JxCat: l’opció del PDECat per seguir com a primera força

BarcelonaQuan arribin les eleccions municipals, la relació entre el PDECat i JxCat ja estarà definida. El partit haurà celebrat la seva assemblea al juliol i el moviment que va impulsar l’expresident Carles Puigdemont haurà decidit què vol ser. Fins llavors, qualsevol previsió sobre com s’acabarà articulant l’espai de l’antiga CDC pot acabar capgirada pels esdeveniments. També les seves perspectives a les municipals, que vindran condicionades pel context polític, per la situació judicial del Govern que va fer l’1-O (es preveu que ja s’hagi fet el judici), i la coincidència amb les eleccions europees. Malgrat totes aquestes variables, però, el PDECat va posar les bases ahir de la seva estratègia municipal, en la convenció de càrrecs locals a Castelldefels. L’objectiu és clar: mantenir-se com a primera força política. Per fer-ho, va decidir concórrer a les eleccions amb el paraigua de JxCat, amb la voluntat d’incorporar sensibilitats més enllà del partit i explorar llistes conjuntes independentistes a les ciutats grans on ara no participa en la governabilitat. Una fórmula que la candidata a Barcelona, Neus Munté, ja ha avalat per a la capital.

Perspectives electorals

Tot i que presentar-se amb JxCat ja era l’opció que d’entrada va proposar la direcció, l’aposta havia generat recels al grup parlamentari per si es tractava només d’un canvi de marca. La diputada de JxCat Aurora Madaula, de fet, va carregar ahir contra la decisió: “No en el meu nom [...]. No em representa la vostra manera de fer ni el vostre projecte”, va dir a Twitter, on el vicepresident del Parlament, Josep Costa, també va expressar les seves reticències.

Després de quatre anys d’alta intensitat política i de viure una metamorfosi com a espai polític, el PDECat aspira a tornar a ser primera força amb el repte de fer forat a l’àrea metropolitana. El 2011 va ser el primer cop que CiU va superar el PSC com a partit més votat a les eleccions locals -amb el 27,20% dels vots davant del 25,13% dels socialistes-. Va repetir la fita el 2015, malgrat que va perdre electors: va guanyar el PSC i ERC amb el 21,50% dels vots -davant el 17,06% i el 16,37%, respectivament-. Ara busca la fórmula per millorar resultats a les ciutats grans: a municipis com Cornellà i Santa Coloma de Gramenet no hi té representació, mentre que només tenen un regidor a l’Hospitalet de Llobregat i dos a Badalona. Fonts del PDECat critiquen que, des de les últimes eleccions, la formació no ha fixat una estratègia concreta per connectar amb l’electorat metropolità. Aquestes fonts recorden que després del resultat 2015, el partit va encarregar a Xavier Fonollosa un pla per redefinir el projecte en aquests municipis que ha acabat en no res. “Ens van reunir només un parell de cops”, lamenta un electe metropolità.

Per a les eleccions del 2019, segons expliquen fonts del partit, per millorar les seves perspectives es buscaran perfils independents en aquestes ciutats -figures amb un paper cívic destacat- i s’intentarà teixir aliances amb altres partits independentistes (com ERC) per tenir opcions de governar. Una aposta, però, que té riscos, segons admeten altres fonts del partit. És en aquests municipis -grans nuclis fins ara en mans del PSC- on temen l’entrada de Cs amb força si hi ha una dinàmica de polarització. “Hem de blindar que la majoria d’ajuntaments siguin governats per forces independentistes”, deia a l’ARA divendres el president del consell d’acció municipal, Marc Solsona.

Les primàries del PDECat

Fonts de JxCat també defensen les llistes conjuntes amb ERC a Lleida o Tarragona, ja que creuen que amb aquesta fórmula podrien desbancar el bloc constitucionalista de les alcaldies. Aquesta idea, però, ha d’encaixar amb els processos interns que ja ha engegat el PDECat. Per al 21-D el partit ja tenia noms per a la llista,però va donar la clau a Puigdemont perquè fes la seva pròpia candidatura. Fonts del partit treuen ferro a la qüestió i assumeixen que el PDECat s’adapta. De fet, en el seu discurs davant la convenció municipal Solsona va treure pit per aquesta capacitat del partit. I és que en quatre anys, l’espai de l’antiga CiU ha mutat: primer CDC, després PDECat i, finalment, JxCat.