JxCat i ERC s'alien contra Illa en el primer debat electoral

Primer debat electoral de les eleccions del 14 de febrer. El primer dia de campanya ha engegat amb la presència de tots els candidats a La Vanguardia, en un debat que ha estat marcat per l'aliança entre JxCat i ERC contra el PSC, i la discussió sobre els possibles pactes després dels comicis del 14 de febrer. Tant la presidenciable de Junts, Laura Borràs, com el candidat d'Esquerra i vicepresident, Pere Aragonès, han evitat els retrets entre ells i han carregat contra el fins ara ministre de Sanitat, Salvador Illa, a qui han acusat de ser "el pitjor gestor" de la pandèmia d'Europa i haver participat en la suspensió de l'autonomia amb la votació del 155 el 2017. "És molt agosarat proposar-se com a solució quan són l'únic govern d'Europa que no ha fet ajudes directes a les famílies i que ha mantingut la repressió", ha dit Borràs a Illa, mentre que Aragonès ha animat a la mobilització per una "Catalunya governada des d'aquí i no des de la Moncloa".

El presidenciable del PSC ha promès tot just començar el debat que es presentarà a la investidura si és la força més votada a les eleccions i ha retret a Ciutadans que no ho fes amb Inés Arrimadas quan va ser el partit més votat el 21-D. "Torno a Catalunya per ser president –ha afirmat Illa–, faré un govern de servidors públics", ha afegit. El presidenciable socialista s'ha presentat com el candidat del "retrobament" i el de "girar full" del Procés. "Davant l'amnèsia que proposa Illa, nosaltres proposem república", li ha replicat Aragonès. "Vostès són la recentralització de la primera onada", hi ha afegit la presidenciable de JxCat, que li ha retret també no haver fet res des de la Moncloa per acabar amb la presó i l'exili.

El debat entre les formacions ha continuat amb les aliances postelectorals. Junts s'ha erigit com la garantia d'un govern "nítidament independentista", mentre que Aragonès ha defensat un executiu de "front ampli" i ha convidat també els comuns i la CUP a dins l'executiu. "No al govern Frankenstein", ha contestat la candidata d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, que ha sigut l'única que ha defensat un tripartit amb els socialistes i els republicans, a qui ha demanat claredat amb els pactes postelectorals. La CUP, de Dolors Sabater, ha marcat distàncies amb Junts i Esquerra, i ha avisat que per fer més "autonomisme" no poden comptar amb ells la pròxima legislatura.

Des de Ciutadans i el PP, que batallen contra el PSC pel vot constitucionalista, han acusat Illa de voler pactar amb Esquerra i fer un tripartit. "Digui amb qui pactarà, senyor Illa", li ha exigit Carlos Carrizosa, candidat de Cs, mentre que Alejandro Fernández, del PP, l'ha acusat de voler-se aliar fins i tot amb la CUP. Després de diverses interpel·lacions, Illa ha sentenciat que buscarà el màxim de suports possibles, però que "no pactarà amb independentistes".

Pugna per ser la clau de la governabilitat entre la CUP i el PDECat

Durant la discussió ha planat la pugna entre la CUP i el PDECat per tenir la clau de la governabilitat. La candidata del Partit Demòcrata, Àngels Chacón, ha erigit la seva formació com la defensora de l'escola concertada i la baixada d'impostos, a més de prometre polítiques contra l'ocupació d'habitatges. Una pràctica que també han denunciat el PP, Cs i Vox prometent mà dura contra els ocupes. L'esquerra anticapitalista de Dolors Sabater, en canvi, ha defensat un "rescat social" i uns serveis cent per cent públics: "Quan la CUP és forta passen coses. Com l'1-O i la millora de polítiques socials".

Una de les novetats del debat ha sigut la presència de Vox. Malgrat que en els primers compassos totes les formacions han optat per aïllar el candidat de la ultradreta, Ignacio Garriga, i obviar el seu discurs antiimmigració i criminalitzant els menors estrangers no acompanyats, finalment tant Illa com Carrizosa han acabat enganxant-se amb ell després que responsabilitzés el govern espanyol i el govern de la Generalitat de les morts per covid. També Chacón s'hi ha adreçat per retreure-li que presentés Catalunya com si fos "el Far West".

Fins a nou forces polítiques s'han enfrontat en el primer debat de la campanya electoral del 14-F, amb una primera jornada que estarà marcada per la sortida de la presó dels presos polítics i la decisió que la setmana que ve ha de prendre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: si mantenir o no les eleccions després que la Fiscalia ja s'hagi pronunciat en contra de l'ajornament el 30 de maig.