JxCat i ERC ultimen l'acord per respondre a la inhabilitació de Torra
Tanquen els serrells sobre el repartiment de funcions al Govern, on prioritzen el "colideratge"
BarcelonaConfirmada la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, JxCat i Esquerra ultimen el pacte per pilotar el Govern en funcions que quedarà un cop el cap de l'executiu sigui cessat del càrrec. Les dues formacions tanquen els serrells per al repartiment de competències per assegurar el "colideratge" a l'executiu en aquesta etapa d'interinatge. El vicepresident, Pere Aragonès, assumirà les funcions com a president substitut. Tanmateix, podria compartir algunes funcions de "coordinació" del Govern amb la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i JxCat fins i tot vol fer entrar a participar-hi el titular d’Empresa, Ramon Tremosa, en qüestions de coordinació econòmica, un valor en alça dins el partit.
Fonts republicanes admeten que la negociació està "encaminada", però que encara hi ha peces per encaixar. Tampoc es vol donar per fet l'acord amb JxCat quan el Govern tot just està paint el veredicte. Sobre el paper d'Aragonès, des d'Esquerra s'assegura que no serà un obstacle determinar quines funcions desenvolupa el vicepresident i quines altres consellers de JxCat. La divisa que s'autoimposen els republicans és que les decisions que siguin de més "transcendència" siguin de "consens" entre socis. L'objectiu final d'aquesta estratègia és transitar cap les eleccions amb el mínim de polèmiques i evitar les insinuacions sobre "usurpació" de funcions que la setmana passada va llançar contra ERC el líder de JxCat al Parlament, Albert Batet. D'aquest possible acord n'ha parlat la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta. No n'ha volgut explicar els detalls, però ha assegurat que el pacte és a tocar. "Aquest acord el tindrem. Queden alguns serrells i hi seguim treballant. Esprem que no tardi massa", ha assegurat aquest dilluns.
La seqüència, amb la inhabilitació confirmada, és la següent: quan se li notifiqui la sentència es publicarà el seu cessament al Butlletí Oficial de l’Estat i al Diari Oficial de la Generalitat i, seguidament, es convocarà un consell executiu extraordinari per nomenar el vicepresident, Pere Aragonès, com a president substitut. Això es faria a través d'un decret signat per tot el Govern, que un cop cessat Torra quedaria en funcions i, per tant, limitat en la seva actuació -només pot aprovar decrets llei i s’ha de limitar al despatx ordinari dels assumptes fins que hi hagi escollit un nou Govern-.
A partir d'aquí, l'endemà de la publicació de la substitució al Diari Oficial de la Generalitat, s'obriria el període de deu dies al Parlament per intentar buscar un candidat alternatiu.
El recorregut a la cambra
El que encara queda per determinar és quin serà el procés concret al Parlament. Malgrat que els serveis jurídics del Govern fixen un procés, sostenen que qui ho ha d'acabar marcant són els serveis jurídics del Parlament. Precisament, aquest mateix dilluns els lletrats de la cambra han mogut fitxat a través d'un informe i han deixat en mans de Torrent la fórmula per activar el compte enrere fins a les eleccions. En paral·lel, també es produirà un ple extraordinari per reaccionar a la inhabilitació de president: JxCat i Esquerra han sol·licitat la convocatòria d'un ple monogràfic per expressar el rebuig a la inhabilitació i que preveu comptar amb la compareixença de Quim Torra com 131è president de la Generalitat. Segons fonts parlamentàries es preveu fer aquest dimecres.
Hi ha diverses incògnites sobre la taula. Per començar, si dins dels deu dies de termini que fixa la llei de Presidència no hi ha candidat alternatiu a Torra, de quina manera podria Torrent activar el rellotge a través d'un "acte equivalent" a una votació fallida d'investidura, que és el que preveu la llei de Presidència. Els serveis jurídics del Govern deien que s'havia de fer una carta motivada del president de la cambra i els lletrats del Parlament ho avalen.
Un cop els lletrats ja s'han pronunciat, ara és el torn de Torrent, que encara no ha explicat els seus plans. Fonts parlamentàries indiquen que ara mateix l'escenari més probable és que no es convoqui cap ple d'investidura –encara que ho sol·liciti Cs– i que l'únic ple que es preveu és un d'extraordinari –si així ho demana el Govern– per abordar la inhabilitació de Torra i votar propostes de resolució.
Eleccions a principis d'any
En funció de quin sigui el dia que es produeixi aquest "acte equivalent", les eleccions anirien un dia o un altre: han de passar dos mesos fins a la convocatòria automàtica, més 54 dies fins a la cita a les urnes. Si la inhabilitació és aquest dilluns 28 de setembre, això situa els comicis el 31 de gener o el 7 de febrer, ja que els socis de govern tenen la voluntat que siguin en diumenge. JxCat demanava pactar la data de les eleccions, però segons ha admès la mateixa Elsa Artadi, portaveu de Junts, en roda de premsa, ho deixen en mans de Torrent. "Ho volíem pactar, però Esquerra vol eleccions al més ràpid possible (...). No serà font de conflicte", ha acabat.
Una altra cosa que també hauran de decidir els serveis jurídics de la cambra és si el vicepresident, Pere Aragonès, com a president substitut, en les sessions de control haurà de respondrà a les preguntes en el torn del cap de l'executiu o ho podrà seguir fent com a conseller d'Economia. El que sí que està clar, però, és que el Govern haurà de seguir rendint comptes al Parlament.
Més enllà del repartiment de poder i el procés a seguir a la cambra, els grups també han pactat l’escenificació de com Torra abandonarà el Palau de la Generalitat. És el primer cop que, si ho confirma el Suprem, inhabiliten un president en exercici del càrrec, i així ho voldrà transmetre l’executiu. Una altra cosa és la mobilització al carrer.