JxCat i ERC es garantiran la presidència del Parlament si els consellers a l’exili renuncien als escons

BarcelonaL'aritmètica parlamentària després del 21-D deixa l'independentisme amb totes les opcions de revalidar la majoria absoluta a la mesa del Parlament. L'únic escull són els vuit vots que, ara per ara, té bloquejats a Brussel·les i a les presons de Soto del Real i Estremera. Vots que podrien ser decisius si Cs aconsegueix un pacte amb el PSC, el PP i també amb els comuns per optar a la presidència de la cambra catalana que, 'de facto', capgiraria la majoria a la mesa. Amb els resultats electorals sobre la taula, a Ciutadans li corresponen 2 representants a la mesa, els mateixos que a JxCat i a ERC, i el PSC, amb un, completaria el principal òrgan de govern parlamentari.

JxCat i ERC sumen 66 diputats, però només tenen garantits 58 vots si, abans del 17 de gener, no hi ha renúncies. Amb el suport dels quatre diputats de la CUP, el candidat independentista a la presidència del Parlament aconseguiria 62 diputats (65 si Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez obtinguessin un permís penitenciari per participar en la sessió de constitució de la cambra). Ciutadans ja ha explicat públicament que vol optar a la presidència de la Generalitat i, per fer-ho, necessita comptar amb els vots de tots els partits no independentistes, amb els quals sumaria 65 diputats, suficients per aconseguir presidir el Parlament. Fins i tot si els presos polítics poguessin votar, la presidència se l'emportaria Ciutadans perquè, en cas d'empat, el desempat afavoreix el candidat de la força amb més representació.

És difícil imaginar-se que els comuns se sumin a un pacte entre les forces constitucionalistes, però ERC i JxCat tenen la manera d'impedir que aquesta majoria sumi en qualsevol circumstància. Necessiten que 4 dels diputats que tenen bloquejat el vot renunciïn a la seva acta i permetin que corri la llista. Tenint en compte que els diputats empresonats poden optar al permís penitenciari i que, fins i tot, poden quedar en llibertat en les properes setmanes o mesos, fonts consultades per l'ARA apunten que les renúncies haurien d'arribar dels 4 consellers a l'exili que acompanyen Puigdemont a Brussel·les: Clara Ponsatí i Lluís Puig (JxCat) i Toni Comín i Meritxell Serret (ERC).

L'improbable acord amb els comuns

El PSC i el PP s'han mostrat partidaris que la força més votada el 21-D presideixi el Parlament i, per tant, es presumeix que podrien acabar votant a favor del candidat de Ciutadans. En canvi, la situació dels comuns és diferent. Catalunya en Comú s'ha manifestat sempre molt crítica amb el partit taronja. Fonts del partit consultades per l'ARA expliquen que les negociacions per la constitució de la mesa no han començat encara i que dubten que hi pugui haver un acord amb Cs.

El partit que encapçala Arrimadas podria oferir la seva vicepresidència al PSC i els socialistes cedir als comuns una de les quatre secretaries. Si no arriben a un pacte ja sigui amb els partits constitucionalistes o amb els independentistes, els comuns es quedaran sense representació a la mesa, on Joan Josep Nuet i David Companyon, tots dos d'EUiA, els han representat en les dues darreres legislatures. En cas que decidissin sumar-se a l'opció de Ciutadans, l'independentisme no només perdria la presidència del Parlament, sinó també la majoria absoluta a la mesa, que quedaria configurada amb 2 representants de Cs, 2 de JxCat, 2 d'ERC, 1 del PSC i 1 de CatComú.

Tot i les quatre renúncies dels consellers a l'exili, JxCat i ERC necessitarien que els 4 diputats de la CUP votessin a favor del seu candidat a la presidència tal com van fer el 2015 amb Carme Forcadell. Ara, ella decidirà si repeteix en el càrrec, tot i que s'ha mostrat reticent a fer-ho tenint en compte la seva situació processal. Forcadell està en llibertat sota fiança i té un advertiment explícit del Tribunal Suprem perquè no torni a "reincidir" en els fets pels quals està investigada, bàsicament permetre el debat de qüestions suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional. Segons diverses fonts consultades per l'ARA, el nom del conseller de Justícia, Carles Mundó, guanya força en les travesses per presidir la cambra.

Si no hi ha acord amb els comuns, Cs només podria optar a 57 vots i, per tant, JxCat i ERC superarien en tots els casos al partit taronja, encara que no tinguessin el suport de la CUP i no poguessin comptar amb els vuit vots bloquejats a Brussel·les i a la presó.

Com s'escullen els representants de la mesa?

En aplicació de les atribucions que li dona l'article 155 de la Constitució, el govern espanyol ha situat la sessió constitutiva del Parlament el 17 de gener. La sessió serà regulada per la mesa d'edat, en què el diputat de més edat i els dos més joves regularan les votacions per escollir els càrrecs de la mesa definitiva.

La primera votació serà per escollir el president del Parlament. Els diputats escriuran el nom d'un diputat en un paper i el dipositaran en una urna. Si ningú obté la majoria absoluta (68 vots), es farà una segona votació en la que només es podrà escollir entre els dos diputats més votats en primera instància. El més votat serà proclamat president del Parlament. Teòricament la majoria independentista serà suficient perquè en la propera legislatura hi torni a haver un president partidari de la República catalana i amb tota probabilitat serà d'ERC.

En la segona votació, s'escolliran els dos vicepresidents, amb el mateix procediment que en l'elecció del president de la cambra. Els candidat més votat serà el vicepresident primer –probablement de JxCat– i el segon serà el vicepresident segon, probablement de Cs.

Encara hi haurà una tercera votació per escollir els quatre secretaris de la mesa. Amb 36 vots, un representant de Cs ocuparà la primera secretaria –llevat que hi hagi un pacte entre independentistes per relegar Cs a la segona posició– i l'acompanyaran un de JxCat, un d'ERC i un altre del PSC.

A més de les negociacions per constituir la mesa, els grups parlamentaris també hauran de decidir quin lloc de l'hemicicle ocupen, a més de repartir-se les presidències de les comissions, els membres dels grups a cada comissió i abordar, entre d'altres, la renovació dels senadors autonòmics que, amb tota probabilitat, canviaran en funció de la nova configuració del Parlament.