JxCat preveu l’encaix d’alcaldes del PDECat a les llistes locals

BarcelonaLes eleccions municipals són un repte per a tots els partits, ja que s’hi juguen el seu poder al territori i la presència a consells comarcals i diputacions, a més de finançament per a la formació. I per aquest motiu, Junts, que es va formalitzar com a organització política l’estiu del 2020, té en els pròxims comicis locals la seva principal prova de foc com a estructura. Un dels objectius és presentar llistes al màxim de municipis possible i resoldre l’encaix que poden tenir alcaldes que el 14-F es van quedar al PDECat però que ara no veuen clara l’opció d’Àngels Chacón de fer un partit nou i volen preservar la seva marca local com a independents. Aquesta qüestió s’aborda en un reglament de candidatures locals preparat per la direcció, al qual ha tingut accés l’ARA, i que s’ha d’aprovar en el consell nacional del partit el 15 de gener.

Al llarg de les últimes setmanes les vegueries l’han debatut, i hi van poder fer esmenes fins a l’últim dia del 2021. Segons el reglament, el pes d’elegir els candidats recaurà en un nou òrganad hoc, la comissió municipal territorial, i no tant en les assemblees locals. Aquest ens estarà format, en principi, per dos representants municipals, dos de comarcals, dos de la vegueria, dos de la direcció nacional i el secretari d’organització, David Saldoni. D’aquesta manera la direcció vol evitar que assemblees locals amb poc pes condicionin excessivament les llistes o impossibilitin la incorporació d’independents o alcaldes del PDECat.

Des d’un primer moment, Junts ha descartat un acord nacional amb el Partit Demòcrata o amb la formació nova de Chacón, que s’ha de presentar l’11 de gener. Ara bé, en tot moment s’ha mostrat disposat a incorporar electes a les seves files o buscar pactes per a cadascun dels municipis. La direcció de Junts, concretament el secretari general, Jordi Sànchez, i Saldoni estan centrats en això: arribar a acords amb alcaldes per evitar, sobretot, que hi hagi una divisió entre la llista de Junts i la del PDECat, com va passar el 14-F. Tal com va explicar l’ARA, alguns líders locals del Partit Demòcrata han registrat la marca municipal de Junts per evitar candidatures alternatives al seu municipi, però també per tenir l’opció de fer un pacte de tu a tu amb el partit de Sànchez i Carles Puigdemont. Aquesta és una opció que permetria a aquests alcaldes mantenir la candidatura amb què es van presentar el 2019 i quedar-se al marge de Junts -no es farien militants- però, alhora, anar en coalició amb el partit de Puigdemont i sumar per ell en consells comarcals i diputacions. El reglament que ha d’aprovar el consell nacional, de fet, ja preveu aquesta possibilitat. La comissió municipal -i no l’assemblea local- tindrà la capacitat de proposar convenis de col·laboració amb agrupacions d’electors o altres partits de cara a les eleccions.

Només primàries en alguns casos

En aquesta línia tampoc es preveuen primàries a tot arreu. En els municipis de menys de 50.000 habitants i en què la militància de Junts representi menys d’un 2% del total del partit -que és la casuística de la majoria de municipis de Catalunya- serà la comissió municipal la que nomenarà els candidats després d’obrir un procés d’elecció en què es podran presentar tant militants com no militants. Amb aquest sistema es busca un doble objectiu: d’una banda, que la comissió pugui proposar independents o alcaldes del PDECat sense que hagin de passar per primàries, i, de l’altra, blindar alcaldes actuals de Junts davant la possibilitat que hi hagi grups organitzats que entrin a militar de cop a escala local per condicionar la llista. Les primàries sí que es faran a municipis de més de 50.000 habitants, com ara Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, ciutats de l’àrea metropolitana i localitats mitjanes com Reus, Sant Cugat i Manresa.