JxCat i ERC s’encallen en la investidura de Puigdemont

BarcelonaLes negociacions entre JxCat i ERC estan en punt mort. Tot i la voluntat que expressen en públic d’arribar a un acord, en privat fonts de tots dos partits admeten que avancen molt a poc a poc. De fet, les reunions que ahir estaven previstes al Parlament no es van produir -segons JxCat, perquè ERC les va suspendre- i, avui, la llista del president vol aclarir si els republicans donaran suport a alguna de les vies que proposen per investir de nou president Carles Puigdemont al Parlament. “O caixa o faixa”, insistien ahir fonts de la llista del president, que acusen els republicans de ser poc diligents a l’hora de pronunciar-se sobre les seves propostes. Una acusació que ERC entoma com una mesura de pressió perquè acceptin les seves condicions. En les converses d’avui també hi està citada la CUP. “Encara no hi ha res tancat”, afirmaven ahir fonts republicanes, tot i que posaven en valor la feina dels últims dies. “Hi ha moltes propostes sobre la taula i algunes idees es van consolidant”, afegien les mateixes fonts. Ahir el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, ja va rebaixar expectatives:“No m’atreveixo a situar l’acord tan aviat com s’ha dit”.

Activar la comissió del reglament

Les fórmules que ha posat JxCat sobre la taula per a la investidura no convencen ERC. Ha proposat reformar la llei de presidència per poder elegir Puigdemont a distància i ahir també va demanar activar la comissió del reglament del Parlament -tot i que és inaudit- per tenir una altra via oberta per poder fer la investidura, segons admetien ahir fonts de JxCat. ERC, però, ha posat com a condició que la investidura de Puigdemont sigui “efectiva” -que no acabi al Tribunal Constitucional- i no tingui conseqüències penals. Unes condicions que no semblen factibles tenint en compte que el TC ja ha vetat la investidura de Puigdemont si no passa abans pel Suprem.

El que sí que sembla que té més acceptació a ERC és l’impuls d’una proposta de resolució per “legitimar” el Govern cessat pel 155, tot i que fonts republicanes insisteixen que ha d’anar lligada a un “acord global” per la investidura i el repartiment de l’executiu. El text no està tancat i avui també s’ha de seguir negociant. L’esborrany elaborat per JxCat ha sigut fiscalitzat pels advocats, sobretot després que el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, s’hagi agafat al context polític per denegar la llibertat als presos. I és que l’acció dels independentistes també ve marcada pel calendari judicial: en les pròximes setmanes, dirigents d’ERC, el PDECat i la CUP -Marta Rovira, Artur Mas, Marta Pascal, Anna Gabriel i Mireia Boya, entre d’altres- aniran a declarar com a investigats davant el Suprem amb una fiscalia que pot tornar a demanar mesures cautelars.

Un pla B al president

Més enllà de l’impuls de la resolució parlamentària contra el 155 -que el PP ja ha avisat que recorrerà-, les posicions estan allunyades. Qualsevol acció per Puigdemont que generi un altre pols judicial amb l’Estat no es veu amb bons ulls des d’ERC. En privat, els seus dirigents recelen d’assumir més querelles recordant que Puigdemont va prometre en campanya que si guanyava tornaria.

Davant la complexitat de la investidura a distància, comencen a sorgir plans B a Puigdemont. Tot i que JxCat manté que el seu candidat és el president, el mateix Puigdemont va traslladar el cap de setmana a Brussel·les a la CUP i a ERC que considera l’escenari de fer un pas al costat i escollir un altre diputat de JxCat si la seva investidura no és possible. Això sí, el nucli dur de la llista només preveu aquest escenari si queda clar que s’ha intentat per totes les vies. En les travesses apareixen amb força Jordi Sànchez, que està empresonat a Soto del Real, i el conseller de la Presidència, Jordi Turull, que va estar tancat un mes a Estremera. En el cas de Sànchez, diversos dirigents consultats apunten que políticament seria “molt potent” tenir Puigdemont a l’exili i investir Sànchez estant pres, ja que Llarena li hauria de concedir un permís per acudir al ple. Una estratègia, això sí, que admeten que hauria d’avalar Sànchez, en funció de com això pogués afectar la seva situació processal -està acusat de sedició i rebel·lió-. En aquest punt, altres veus apunten a la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, que està lliure de càrregues judicials però que no compta amb el suport de la direcció del PDECat. Ahir, després que RAC1 assegurés que el seu nom guanyava força, Artadi va insistir que el seu candidat és Puigdemont. ERC, al seu torn, va dir que no se’ls ha proposat un nom alternatiu però va afirmar que si hi ha un canvi de candidat ho ha de dir JxCat.

Qui sí que va voler pronunciar-se sobre Artadi va ser el líder del PP, Xavier García Albiol. Va acusar la diputada de “no tenir cap mèrit” per ser presidenciable més enllà de ser “amiga” de Puigdemont. Tot i el currículum d’Artadi -doctorada a Harvard i alt càrrec del Govern com a directora general de Tributs i directora de coordinació interdepartamental-, el líder popular va considerar que la portaveu de JxCat “no ha demostrat res”.