JxCat només s’obrirà a un pla B si ERC intenta investir Puigdemont

BarcelonaLes negociacions continuen enrocades. Tot i les trobades que ERC i la CUP han mantingut a Brussel·les directament amb el president, Carles Puigdemont, i les reunions que des del cap de setmana se succeeixen a Barcelona, l’acord definitiu no arriba. Junts per Catalunya manté la seva aposta perquè el Parlament investeixi Puigdemont com a president, però des d’ahir també hi ha sobre la taula -segons recull un document que la CUP ha traslladat a la militància- l’opció de buscar un candidat alternatiu. Una possibilitat que fonts de JxCat admeten, però que només arribaria en cas que s’hagués intentat primer fer la investidura al Parlament i el Tribunal Constitucional l’hagués vetada. És a dir, que JxCat només s’obrirà a buscar un nom alternatiu a Puigdemont si abans ERC intenta investir l’actual president.

Fonts de JxCat posaven ahir de manifest que abans de passar a un pla B s’han de provar totes les vies: “Si es constata que no es pot perquè som una autonomia intervinguda, llavors serem en una altra fase”. També des de la CUP la portaveu del secretariat, Núria Gibert, obria la porta ahir en una entrevista a La Xarxa a buscar alternatives a Puigdemont. “Si no pot ser president, busquem alternatives”, subratllava. Entre els possibles candidats, Jordi Sànchez -ara a la presó- i Jordi Turull. Tanmateix, i segons el mateix document de la CUP, en cas que s’investís un candidat alternatiu a Puigdemont, la direcció política se seguiria portant des de Brussel·les. Però aquest plantejament xoca amb la voluntat d’ERC, que ja ha dit que no assumirà la investidura del president si té com a destí el Tribunal Constitucional i “no és efectiva”. La distància entre les dues formacions és prou gran perquè encara no es pugui descartar una repetició electoral.

Una doble investidura

Segons el document de la CUP, doncs, JxCat planteja una doble investidura. Una primera a Brussel·les a través d’una assemblea de càrrecs electes que nomenés Puigdemont com a president del Consell Republicà; i una segona al Parlament de Catalunya en què el candidat fos també Puigdemont. Per fer possible la investidura a la cambra catalana, tal com va explicar l’ARA, JxCat ha proposat a ERC i la CUP reformar la llei de la presidència per introduir-hi la possibilitat que es pugui fer a distància. Al marge d’això, els partits independentistes negocien també votar en els pròxims dies una proposta de resolució contra el 155 i a favor de restituir el Govern. El camí a seguir seria similar al de l’inici de l’anterior legislatura, quan abans de resoldre la investidura, el Parlament va aprovar la declaració de ruptura. Ahir el conseller Josep Rull va explicar a 8tv que JxCat i ERC ja negocien un text que buscarà demanar l’aixecament del 155, qüestionar l’actuació de la Moncloa en relació a la investidura de Puigdemont, i defensar la capacitat de la cambra per restituir el Govern. Un executiu en què ahir Rull va mostrar-se predisposat a continuar com a conseller de Territori: “Seria un privilegi”.

ERC veu dificultats en el pla

Tot i que públicament els partits s’emplacen a negociar i afirmen que avancen en el bon camí, totes dues formacions admeten en privat les dificultats. “Ens van demanar garanties i les estem buscant”, afirmaven ahir fonts de JxCat recordant que el president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar el ple amb el compromís que no canviaria de candidat a la presidència. Però aquest pla no convenç ERC, perquè veu difícil reformar la llei de la presidència abans de la investidura tenint en compte que l’oposició la portarà al Consell de Garanties Estatutàries i el govern espanyol la impugnarà al TC.

Els republicans, en canvi, sí que veuen amb bons ulls la formació del Consell Republicà -sempre que no consti com a tal en cap llei- que ha de presidir Puigdemont des de Brussel·les. El debat està, doncs, en quin poder podria tenir el president des de l’exili: mentre que els republicans situen el Govern a Brussel·les en el terreny merament simbòlic, JxCat defensa que tot el pes de l’acció política es porti des de Bèlgica. Fins i tot en el cas que s’hagués d’investir un candidat alternatiu a Barcelona pel veto de l’estat espanyol.

Malgrat que les posicions estan allunyades, tan JxCat com ERC mantenen la voluntat d’arribar a un acord i les converses seguiran en les pròximes hores. Això sí, a un ritme diferent. A primera hora la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va afirmar en una entrevista a TV3 que esperava arribar a un pacte avui però, de seguida, el portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, va rebaixar les expectatives. “Serà més endavant però això ens permetrà tenir un acord més ampli i millor i que ens satisfaci a tots”, va dir . Ahir els negociadors es van trobar al Parlament al llarg de la jornada però no hi va haver fumata blanca. Les converses seguiran avui. El temps corre, i la investidura continua encallada.

El document de la CUP a la militància sobre la negociació amb JxCat

Resolució contra el 155

JxCat va proposar a la CUP impulsar abans del ple d’investidura una proposta de resolució al Parlament de rebuig al 155 i de reconeixement del Govern legítim presidit per Carles Puigdemont.

Canvi en la llei de presidència

La llista del president proposa canviar la llei de presidència per poder investir Puigdemont a distància del Parlament de Catalunya.

Assemblea a Brussel·les

El document enviat a la militància diu: “Es proposa la celebració d’una Assemblea d’Electes i la investidura de Carles Puigdemont com a president del Consell de la República”.

Investidura al Parlament

Paral·lelament a la investidura a Brussel·les, JxCat proposa fer la investidura de Carles Puigdemont al Parlament de Catalunya, un cop reformada la llei de presidència.

Veto a l’elecció

Si finalment la fórmula de JxCat no funciona per fer la investidura al Parlament de Puigdemont, el document de la CUP constata: “Si aquesta [investidura] no és possible, la proposta que se’ns trasllada a Brussel·les és la d’investir un altre candidat de JxCat. No se’ns trasllada cap nom. Tota la proposta versa sobre la idea que aquesta última possibilitat implicaria que la presidència a Barcelona tingués un caràcter simbòlic i obeís els mandats de Brussel·les”.