JxCat no assoleix aquest cop la remuntada

BarcelonaEl 21 de desembre del 2017 el titular de la nit per a Junts per Catalunya va ser la remuntada contra tot pronòstic. Carles Puigdemont, acabat d’arribar a l’exili, s’imposava a Esquerra amb una llista de dirigents independents i del PDECat feta adhoc per l’ocasió. Tres anys més tard, el tàndem de Puigdemont i Laura Borràs no ha aconseguit repetir-ho i s’ha situat en tercera posició a un escó d’ERC i el PSC. Malgrat la millora de les expectatives respecte a fa uns mesos, el partit de Puigdemont perd la presidència i per primer cop l'expresident a l'exili deixa el timó en favor d'Oriol Junqueras en el lideratge indepedentista. A l’hora de tancar aquesta edició, JxCat se situava en 16 escons (17,91% de vot) a Barcelona, un menys que el 2017; a Tarragona es mantenia amb 4 (19,35%); a Girona revalidava la victòria amb 7 escons (32,68% de sufragis), i a Lleida aconseguia ser la primera força amb 5 diputats (28,04%), tot i perdre un escó respecte a fa tres anys.

Laura Borràs va comparèixer a mitjanit des de l’Hotel Barceló Sants per estendre la mà a les forces independentistes, en concret a Esquerra -que va superar JxCat per uns 34.600 vots- per fer un nou executiu. Això implica que Junts deixarà d'encapçalar l'executiu -el conjunt de l’espai postconvergent l’ostentava des del 2010- i que serà el candidat d’ERC, Pere Aragonès, qui optarà a reunir la majoria sobiranista per ser investit. Malgrat això, Borràs va celebrar sobretot el resultat de l’independentisme i va assegurar que representa una “oportunitat històrica” haver assolit per primer cop el 51,18% dels vots. “Ha de tenir conseqüències polítiques. Aquesta heroïcitat ha de tenir efectes”, va dir.

Ara bé, quines? JxCat ha proposat activar la declaració d’independència si se superava el 50% dels vots, però ja no lidera el bloc independentista i aquest no és el full de ruta d’Esquerra; tampoc ho és de la CUP, que amb 9 escons és necessària per forjar la majoria absoluta, i molt menys dels comuns, que se situa a favor del dret a decidir i a qui Aragonès ahir també va estendre la mà.

Efecte del divorci amb el PDECat

Aquests 32 diputats arriben després del divorci amb el PDECat, que ha quedat fora del Parlament amb 76.314 vots (2,72%). Amb els resultats tan ajustats -entre el primer i el tercer només hi ha un escó de diferència-, la possible pèrdua de vots cap a la candidatura d’Àngels Chacón planava ahir sobre l’Hotel Barceló Sants, ja que si haguessin anat a Junts haurien superat els republicans. Abans de la separació, que es va formalitzar a finals de setembre, un membre de Junts alertava: “El PDECat no pot guanyar Puigdemont, però li pot fer perdre les eleccions”. I un alt càrrec del Govern afegia: “Això només sortirà bé si amb la separació aconseguim atraure més votants d’esquerres que podrien optar per ERC”.

A falta d’analitzar el transvasament de vots, ahir la sensació a JxCat era que el suport que poden haver perdut cap al PDECat els hauria portat a la victòria. Puigdemont, en una connexió des de Waterloo, hi feia una referència implícita després de celebrar que els independentistes tenen més escons que mai a la cambra catalana. “És així malgrat que hi hem anat dividits i hem perdut milers de vots que no han tingut representació”, lamentava. Sense la presidència i per sota d’Esquerra, JxCat optarà ara per negociar “fort” -en paraules d’un membre de la direcció- per ser en el pròxim govern de la Generalitat.