L'independentisme tirarà endavant la reforma telemàtica del reglament del Parlament en solitari

BarcelonaLa reforma telemàtica del reglament del Parlament tirarà endavant només amb els vots independentistes, després que l'oposició s'hagi desvinculat aquest dilluns de la ponència que estudiava les modificacions legals arran de la crisi del coronavirus. En l'última trobada ja es va fer evident la distància entre els grups de l'oposició i la majoria independentista, ja que el PSC, Cs i els comuns van deixar clar que no donarien suport al canvi si no incloïa la prohibició explícita de fer investidures i mocions de censura a distància. Davant d'això, els partits independentistes han decidit rebutjar aquesta condició i avançar amb una reforma que només comptarà amb els seus vots. De fet, JxCat, ERC i la CUP s'han donat uns dies encara per polir les diferències entre ells i presentar de cara a la setmana que ve el dictamen final a la ponència. Un cop aprovat, la reforma es tramitarà com una proposició de llei.

D'aquesta manera, es repetirà la mateixa dinàmica que en l'anterior canvi al reglament la passada legislatura, quan la majoria de JxSí i la CUP van aprovar la modificació sense l'oposició perquè els grups poguessin promoure l'aprovació de lleis per lectura única (en un sol debat) i aprovar les lleis de desconnexió de manera exprés. Una reforma sense consens que ja va generar crítiques des de l'oposició, perquè fins llavors tots els canvis al reglament s'havien fet per acord de tots els grups.

Fonts de JxCat destaquen que tal com està ara l'esborrany de la reforma ja hi ha "garanties" perquè no es facin plens telemàtics sense el consens de l'oposició. Remarquen que tant JxCat com ERC han avalat que el funcionament telemàtic s'hagi d'aprovar per una majoria de 2/3 del Parlament, una condició que ja fa inviable que ho decideixin els independentistes sols. És a dir, el funcionament telemàtic del ple es posaria en marxa si ho proposa la mesa per majoria i ho ratifiquen noranta diputats (ara els independentistes en tenen setanta).

Esquerra aposta per mantenir la majoria de dos terços en la reforma del reglament que s'aprovarà amb els vots independentistes malgrat que l'oposició se n'hagi desentès. Fonts del partit posen en valor que fins ara hi havia hagut consensos "amplis en diversos punts" i segueixen defensant aconseguir "el màxim de suports possibles" en el canvi reglamentari. A banda de la majoria de dos terços, també reclamen que el funcionament telemàtic s'activi només en casos d'excepcionalitat i força major i que no es "restringeixi cap debat parlamentari" en aquest supòsit.

Des de la CUP també aposten, si cal, per tirar endavant la reforma només amb els vots independentistes. Matisen que no és que el grup estigui a favor de les investidures telemàtiques, sinó que també consideren que les majories amb què s'activaria el funcionament a distància (dos terços) ja són "prou àmplies" perquè en cas "d'extrema necessitat es pogués convocar qualsevol tipus de ple perquè la cambra no quedés limitada" –informa Xavi Tedó–.

Una de les qüestions que hauran de llimar els tres partits independentistes és la possibilitat de fer plens híbrids. En la ponència, JxCat s'ha mostrat partidari que es puguin combinar en un mateix ple la participació presencial i la telemàtica, però els republicans es van abstenir en aquest tema perquè també generava l'oposició del PSC, els comuns, Cs i el PP. Ara caldrà veure si finalment ho introdueixen en el text que pactin amb els cupaires.

Tal com va explicar l'ARA, el PSC, els comuns i Ciutadans van posar com a condició per donar suport a la reforma del reglament que inclogués per escrit la impossibilitat de fer investidures i mocions de censura telemàtiques. Fonts del PSC lamenten que la ponència ha acabat sense acord “per la insistència dels grups independentistes” en no voler descartar el plens telemàtics per a investidures, mocions de censura i qüestions de confiança. També des de Cs critiquen aquest fet: “Ja vam avisar la setmana passada que no subscriuríem un dictamen així", remarquen fonts del grup taronja, que consideren que tot plegat és una estratègia de JxCat per recuperar algun dia la idea d'investir Carles Puigdemont a distància.

Des dels comuns assenyalen que comparteixen “molts dels punts treballats” en la ponència, però també se'n desmarquen pel mateix motiu, i és que veuen “massa importants” les investidures, les mocions de censura i les qüestions de confiança com perquè es puguin fer telemàticament. “La sobirania de Catalunya i la defensa del seu autogovern s'han d'exercir des del nostre país”, argumenten. El PP ja fa setmanes que avisava que no donaria suport a cap reforma perquè la veia innecessària.

