JxCat revalida els set diputats de Girona
ERC es manté i els socialistes remunten, mentre que Vox obté un escó i Ciutadans s’acomiada dels quatre que tenia
GironaNit electoral amb poques sorpreses a Girona. Junts per Catalunya, amb Gemma Geis com a cap de llista per primera vegada, es va endur el tall més gros del pastís: 7 dels 17 diputats que s’escullen a les comarques de Girona. Carles Puigdemont, doncs, manté el seu principal feu i revalida els resultats del 2017.
També els va igualar ERC, que, encapçalada per la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, al capdavant, va obtenir 4 diputats. Molt a prop va quedar el PSC de Sílvia Paneque, amb 3 representants, dos més que fa tres anys i els mateixos que el 2010. La CUP, amb Dani Cornellà al capdavant, també va millorar els registres amb dos escons, un més del que va esgarrapar als comicis del 2017 i el 2015.
Les úniques campanades de la nit es van produir al bloc unionista. Ciutadans, liderat per Jean Castel, es va endur la patacada més gran: va perdre els 4 escons que havia aconseguit el 2017. En canvi, Vox va obtenir per primera vegada un representant gironí i va guanyar al municipi de Vilamalla (Alt Empordà) amb el 22% dels vots, 102 en total. El 2017 va ser Ciutadans qui va guanyar en aquest poble amb el 40%.
També es van quedar sense cadira Rosa Lluch d’En Comú Podem -que no va poder recuperar el diputat que hi van perdre 2017-, el Partit Popular de Maria Àngels Olmedo -que fa tres anys que no té representació gironina- i el PDECat, que encapçalava l’alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat.
Girona continua, doncs, al capdavant dels territoris més independentistes: JxCat, ERC i la CUP s’emporten la gran majoria d’escons, 13 de 17, i el bloc unionista en perd un i passa de 5 a 4.
Sense incidències remarcables
Els resultats van posar el punt final a una jornada electoral marcada per les mesures anticovid. La majoria d’ajuntaments van habilitar espais alternatius i alguns, com el de Blanes, van utilitzar fórmules imaginatives, com ara una sala de banquets i la nau de les brigades. D’altres, com Palamós, van optar per eliminar les cinc seus que hi havia en altres comicis i concentrar les 21 meses en una nau de 50 metres de llarg.
A Girona, el govern municipal també va canviar la seu d’alguns col·legis, i això va crear confusió entre alguns veïns, especialment els de Sant Narcís. Els d’aquest barri havien de votar al pavelló de Santa Eugènia - Montfalgars, però molts van anar per error al pavelló de Santa Eugènia situat al passeig d’Olot, on es van fer llargues cues al matí.
Les 103 meses de la capital gironina es van poder constituir i només va obrir més tard del previst el pavelló de Vila-roja, que fins a tres quarts de deu no va poder rebre els primers vots. En una de les meses, un suplent es negava a quedar-se i demanava que anessin a buscar el titular. Després de la mediació del personal de l’Ajuntament i dels Mossos d’Esquadra, es va quedar.
A la majoria de seus electorals, els membres de les meses van rebre amb resignació la tasca encomanada. Per exemple, en Josep, que va ser president d’una mesa del pavelló de Montfalgars de Girona, va lamentar que li toqués estar a la mesa. “Tinc 63 anys, em van fer fora de la feina perquè era de risc, però ara em diuen que puc estar aquí més de dotze hores”, va lamentar negant amb el cap. Al seu costat, la Glòria, de 43 anys, sobretot patia pel moment de treure’s l’EPI passada l’hora reservada per als contagiats: “Crec que abans em ruixaré de dalt a baix amb gel”, deia mig de broma mig seriosament.
Però malgrat les pors i els dubtes, ells i la resta de membres de les meses van fer possibles unes eleccions que per sempre més es recordaran per les mascaretes, els EPI, els circuits i els dispensadors de gel.