JxCat defensarà un salari mínim interprofessional més alt per a Catalunya que tingui en compte el "cost de la vida"

BarcelonaJxCat ha recuperat la denúncia del dèficit fiscal en el primer dia de campanya. En una roda de premsa conjunta de Laura Borràs i Míriam Nogueras, la candidatura ha fet una llista de "greuges polítics, econòmics i socials" que consideren que provoca la pertinença de Catalunya dins l'estat espanyol. "Els enganys han estat constants. Sigui quin sigui el president del govern espanyol, el resultat sempre és e mateix, l'engany dels ciutadans de Catalunya, de tots els ciutadans de Catalunya", ha asseverat Borràs.

JxCat ha dit que defensarà al Congrés dels Diputats un salari mínim interprofessional més alt per a Catalunya que tingui en compte el "cost de la vida". Es tractaria, segons el programa electoral, d'uns 1.100 euros, una xifra que se situaria en el 60% del salari mitjà. "El salari mínim interprofessional ha de recollir aquest element, ja que sense incloure'l pot ser just però no és equitatiu", ha defensat Borràs, recordant que això també és una reivindicació –"Sense que serveixi de precedent"– de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb el seu sou.

D'altra banda, sobre la proposta d'ERC d'impulsar un referèndum sobre la monarquia al Congrés dels Diputats, Borràs ha dit que no era la seva "prioritat", però que JxCat "votarà allà on hi hagi urnes". En relació a l'autodeterminació, que JxCat porta al programa electoral sense concretar si es tracta d'un nou referèndum, Borràs ha dit que per a ella ja valia el resultat de l'1 d'Octubre, però que l'Estat ha impedit "amb repressió" que es faci efectiu. "Per a nosaltres el referèndum que compta és el de l'1 d'Octubre, però continuem exigint l'autodeterminació perquè les conseqüències d'aquell van ser repressives", ha considerat la número dos de JxCat.

Els "greuges" polítics

El primer dia de campanya, les candidates de JxCat Laura Borràs i Míriam Nogueras han protagonitzat una roda de premsa per explicar els "greuges" que consideren que hi ha entre Catalunya i l'Estat. "Hi ha greuges de naturalesa política, econòmica i social", ha afirmat Borràs, i ha assegurat que l'estat espanyol és "repressor" en relació a l'autogovern de Catalunya.

Borràs ha situat l'inici de la "coerció" de les competències de Catalunya amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. "Es va liquidar la voluntat popular perquè es va liquidar un Estatut, per part del TC, que havia estat validat en un referèndum", ha dit Borràs, afegint que el Constitucional va voler "reorientar" la "voluntat dels catalans". "Des de llavors hem entès que en lloc de treballar per un encaix amb l'Estat, hem de treballar per construir un estat", ha asseverat.

També ha denunciat "l'aplicació del 155 i la dissolució d'un Parlament on resideix la sobirania popular", després del referèndum de l'1 d'Octubre, a més de la violència policial.

La denúncia del dèficit fiscal, les infraestructures i polítiques socials

Borràs també ha fet èmfasi en el dèficit fiscal: "En lloc de tenir un estat que ajudi a dinamitzar el teixit productiu, el frena". Ha dit que des del 2009 no s'ha actualitzat el sistema de finançament, malgrat la llei, i ha recordat que en el repartiment de recursos de les comunitats autònomes no es respecta el principi d'ordinalitat.

"Les inversions a Catalunya són escasses i lentes d'execució", ha dit la candidata, i ha afirmat que Catalunya hauria de rebre una inversió similar al pes de la població catalana a l'estat espanyol, el 16%, o l'aportació que representa en el conjunt del PIB, un 19%. També ha fet esment al deute de la disposició addicional tercera, pendent del període entre el 2008 i el 2013 i quantificat en 3.710 milions d'euros.

Pel que fa als "greuges de caràcter social", Borràs ha fet referència a la llei de la dependència i ha dit que la Generalitat en finança el 80% quan les aportacions haurien de ser iguals; ha continuat denunciant els recursos que afirma que no arriben per a les polítiques d'ocupació, i l'incompliment també de la descentralització de les aportacions del 0,7% de l'IRPF per finalitats socials.

Borràs també ha remarcat la "discriminació" que suposa que la llengua catalana no estigui reconeguda a l'Estat com a llengua oficial i es pugui utilitzar amb normalitat al Congrés dels Diputats o al Parlament Europeu.

En relació a la gestió dels ports i aeroports, Nogueras ha dit que l'estat espanyol "incompleix" una llei europea. "La legislació europea prohibeix que a costa de les infraestructures que són rendibles es paguin les deficitàries", ha explicat la fins ara diputada, i ha afegit que hi ha un eurodiputat del PP, Luis de Grande, que es vanta de no complir-la perquè va en contra de la Constitució.