JxCat i ERC s'emboliquen amb la taula de diàleg a un mes de reactivar-se

BarcelonaEl mateix 2 de gener del 2020, en què el consell nacional d'ERC va validar l'acord amb el PSOE en el qual es recollia la creació de la taula de diàleg entre governs, el llavors president de la Generalitat, Quim Torra (JxCat), ja va mostrar la seva crítica cap a aquest instrument de negociació. Aquell només va ser el primer dels molts episodis que vindrien després en els quals els dos partits independentistes han discutit sobre la utilitat d'aquest espai de negociació. Quan queda just un mes perquè es reactivi amb una reunió a Barcelona, tornen a agafar força les discrepàncies entre socis. Aquest dijous ha sigut la secretària general adjunta d'Esquerra, Marta Vilalta, qui ha acusat Junts de "debilitar la part catalana" cada vegada que formula crítiques cap a aquest instrument.

El nou cicle d'hostilitats creuades es va iniciar al juliol, uns dies després que els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès pactessin reactivar-la. Va ser JxCat qui va començar a encadenar destacades veus que, de nou, qüestionaven l'instrument. Carles Puigdemont, Elsa Artadi, Jordi Turull i Jordi Puigneró, entre d'altres, van mostrar altre cop el seu escepticisme i, el més rellevant en aquest cas, van posar en dubte que tingui dos anys de marge per treballar. "Si no hi ha avenços no durarà dos anys", va dir el vicepresident del Govern. L'alcaldessa de Girona i diputada al Parlament, Marta Madrenas, directament va donar la taula de diàleg per amortitzada i va demanar que l'independentisme "consensuï una nova fórmula".

Les crítiques van encendre les alarmes a ERC que, tot i que tradicionalment és partidària de no avivar els incendis amb JxCat, aquesta vegada sí que ha sortit en defensa de la seva estratègia política. La línia va començar a marcar-la la secretària general d'ERC, Marta Rovira, quan en una entrevista amb l'ARA va reprendre Junts per la seva actitud: "Demanar que s'escurci el termini de la taula de negociació ens afebleix". També es van sentir en la mateixa direcció veus autoritzades com les del president Pere Aragonès i la consellera Laura Vilagrà. Aquest dijous, en una entrevista amb Europa Press, Vilalta ha tornat a abonar el debat: "Carregar-se un instrument que ens pot ser útil per al camí a la independència, per no sabem quins motius, creiem que és fer-nos un trist favor al projecte independentista". Els republicans estan convençuts que cal donar una oportunitat al diàleg perquè si funciona serà la solució òptima i, si no ho fa, legitimarà la via que s'esculli a partir de llavors.

L'arrel del problema

La gènesi del conflicte és que, des de la declaració unilateral del 2017, l'independentisme no ha aconseguit teixir una estratègia conjunta sobre cap on cal encarar el Procés. ERC s'ha apuntat a un diàleg amb l'Estat que no acaba d'arrencar, i JxCat i la CUP són més partidaris d'una confrontació que no concreten –ni practiquen–. Després de la investidura d'Aragonès s'han reprès els contactes entre partits i entitats, però encara sense èxit. A més, tot plegat es complica perquè després del 14-F no van negociar un pacte d'investidura únic, sinó que ERC en va firmar un amb la CUP i un altre amb JxCat que no acaben de concordar. En l'acord amb els cupaires es reflecteix que la taula tindrà marge per treballar fins a "la primera meitat del 2023" per veure si dona algun fruit –el termini de dos anys és inequívoc–. En l'acord amb Junts no s'hi recullen terminis, tot i que el partit de Puigdemont assumeix "donar una oportunitat" a la taula i, malgrat el seu "escepticisme", també "treballar i participar lleialment en el procés de diàleg". L'eterna discrepància sobre la taula, però, es manté més viva que mai.