Com s'han adaptat els Parlaments arreu del món?

El Parlament de Catalunya no és l'únic que ha mantingut aquest debat arran de la crisi del coronavirus. Fins ara la cambra catalana ha optat per reduir al màxim la seva activitat a les comissions (que es fan de manera telemàtica), fer plens reduïts i introduir el vot a distància i el vot delegat als plenaris.

La resta de cambres parlamentàries del món també s'han adaptat a la nova situació de diferents maneres: des d'establir el teletreball i mecanismes telemàtics fins a reduir el quòrum dels diputats (com al Congrés de Diputats), passant per aturar parcialment l'activitat parlamentària. Repassem alguns exemples segons el que ha recollit la Unió Interparlamentària (UPI), que reuneix 179 Parlaments nacionals del món.

El Bundestag, el Parlament alemany, s'ha mantingut obert però amb menys membres i amb un programa restrictiu de les sessions, prioritzant els debats essencials, mentre que a França han activat mecanismes telemàtics. L'Assemblea Nacional francesa ha reduït el seu nombre de reunions i les fa a distància. La decisió de procedir d'aquesta manera va ser presa per la conferència de presidents, formada pel president i els vicepresidents de l'Assemblea Nacional, els presidents dels grups, els presidents de les comissions i el ministre a càrrec de les relacions amb el Parlament. Les sessions a distància estan regulades legalment, però el vot a distància encara no ha sigut introduït. També és així a Finlàndia: els diputats poden participar en les activitats per videoconferència, però el vot telemàtic encara no està regulat.

Pel que fa a Portugal, el Parlament es reuneix amb un quòrum mínim d'assistència d'una cinquena part dels diputats que reflecteix la composició dels grups parlamentaris, però per votar han de ser-hi presents la meitat. En canvi, a les comissions parlamentàries sí que se'ls permet reunir-se per videoconferència.

El cas britànic és diferent, ja que sí que ha impulsat reformes en els últims mesos per adaptar al màxim l'activitat a la situació. El 21 d'abril els grups van aprovar per unanimitat la possibilitat de fer plens híbrids (diputats participant a distància i d'altres de presencials) i telemàtics (tot a distància), de manera que just l'endemà es van fer les primeres preguntes al primer ministre en aquest format per primer cop a la història. També van introduir un sistema de votació a distància des del 22 d'abril. Tots aquests sistemes han sigut preparats pels serveis de la cambra per poder-los utilitzar de manera segura i amb mecanismes de reconeixement de cada diputat.

El Parlament polonès també ha adaptat la seva legislació (explícitament pel covid-19) perquè els diputats puguin votar a distància, ja que fins ara no estaven permeses les solucions telemàtiques. Al Senat s'ha optat per un sistema mixt en què hi ha senadors presencialment i d'altres que participen des de casa.

L'altre extrem a Europa han sigut Àustria, Suïssa o Islàndia. El Parlament austríac s'ha limitat només a reduir el nombre de membres que participen tant en el plenari com en les comissions. Suïssa ha canviat el lloc de reunió de l'Assemblea Federal per complir les mesures d'higiene i de distanciament social decretades pel govern i ha reduït els seus membres. D'acord amb la Constitució suïssa, almenys la majoria de cada cambra de l'Assemblea (tant del Consell Nacional com del Consell d'Estats) hi ha de ser present per prendre decisions. A Islàndia també s'ha reduït el nombre de participants en les sessions parlamentàries per acord dels grups, però la Constitució obliga al fet que hi siguin presents per votar, de manera que es fa respectant el distanciament social en el plenari.

Suècia, que a diferència dels seus veïns nòrdics no ha optat per un confinament total de la població i ha establert només mesures de distanciament social, ha mantingut amb normalitat les sessions del Riksdag (Parlament). Només entre el 16 i el 30 de març els líders dels grups van acordar que el nombre de diputats necessaris per votar fossin 55 (dels 349) i, fins i tot, es va impedir que un nombre de diputats més gran pogués participar en les tasques parlamentàries.

Fora d'Europa, Argentina és un dels exemples en què el Parlament ha fet reformes per adaptar-se al coronavirus. Per poder seguir amb els treballs parlamentaris, tant el Senat com la Cambra de Diputats han adoptat el teletreball, de manera que els diputats han participat en sessions plenàries a distància. També el Brasil ha aprovat una resolució que permet al Parlament treballar a través de videoconferència en tots els seus formats, i a Cuba l'Assemblea Nacional del Poder del Poble i els seus comitès també es reuneixen de forma remota. A Sud-àfrica tant l'Assemblea Nacional com el Consell Nacional de les províncies funcionen a distància després que s'hagin introduït modificacions legals.