L'abstenció de JxCat aboca Aragonès a un segon intent frustrat d'investidura

BarcelonaTampoc a la segona. Junts per Catalunya tornarà a optar aquest dimarts per l’abstenció i frustrarà per segon cop en quatre dies la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat. L’executiva del partit de Carles Puigdemont ha ratificat aquest dilluns al matí la seva posició i manté que ara per ara no es donen les circumstàncies per votar a favor del candidat d’Esquerra, que haurà de seguir esperant una mica més per recuperar la batuta del Palau de la Generalitat. El ple d’aquest dimarts, doncs, tornarà a saldar-se sense acord, i el rellotge de sorra girarà de nou, aquest cop descomptant els dies que falten fins al 26 de maig, la data límit per arribar a un pacte abans que sigui massa tard per evitar la repetició electoral.

En roda de premsa, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha assegurat que espera que l'acord arribi sense esgotar el termini dels dos mesos. “No tenim un acord de legislatura i això ens impedeix anar un pas més endavant i donar un vot de confiança. Seguim estant en l’abstenció”, ha dit. “Anem avançant”, ha afegit la vicepresidenta del partit i membre de l’equip negociador. En això ha coincidit amb el dirigent d’ERC i també part dels negociadors Sergi Sabrià, que ha parlat d’“algun avenç” durant el cap de setmana. Tanmateix, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ja ha assumit que era difícil que aquest dimarts JxCat optés pel sí a Aragonès. “Ara no estem en condicions de dir que demà sortirà investit”, ha assenyalat.

Durant el primer debat d’investidura, Junts ja va apuntar que no canviaria de posicionament en tres dies. En tot cas, si divendres passat el to entre el president del grup, Albert Batet, i el presidenciable, Pere Aragonès, va ser agre, en el debat d’aquest dimarts s’esperen gestos que aplanin la segona fase de la negociació.

Les carpetes pendents

Un dels esculls principals fins ara és la formació d’una direcció estratègica del Procés. Junts vol que sigui el Consell per la República, mentre que Esquerra i la CUP han acordat crear un ens nou en què hi hagi representats els tres partits independentistes, l’ANC i Òmnium. Aquest matí el Consell per la República ha entrat directament en la negociació, i ha obert la porta a reformular-se per desencallar la formació de govern, malgrat que manté que ha de ser aquest ens el que piloti l’estratègia del Procés. Fonts de Junts creuen que aquest pot ser el desllorigador, almenys en aquesta carpeta. “El Consell per la República no ha de ser l’escull”, ha dit Artadi, tot i que ha apuntat que els canvis els ha d’aprovar internament aquest organisme i fer-ho “com més aviat millor”.

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha celebrat la proposta del Consell per la República i ha opinat que aquest pas va en la direcció adequada per facilitar la investidura de Pere Aragonès. “Si ens posem d’acord amb aquesta reformulació i la consolidació d’un espai estratègic l’acord està encarrilat”, ha subratllat, instant JxCat a donar suport aquest mateix dimarts al candidat d’ERC. Vilalta ha mostrat la predisposició dels republicans que el Consell coordini la direcció estratègica del Procés si modifica la seva estructura. “Cal que es reformuli perquè sigui un òrgan representatiu on se sentin còmodes totes les organitzacions independentistes i si això passa estaríem d’acord que dirigís l’estratègia”. Si aquesta nova proposta acaba desbloquejant l'òrgan de coordinació, Esquerra i Junts començaran a entrar a fons en la negociació del repartiment de conselleries, en què també discrepen sobre qüestions com qui ha de gestionar els fons europeus o qui ha de pilotar les conselleries més socials, d’Educació i Salut. En aquest sentit, Artadi ha dit que no està tancat tampoc el pla de Govern ni l’estratègia sobre el diàleg amb Madrid, de manera que es requereix més temps per seguir negociant, ha remarcat.

Un govern alternatiu?

Després de l’apel·lació dels comuns a forjar un govern d’esquerres pel fracàs en les negociacions amb Junts –el seu portaveu, Joan Mena, ha demanat a ERC que aposti per un nou tripartit–, Vilalta ha deixat clar que el projecte dels republicans passa per configurar un executiu independentista. “No considerem cap escenari que no sigui posar-nos d’acord les forces independentistes i consolidar la majoria de 74 diputats”, ha dit. Tant Esquerra com Junts han descartat eleccions i s’emplacen a fer un govern, però el cert és que un mes i mig després del 14-F encara continuen encallats.