JxCat proposa que l’independentisme demani mediació a la UE si supera el 50%
Situa la confrontació com a eix central per "forçar" el diàleg o fer la independència unilateral
BarcelonaEn les últimes intervencions, els dirigents de Junts per Catalunya s’han mostrat partidaris de definir les pròximes eleccions com un "plebiscit" sobre la independència, amb l’objectiu de superar el 50% dels vots i que se’n derivin "conseqüències polítiques". Fins ara, públicament, no han definit quin ha de ser el pas següent, i l'han deixat en mans d’un eventual acord –que veuen prioritari– amb la resta de partits independentistes. Ara bé, en la ponència política de JxCat, a la qual ha tingut accés l’ARA i que es ratificarà aquest dissabte per part dels afiliats –s'acaba el procés congressual–, sí que defineix una proposta. "En cas d’obtenir la majoria de vots, es considerarà la possibilitat de sol·licitar la intervenció de la Unió Europea per forçar un referèndum acordat", diu la ponència del partit de Carles Puigdemont.
Recórrer a Europa no és nou. Durant el 2017, sobretot després de l'1-O, l'independentisme ja va apel·lar al suport de la Unió Europea, que, més enllà de censurar les càrregues policials, sempre va considerar el Procés un afer intern de l'estat espanyol.
En aquest document –que ja ha passat el procés d'esmenes de les bases– es fa una radiografia de l’estratègia de Junts, que té com a eix central la "confrontació". El partit de l’expresident parteix de la base que Espanya "no és un veritable estat de dret homologable als de la resta d’Europa" i que els seus poders decisius mantenen "les seves arrels culturals en la dictadura". Davant d’això, i l’experiència del 2017, JxCat defensa que "sense confrontació difícilment hi haurà una negociació real amb l’estat espanyol". Aquesta confrontació té un "límit", que és el seu caràcter "pacífic, democràtic i no-violent", amb la determinació "d’assumir els riscos de la repressió".
Aquesta mobilització ha de trobar la "complicitat mínima" –diu la ponència política– amb les institucions catalanes, impedint que "actes de desobediència cívica impulsats des de la ciutadania siguin reprimits per les institucions pròpies". Una directriu que contrasta, però, amb les accions dels Mossos d’Esquadra durant aquesta legislatura i els desencontres dins el Govern arran de l’actuació de la policia catalana i Interior durant les protestes en contra la sentència de l’1-O.
JxCat fa una esmena, implícita, a la proposta d’Esquerra d’eixamplar la base, ja que diu que l’Estat mai accedirà a una negociació amb Catalunya que tingui per objecte l’autodeterminació "ni per bona fe, ni per acceptació del principi democràtic, independentment de quina sigui la majoria partidària de la independència per àmplia que sigui". Així, malgrat admetre que convèncer més ciutadans és "convenient", afirma que prioritza la confrontació per intentar "forçar" la negociació amb l’Estat o assolir la independència de manera unilateral.
El diàleg, segons diu JxCat, hauria de comptar amb un "mediador", un mètode de treball "discret" i "poca exhibició propagandística". Ara bé, quan negociarà l’Estat? Només s’hi veurà "obligat de manera seriosa si percep que la seva correlació de forces evoluciona de manera negativa als seus interessos". Una de les claus, diu la ponència política, és el "desgast de l’Estat" a tots els nivells: entre les prioritats assenyalen "reduir la dependència" dels "oligopolis financers o energètics dependents de Madrid", favorables a la "unitat d’Espanya", per tal d’afectar els "interessos econòmics de l’estat espanyol".
La vigència de l'1-O
En relació a l’1 d’Octubre i què va significar, la ponència política de JxCat assegura que "se’n deriva un mandat de fer Catalunya un estat en forma de república", considerant que el repte de l’independentisme no és de "legitimitat", sinó de poder "materialitzar" aquell mandat –malgrat que es fixa com a objectiu superar el 50% a les pròximes eleccions–. En qualsevol cas, el document defensa que després de l'1-O només tindria "algun sentit" fer un nou referèndum en cas que fos acordat amb l'Estat i que hi hagi "garanties" que es respectarà el resultat.
Per aconseguir-ho consideren clau el Consell per la República, que és qui creuen que ha de liderar el moviment independentista. Un Consell que ha de ser, en paraules de Puigdemont al llibre Reunim-nos, la direcció aliada que se sobreposi als partits independentistes per teixir una sola estratègia.
Eix ideològic
Pel que fa a la ideologia, diversos dirigents han definit JxCat com un partit de centreesquerra, però al document no s’hi diu explícitament. Segons el text, vol aglutinar el liberalisme, la socialdemocràcia i l’esquerra, que són els espais ideològics que conviuran dins el partit. En el terreny dels principis, JxCat consagra, entre d'altres, la justícia social, el suport a classes mitjanes, la coeducació, un sistema de salut d’accés universal i finançat "majoritàriament amb impostos" i la col·laboració público-privada.