JxCat proposa a la CUP un projecte de Constitució al final del mandat

Anglès / BarcelonaJunts per Catalunya encara veu marge per aconseguir el suport de la CUP a la investidura de Jordi Sànchez, que ahir el president del Parlament, Roger Torrent, va fixar per al 12 de març. Per fer-ho, el grup ha treballat en un document que traslladaran als anticapitalistes i en què, per convèncer-los que s’està “materialitzant” la República, es posen dos elements sobre la taula: la redacció d’una Constitució catalana, que elaboraria la ciutadania, i el reflex dels debats relatius al procés constituent al Parlament.

Fins ara, la proposta consensuada entre ERC i JxCat, rebutjada per la CUP dissabte, deixava el Parlament i el Govern al marge del full de ruta republicà, dirigit des de Brussel·les. De moment, JxCat ha elaborat aquesta proposta però ha d’acabar de llimar diferències amb ERC i també el PDECat, que forma part del seu grup. Els dos partits són reticents a fer qualsevol pas que posi, de nou, en risc els diputats, cosa que podria passar si es parla de procés constituent al Parlament.

El pla de JxCat el van explicar ahir a Anglès (Selva) els diputats Pep Riera, Quim Torra i Gemma Geis. Els tres eixos d’acció són fonamentalment els que ja definia la proposta pactada amb ERC, això sí, pivotant sobre la figura del president a l’exili: l’Espai Lliure a Brussel·les -amb el Consell de la República, presidit per Puigdemont- i un Parlament i un Govern “d’obediència republicana”. En paral·lel, la ciutadania prendria el protagonisme amb el procés constituent i la redacció d’una proposta de carta magna catalana. El camí començaria pilotat per Puigdemont des de Brussel·les. A través d’una plataforma -el “Pacte Nacional pel Procés Constituent”- s’organitzarien gransdebats nacionals per definir el model de país. Les conclusions d’aquests actes s’articularien en un Fòrum Social Constituent. Un model que vol emular el Congrés de Cultura Catalana del 1977, que va fixar el camí de la reconstrucció de Catalunya en la Transició.

Aquest recorregut, va defensar Torra, també hauria de comptar amb un seguit de “multiconsultes” a la població “per tenir la certesa que la base de la futura Constitució està consensuada per la ciutadania”. Després, el Parlament hauria d’“aprofundir i debatre” els grans eixos mitjançant comissions d’estudi. “Hem de ser lliures per parlar de tot”, va assegurar. En l’última legislatura, però, la comissió d’estudi del procés constituent va ser menystinguda per l’oposició i vetada pel TC.

Nova proposta a la militància

La nova proposta de JxCat s’havia de remetre ahir a la nit o, com a màxim, aquest matí a la CUP, segons va explicar el portaveu adjunt de la llista al Parlament, Eduard Pujol, que no en va explicar el contingut. Sense conèixer-la, la diputada de la CUP Maria Sirvent va dir que veia “molt difícil” arribar a un acord abans de dilluns perquè fins ara el rumb de JxCat i ERC els semblava “autonomista”. De fet, ahir mateix el secretariat nacional de la CUP també va reafirmar-se davant la militància en la decisió de dissabte. “Únicament amb mesures socials que donin resposta al patiment quotidià de les classes populars i assumint el mandat derivat de l’1-O trobaran la CUP”, afirmava la direcció.

Ara bé, Sirvent va admetre ahir que si els arribava una nova proposta que se sortís del “marc autonomista” tornarien a activar el procés de debat intern per valorar-la. Abans de dilluns s’haurien de tornar a reunir les assemblees territorials de la formació i el consell polític. Qui sí que va tancar la porta a arribar a cap pacte amb JxCat van ser els comuns. El seu portaveu, Xavier Domènech, va assegurar a RAC1 que votarien en contra de la investidura de Sànchez, i va avisar que la proposta “pot acabar sent un autoboicot per a la pròpia presidència de la Generalitat”. També la va rebutjar la resta de l’oposició: els socialistes van demanar un candidat efectiu i Ciutadans va assegurar que “ningú vol Sànchez de president”.

Malgrat tots els esforços, és probable que la investidura no arribi a bon port. Fonts de JxCat admetien ahir que la candidatura de Sànchez podia quedar frustrada abans de dilluns pel Tribunal Suprem. Una decisió que tornaria a situar els independentistes en el debat sobre els noms: ja hi ha qui defensa tornar a posar sobre la taula la candidatura de Carles Puigdemont, mentre que d’altres, per evitar eleccions, demanen un candidat lliure de processos judicials. Qualsevol nom, però, hauria de comptar amb la CUP, que insisteix que, més enllà de qui és el president, l’important és un programa de govern que sobrepassi l’Estat.

El TC evita de nou mullar-se sobre Puigdemont

El Tribunal Constitucional (TC) va evitar ahir mullar-se, altre cop, sobre la investidura a distància de Carles Puigdemont. Després de quatre hores de reunió, el ple no va posar-se d’acord sobre si havia d’admetre a tràmit el polèmic recurs del govern de Mariano Rajoy, que ja va ser censurat pel Consell d’Estat. L’alt tribunal considera que ja no té cap sentit pronunciar-se sobre aquesta petició quan hi ha un altre candidat sobre la taula, com és el cas de Jordi Sànchez, i va acordar preguntar per escrit a les parts què volen. Els dona així deu dies perquè es pronunciïn sobre una eventual pèrdua de l’objecte del procediment després que el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya hagi publicat la resolució de candidatura de Sànchez i la convocatòria del ple per dilluns.