensa un alt dirigent.
El missatge públic que busca emetre Junts pel Sí és el de l’optimisme envers l’entesa. Aquesta és una de les consignes que han rebut els diputats, entre els quals existeix un cert “desànim” després del fracàs de la segona votació d’investidura. “Farem tot el possible perquè hi hagi un acord com més aviat millor”, reflexionava ahir el líder d’ERC, Oriol Junqueras, en una entrevista a Catalunya Ràdio en què va veure cert marge per ampliar el pla de xoc social perfilat entre les dues formacions independentistes. Mas, que des de les eleccions ha mesurat molt les seves intervencions mediàtiques, només va deixar anar una frase sobre el bloqueig de la seva investidura després d’un acte a Barcelona: “El moviment que havíem de fer per a un acord ja l’hem fet, veurem què diuen els altres”. I la CUP, de moment, es manté ferma en la posició que va defensar en campanya.
“Tenim un mandat de donar un no rotund a Mas”, va assenyalar ahir el president del grup parlamentari de l’esquerra alternativa, Antonio Baños, als micròfons de RAC1, on va demanar trobar una “figura de consens”. “No ha de ser tot tan complicat perquè tot s’aturi per una sola persona”, va afegir Baños. Els noms de “consens” que proposava l’esquerra alternativa -Raül Romeva o Neus Munté- s’han encarregat d’autodescartar-se per no debilitar la posició de Mas, que de moment no té previst fer cap pas enrere.
Quin pot ser el desllorigador d’aquesta situació de bloqueig? Junqueras va proposar ahir que es detallin exactament les competències delegades en les tres macroconselleries proposades a la CUP en la reunió de dimecres passat al Palau de la Generalitat i que, de passada, s’obri la porta a una segona qüestió de confiança d’aquí divuit mesos. La primera, com va explicar Mas al Parlament, s’hauria de fer cap al juliol, després del primer període de sessions. Dues propostes, la del govern coral i la de la qüestió de confiança en deu mesos, que van rebre un “no tranquil” per part de Baños.
A pesar que hi ha sectors de CDC que són partidaris d’augmentar la pressió sobre l’esquerra alternativa per forçar un acord per a la investidura, ERC defensa més aviat el contrari. És per això que els dirigents republicans demanen explícitament a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que la manifestació de diumenge al Parlament no es converteixi en una via per collar la CUP. “Les entitats de la societat civil no haurien de fer pressió sobre una formació política en concret, perquè perden la seva condició d’entitats transversals”, va raonar Junqueras.
No són pocs els dirigents de Convergència que aquests dies admeten en privat que els esquemes de negociació habituals no funcionen amb la CUP. La pressió és mal rebuda dins l’esquerra alternativa, que en el debat d’investidura va denunciar les “cimeres mediàtiques” com a pràctica de negociació. Les converses seguiran de manera més discreta que mai fins a la setmana del 29 de novembre, que és quan l’esquerra alternativa farà una “jornada de debat nacional” per posicionar-se.
Dijous a la tarda es van fer públics els seus condicionants per pactar -“Una nova manera de dir-nos que no”, reflexionaven a CDC-, i la sensació general a Junts pel Sí és que el marge per fer cessions s’estreny. I més després que sectors convergents avisin que ja no hi ha “espai” per fer més “cessions” -declaració de ruptura i annex social inclosos- en la mesura que poden tensar encara més les costures del partit.
Sempre hàbil, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta -segurament conscient que hi ha veus nacionalistes que en privat apunten a la possibilitat de ser “decisius” a Madrid després de les espanyoles-, es va oferir per facilitar el diàleg entre Mas i un hipotètic govern espanyol liderat pel PSOE. A poc més de dos mesos de les eleccions espanyoles i a tres setmanes que comenci la campanya, l’escenari a Catalunya segueix enrocat. Les dues parts busquen un desllorigador que es manté ocult en la taula de negociació.
