El PDECat busca un alcaldable per Barcelona que vagi més enllà de les fronteres del partit

BarcelonaEl taulell de joc per a la batalla de Barcelona encara té incògnites importants per resoldre, com saber com es presentarà el PDECat. Tot i que ja té escollida una candidata, Neus Munté, que va superar les primàries del partit, els moviments per buscar un nom que encapçali una llista que pugui transcendir les sigles del partit no han cessat. De fet, el relleu ja anunciat per a Xavier Trias a l’Ajuntament era Joaquim Forn, abans que acceptés el càrrec de conseller d’Interior i que acabés empresonat. I ara, segons les fonts consultades, seria un alcaldable que el partit veuria amb bons ulls malgrat que estigui empresonat a Lledoners. "Sense Llarena pel mig, era el candidat natural", admeten des del partit. "Seria el millor alcaldable", afegeixen des del seu entorn. Ara bé, fonts pròximes a l'exconseller d'Interior asseguren a l'ARA que no serà el cap de llista a Barcelona. No descarten, però, que estigui en llocs de sortida de la llista o simbòlics, ja que Forn "té ganes d'ajudar", constaten.

Fa uns mesos, el rebuig de l’exconseller a assumir un repte polític com aquest era total. Fonts coneixedores asseguren que ara podria afegir-s'hi, però no encapçalar el projecte. "Ara està centrat en la seva defensa", afirmen des del seu entorn. "Ell és molt important per al partit a Barcelona. Pot opinar amb autoritat [...], té moltes consultes", afegeixen sobre el suport de Forn a la candidatura del PDECat.

La mateixa Munté va explicar fa uns dies que treballava en una llista d’unitat amb Forn, Jordi Sànchez i l’actual delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, per intentar guanyar la capital. Els quatre es van veure a la presó de Lledoners el 21 de setembre i es van "conjurar per treballar units", tot i que el partit remarca que això no implicava cap compromís d’acabar formant part de la llista.

I, mentrestant, continuen els moviments per trobar un nom que pugui generar il·lusió entre els votant independentistes. Un dels objectius del moviment, segons expliquen fonts del partit, és aconseguir una llista com més unitària millor. La decis d’ERC de rellevar Alfred Bosch per Ernest Maragall es llegeix com el cop de porta definitiu dels republicans a la proposta, però l’objectiu seria seduir com més independentistes millor i aconseguir, per exemple, que els candidats que resultin de les primàries que promou el periodista i filòsof Jordi Graupera se sumessin al moviment.