Els afiliats de JxCat fan Borràs presidenciable per àmplia majoria
Calvet només aconsegueix el 20,5% dels vots amb el suport dels exconsellers del PDECat presos
BarcelonaDes de les eleccions del 21 de desembre del 2017 conviuen dues ànimes a JxCat: la provinent de món convergent i la que encarnen els independents que es van sumar a les llistes després de l’1 d’Octubre. Ahir, en les primàries per escollir presidenciable a la Generalitat, es va imposar clarament la segona d’aquestes ànimes amb el triomf de Laura Borràs enfront de Damià Calvet.
L’actual portaveu al Congrés de Diputats va obtenir un 75,9% dels vots de la militància enfront d’un 20,5% dels sufragis del conseller de Territori. 2.954 vots davant de 799 d’un cens de 5.128 -145 persones van votar en blanc-, una victòria àmplia que la situa com a candidata de manera incontestable i legitimada per orientar el rumb del partit. “Independència, esclar que sí. I gestió, esclar que també”, va proclamar Borràs en una compareixença pública després de conèixer els resultats, en què també va fer una crida a tots els partits independentistes per fer un govern “nítidament” favorable a l’estat propi després de les eleccions. Calvet també va prendre la paraula per felicitar la guanyadora i mostrar el seu compromís amb JxCat, tot i la derrota.
Els dos candidats, durant la campanya, no només s’han distingit per la trajectòria -Calvet ve de la JNC, de CDC i el PDECat, i Borràs no té experiència de partit-, sinó també pel discurs. Han marcat distància pel que fa a Madrid i també en el ritme del Procés. Calvet ha apostat per la taula de diàleg, asseverant que el referèndum acordat (l’única manera per a ell d’assolir la independència) depèn de la “fortalesa” interna del sobiranisme, mentre que Borràs ha assegurat que Madrid “mai” acordarà una consulta amb Catalunya i s’ha mostrat contrària a aprovar pressupostos de l’Estat o facilitar investidures. El conseller de Territori també ha fet més èmfasi en les qüestions sectorials i, en canvi, Borràs s’ha centrat més en l’1-O, tot i que no ha proposat un full de ruta clar per fer la independència.
Rull i Turull, debilitats
Ara bé, les xifres de les primàries no només són una pèrdua per al conseller: també queden debilitats els exconsellers del PDECat empresonats, que havien donat suport públic a Calvet. Això vol dir que el món postconvergent ha canviat molt des del 2016: l’anomenat rullisme va ser un dels triomfadors del congrés de fundació del PDECat ara fa quatre anys -va evitar que Turull fos el secretari general-, mentre que ara no ha aconseguit dominar el nou artefacte de Carles Puigdemont. No ho ha fet malgrat l’aliança amb el turullisme, tot i que també és cert que es troba dividit entre JxCat, el PDECat i el PNC de Marta Pascal.
De fet, la victòria de Borràs no va passar desapercebuda ahir al carrer Calàbria, on, a banda d’Esquerra, també hi té la seu el Partit Demòcrata. El partit de David Bonvehí considera que la victòria de la portaveu del Congrés els pot donar marge de cara a les eleccions per diferenciar-se de Junts, amb l’exconsellera Àngels Chacón de candidata, una diferència que hauria quedat absolutament diluïda si Calvet hagués sigut el candidat, amb un discurs similar a Chacón i també al vicepresident i candidat d’ERC, Pere Aragonès.
A banda de la divisió del món postconvergent, hi ha un altre factor en la victòria de Borràs: ha sumat independents però també exmilitants del PDECat. La trajectòria de Calvet a CDC, que li ha permès organitzar-se internament per mobilitzar els vots, també li ha generat adversaris interns en aquestes files que ara, en aquestes primàries, han preferit la portaveu al Congrés. “Avui no ha perdut ningú. Ha guanyat la democràcia [...]. Ara hi hem de ser tots”, va cloure Borràs ahir visiblement emocionada.
A partir d’ara s’obre la segona ronda de primàries per escollir els llocs de sortida de totes les demarcacions, i en el cas de Lleida, Girona i Tarragona els militants també escolliran qui serà el cap de llista. Aquesta serà la següent prova de foc per al món procedent del PDECat i els diputats independents que es van incorporar amb Puigdemont a les eleccions del 2017.
El rol de Puigdemont
Un cop resolta la incògnita de qui serà el presidenciable de JxCat a les eleccions, queda per definir el rol de l’expresident Puigdemont, que ahir va felicitar els dos candidats per haver fet una “gran campanya” de primàries, un missatge neutre seguint la línia que ha mantingut durant tota la campanya. Ell mateix ha deixat clar que serà a la llista per “liderar” la candidatura per a les eleccions, però no ha aclarit en quina posició. Una de les possibilitats és que es presenti en aquesta segona ronda de primàries que s’obre avui -per Barcelona o per encapçalar Girona-, però n’hi ha una altra que guanya més pes: que sigui la direcció del partit qui proposi l’expresident per encapçalar la llista (o ser el número dos) un cop fetes les dues rondes de primàries i fer tàndem amb Borràs. També ho haurien de validar els militants.
Després de mesos de debat intern, JxCat tria una candidata a presidir la Generalitat -fer de Borràs la primera presidenta serà un dels lemes de campanya- i s’autodefineix una mica més després del divorci amb el PDECat.