JxCat i ERC negocien a Brussel·les com desencallar la investidura
Els republicans pressionen públicament perquè Puigdemont aclareixi com tornarà a ser president
BarcelonaCarles Puigdemont és, ara mateix, l’únic candidat a la presidència de la Generalitat amb opcions de ser investit. Els vots de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i, probablement, la CUP li donarien la majoria necessària per repetir al capdavant del Govern. Però l’escenari és més complex del que voldria el president, que estudia amb el seu cercle proper les vies per poder complir amb la seva principal promesa electoral: “Restablir el Govern legítim”. Després de la pausa temporal de les vacances -en què els contactes han sigut discrets-, aquesta setmana els dos grans partits independentistes ja negocien a Brussel·les l’estratègia per fer efectiva la investidura. Segons fonts consultades per l’ARA, una delegació de JxCat i una d’ERC han viatjat a Bèlgica aquesta setmana per iniciar una negociació que inclou des de com fer efectiva la investidura fins a qui integrarà el Govern, passant per la composició de la mesa del Parlament. S’hi estaran fins demà, el mateix dia que el Tribunal Suprem decidirà sobre la situació del vicepresident, Oriol Junqueras, empresonat a Estremera des del 2 de novembre. A Bèlgica, però, de moment, no hi ha la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que està liderant les negociacions des de Catalunya.
Ahir fonts de JxCat informaven que mantenen un “contacte permanent” amb els republicans i també amb els cupaires. El dubte principal continua sent si Puigdemont tornarà a Catalunya per ser investit arriscant-se a convertir-se, pràcticament amb tota seguretat, en un nou pres polític. Ahir el portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, va reiterar en una entrevista a RAC1 que només treballen amb l’escenari de tornar a investir Carles Puigdemont, però va accentuar la pressió sobre Junts per Catalunya davant del silenci dels seus dirigents sobre com faran efectiva la investidura. Va insistir que no depèn d’ERC explicar com es podria materialitzar. “La proposta és Puigdemont president i Junqueras vicepresident; ara és Junts per Catalunya qui ens ha de dir com ho faran realitat, però estem disposats a donar-hi suport”, va assegurar.
Esquerra va advertir en campanya que si decidia tornar a Catalunya, Puigdemont s’arriscaria a passar una llarga temporada a la presó, on ja fa dos mesos que hi és Junqueras. De fet, la decisió que prengui demà el Tribunal Suprem sobre la llibertat de Junqueras serà important per decidir quina estratègia s’escull per investir Puigdemont (i si és possible). Fonts de l’entorn del president admeten que el fet que l’alt tribunal acceptés el recurs d’apel·lació de Junqueras (i que, per tant, sortís en llibertat) seria un bon indici per començar a plantejar un hipotètic retorn del president. En campanya, consideraven que un resultat favorable a l’independentisme podia afavorir una moderació de les posicions de la fiscalia. Si els presos polítics, però, segueixen empresonats, aquesta opció s’esvaeix.
En cas que el Suprem confirmi un altre cop la privació de llibertat de Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn, guanya pes la via d’intentar investir Puigdemont a distància. És una opció que no té precedents a Catalunya i que fonts jurídiques consultades per l’ARA consideren que seria forçar una interpretació àmplia del reglament del Parlament. El text no especifica si el candidat a la investidura ha de ser físicament a l’hemicicle, però les mateixes fonts apunten que se sobreentén que és així, per la qual cosa consideren que la interpretació que estudia JxCat tornaria a violentar la relació amb l’oposició i situaria la nova mesa a expenses de la fiscalia i el Tribunal Constitucional.
A Brussel·les (i també a Catalunya), JxCat i ERC negocien qui serà el pròxim president del Parlament -que designaran molt probablement els republicans- i com es repartiran el Govern, tenint en compte la poca distància entre les dues candidatures a les urnes. Ara mateix, Carme Forcadell és reticent a repetir, i dins d’ERC guanya pes el nom del fins ara conseller de Justícia, Carles Mundó. L’acord, tant sobre la mesa com sobre el Govern, hauria d’estar tancat abans del 17 de gener, data de constitució del nou Parlament. Segons fonts consultades, haurà de comportar la renúncia a l’acta de diputats dels consellers a l’exili per assegurar la majoria independentista.
Sense pla B, de moment
La investidura del president és, però, l’element més delicat. Diversos membres de Junts per Catalunya opinen que “s’ha de protegir la institució” de la Generalitat i que si no hi ha “garanties” de l’Estat que no s’empresonarà Puigdemont és millor que es quedi a Brussel·les. “Allà s’internacionalitza el conflicte”, asseguren. En un escenari així, una altra de les fonts consultades aposta per provar una investidura a distància i delegar la gestió del dia a dia en un conseller que pugui ser a Barcelona.
Ara mateix, JxCat no té cap pla alternatiu a Puigdemont, però fonts del PDECat valoren la possibilitat que finalment sigui Jordi Sànchez, número 2 de la candidatura, qui opti a la presidència. Creuen que està en una millor situació judicial que Oriol Junqueras (a qui JxCat ha descartat investir) perquè no ha tingut responsabilitats institucionals durant els últims anys. Altres fonts també apuntaven a Elsa Artadi, cap de campanya i una de les principals cares públiques de la llista del president, però ella mateixa es va autodescartar recentment. Una altra opció continuista seria que Josep Rull i Jordi Turull assumissin aquest paper en la pròxima legislatura. JxCat, però, no vol sentir a parlar d’alternatives. Artadi defensava el cap de setmana passat en una entrevista a RAC1 que escollir una altra persona implicaria acceptar el 155.
Més enllà de la investidura, JxCat ha de definir també quin és el seu pla de govern. Ahir va ser Endavant, una de les organitzacions amb més pes dins la CUP, la que va reclamar a JxCat que defineixi la seva estratègia. Més enllà de la investidura, volen saber si la via unilateral continuarà sent la que guiï l’acció pròxim executiu.
Malgrat tots els entrebancs, l’independentisme assegura que arribarà a un acord. Si no és així, el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ja va anunciar ahir que intentaria formar Govern.
