JxCat i ERC estudien si portar la suspensió dels processats al ple

BarcelonaFeia mesos que JxCat i ERC preveien que, tard o d’hora, el jutge Pablo Llarena suspendria els diputats processats per rebel·lió. Ara bé, això no vol dir que, un cop s’ha produït la decisió, tinguin clar com han de respondre. Ahir l’independentisme va fer una defensa aferrissada dels drets polítics dels diputats suspesos, remarcant la “injustícia” de la decisió judicial davant un delicte de rebel·lió “inexistent”, però no va aclarir si acataria la decisió del Tribunal Suprem. Una de les opcions que hi ha sobre la taula és que la suspensió dels diputats es voti al ple del Parlament -una de les previsions del reglament- i que s’evidenciï un cop més el xoc entre el poder judicial i la “sobirania del Parlament”.

Malgrat que s’acabi fent això, però, ni JxCat ni ERC responen a la pregunta de si desobeiran Llarena: ahir no van aclarir si, en cas que el ple es pronunciï en contra de la suspensió, intentaran que els diputats processats segueixin percebent el sou i votant en els plens. Des del Quebec, on està participant en l’assemblea plenària de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia, el president de la cambra, Roger Torrent, va afirmar que Llarena vol “adulterar” les majories parlamentàries i que el Parlament té “mecanismes per actuar” davant de casos com aquest.

La portaveu adjunta de JxCat, Gemma Geis, va exposar que “és el ple qui té la competència per decidir sobre la suspensió dels diputats”, però va admetre que “s’ha d’estudiar jurídicament” la resolució. “És una situació que no s’havia produït mai”, va respondre Geis en ser preguntada sobre els efectes de portar la suspensió al ple. La diputada, però, va deixar clar que JxCat no demanarà als diputats suspesos -Jordi Turull, Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva- que deixin l’acta.

Per avaluar tots els efectes de la decisió de Llarena, segons expliquen fonts parlamentàries a l’ARA, el més probable és que primer de tot s’opti -en la reunió de dijous de la mesa- per demanar un dictamen a la comissió de l’estatut del diputat. L’article 25 del reglament del Parlament preveu que la votació sobre la suspensió al ple es faci després d’un dictamen favorable d’aquesta comissió. Les mateixes fonts també expliquen que preveuen actuar de manera coordinada amb les defenses dels encausats: la suspensió es pot recórrer davant el Tribunal Suprem.

Els comuns dubten de la votació

Els comuns dubten de l’efectivitat del pla. La portaveu, Elisenda Alamany, va alertar que la votació podria no tenir efectes i que el més probable és que s’acabi imposant el criteri del jutge Llarena. Ara bé, en cas que s’acabi produint, Alamany va asseverar que els comuns seran “coherents” en la defensa dels drets polítics i en contra de la judicialització de la política. Qui no va expressar cap dubte, en canvi, van ser els cupaires. La portaveu de la CUP, Maria Sirvent, va exigir a la mesa del Parlament que blindi els drets dels diputats tot i la decisió del jutge.

La “sorpresa” de Llarena

Malgrat que la suspensió dels diputats era un pas previsible, l’independentisme no comptava amb la possibilitat que les funcions dels diputats suspesos siguin exercides de manera temporal per altres “integrants de la candidatura”. La portaveu d’ERC, Anna Caula, es va mostrar “sorpresa” davant d’aquesta possibilitat, ja que no està prevista a l’ordenament jurídic. Geis, per la seva banda, va titllar-ho de “creativitat jurídica” i va asseverar que era la manera del magistrat de curar-se en salut davant la possibilitat que instàncies internacionals revoquin la causa de rebel·lió.

Fonts jurídiques del Parlament afirmen que el que proposa el magistrat no està previst al reglament i que s’haurà d’estudiar. També apunten que una decisió així requeriria la intervenció de la Junta Electoral: quan Llarena proposa que siguin altres candidats els que assumeixin les funcions dels diputats suspesos recorden que les credencials de parlamentari les entrega aquest ens sempre que hi hagi la renúncia d’un altre diputat.