JxCat perfila unes primàries de doble urna i amb un paper clau de la direcció

BarcelonaDesprés de tancar el procés congressual i consumar-se el divorci amb el PDECat, JxCat afronta la definició de la seva oferta electoral per als comicis al Parlament del 14 de febrer. El primer pas és definir el reglament de primàries, que s’ha de votar els pròxims 7 i 8 de novembre, i la direcció ja ha començat a debatre’l. Segons ha pogut saber l’ARA, es va fer una primera reunió divendres per acostar posicions, ja que de tipus de primàries n’hi ha tantes com partits i tantes com membres de la direcció de JxCat. No obstant això, fonts coneixedores de la reunió expliquen que es va començar a perfilar un model de consens amb dos aspectes: que hi haurà dues urnes -una per triar el cap de llista i una altra per triar els candidats a diputats- i que la direcció del partit es reservarà un paper.

Segons les fonts consultades hi ha diferents fórmules en relació al rol de l’executiva. Una de les opcions és que es mulli sobre quins són els seus candidats favorits en les primàries i que, a partir d’aquí, la militància voti quins prefereix. Aquesta recomanació -a la qual hi ha membres de la direcció que s’hi oposen- es podria fer des de la cúpula sencera o a proposta del secretari general, Jordi Sànchez, i del president del partit, Carles Puigdemont, i l’aval de la direcció. Aquest no seria l’únic rol que podria tenir l’executiva de JxCat, ja que, un cop celebrades les primàries, intervindria perquè la llista fos cremallera en gènere -així ho fixa la ponència organitzativa- i per garantir l’equilibri territorial. Aquest procés, que començarà al novembre, comptaria amb debats i s’allargaria fins a mitjans de desembre, que és quan es triaria el cartell electoral.

Amb aquest reglament sobre la taula, qui té més possibilitats de ser el candidat de JxCat?Abans de respondre aquesta pregunta cal contestar-ne una altra: quin serà el rol de l’expresident Puigdemont a les pròximes eleccions al Parlament? Això no es va abordar a la reunió de divendres, però, segons fonts del seu entorn, encara no ha decidit si s’acabarà presentant. Ara bé, tots els dirigents consultats de Junts li reclamen que ho faci. A diferència del 2017, la intenció no és posar sobre la taula un eventual retorn del president -a excepció del que defensen alguns dirigents-, ja que Puigdemont ja va dir a la campanya de les europees que la seva prioritat és l’Eurocambra, on, a més, té garantida la immunitat parlamentària (pot viatjar per tot Europa menys a Espanya) almenys durant uns mesos. Una acta d’eurodiputat que perdria si prengués possessió al Parlament. Quan Puigdemont comuniqui la seva decisió haurà de resoldre si es presenta per a la primera urna -com a cap de llista- o per a la segona, per triar la resta de la candidatura. Del seu encaix depèn el del presidenciable a la Generalitat, ja que si Puigdemont encapçala JxCat el candidat efectiu seria, per deducció, el més votat de la resta de candidats, tot i que la fórmula definitiva no està clara.

Per ser presidenciable han aixecat el dit la líder de JxCat al Congrés, Laura Borràs, i els consellers Damià Calvet i Ramon Tremosa -és independent i cal veure si es pot presentar-. D’entrada, si pot triar la militància, la majoria de fonts diuen que Borràs és qui té més opcions, tot i que les altres possibilitats es mantenen vives sobretot si finalment es busca un perfil més econòmic. Malgrat no haver-se postulat públicament, el conseller Jordi Puigneró manté un fil directe amb Waterloo i Elsa Artadi, vicepresidenta del partit, sempre apareix quan es plantegen escenaris de futur. Des de JxCat, més que a un cap de llista, volen donar protagonisme a un “equip” de candidats.

Qui resulti triat a les primàries s’enfrontarà a dues candidates que el 2017 eren de l’espai de Puigdemont. Es tracta de l’exconsellera Àngels Chacón, que serà proclamada com a candidata del PDECat, i Marta Pascal, exsenadora de JxCat i ara cap de llista del PNC. Un únic espai, tres candidatures diferents amb més o menys matisos.