JxCat i ERC tornen a encallar en la recerca d'una resposta unitària al Suprem

BarcelonaLes converses continuen però les posicions es mantenen allunyades. JxCat i ERC continuen buscant a contrarellotge una proposta unitària per respondre a una possible inhabilitació del Tribunal Suprem (TS) contra el president de la Generalitat, Quim Torra, fins ara sense èxit. Aquest dilluns els dos partits han mostrat, amb tots els matisos, les diferències en els seus posicionaments. Per una banda, JxCat rebutja que Torra convoqui les eleccions abans de ser inhabilitat –tal com ja va anunciar el mateix cap de l'executiu després de la vista al Suprem– i estan disposats a pactar el calendari electoral només si es confirma que el tribunal el desposseeix del càrrec. Per a ERC, la situació és l'oposada. Creu que s'ha de pactar la data electoral abans que arribi la inhabilitació perquè, després, creuen que no hi ha marge i que és un procediment reglat que imposa un interinatge de quatre mesos sobre el qual ja no es pot incidir.

La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, aquest dilluns en roda de premsa s'ha reafirmat en el fet que el president "no s'autoinhabilitarà" i que no dissoldrà anticipadament el Parlament abans de saber si el Suprem confirma o no la condemna. Per tant, ha rebutjat un cop més fer el que demana ERC, que vol que Torra convoqui ja els comicis. Ara bé, sí que s'ha mostrat oberta a pactar el calendari si finalment el cap de l'executiu, que no té previst desobeir la sentència, és apartat del càrrec.

Artadi ha assegurat que si el president és cessat s'obre un període de deu dies en què el president del Parlament, Roger Torrent, haurà de parlar amb tots els grups per decidir si presenta o no una alternativa per a la investidura. En aquest sentit, la portaveu de Junts s'ha mostrat partidària de no presentar-hi cap substitut, tal com ha demanat Torra, i que sigui el president de Parlament qui activi el compte enrere de dos mesos fins a la convocatòria anticipada d'eleccions. És una via que no preveu ni el reglament del Parlament ni la llei de la presidència, però sí que la van plantejar els lletrats l'any 2018, quan la cambra estava en una situació de bloqueig pel veto del Tribunal Constitucional a la candidatura de Carles Puigdemont. En aquell moment Torrent no en va fer ús, però JxCat creu que ara sí que ho podria fer i, de fet, ell mateix s'hi ha mostrat disposat.

Així doncs, JxCat vol pactar quan s'activa aquest compte enrere fins a la convocatòria electoral i també com queda el Govern en aquest interinatge. Si el president és inhabilitat serà el vicepresident, Pere Aragonès, qui assumirà la presidència temporalment i, segons Artadi, s'hauran de pactar quines funcions tindrà. "No serà president", ha deixat clar la portaveu de JxCat, afegint que s'hauria de limitar a "coordinar" el consell executiu.

Però el punt de vista d'Esquerra és totalment diferent i mantenen que ha de ser Torra qui convoqui eleccions perquè, un cop inhabilitat, no hi ha marge per influir en el termini fins a la cita a les urnes.

54 o 124 dies

Divendres passat ERC va votar en contra de tres propostes de resolució de l'oposició que volien que el Parlament exigís a Torra que convoqués eleccions de "manera immediata". Però allò només va ser un moviment tàctic per no quedar alineada amb el PSC, Cs, els comuns i el PP. Aquest dilluns la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha recuperat la idea que Torra ha de convocar eleccions abans de ser inhabilitat i pactar-ne la data amb ERC: "Hem de poder acordar un calendari electoral per posar el futur del país en mans de la ciutadania i no en mans del Suprem".

Vilalta només hi veu dues alternatives: que passin 54 dies fins als comicis –el que vol ERC– o que en passin 124 –el que ERC creu que passarà si Torra no els convoca–. Fins a 54 dies és el temps que passa entre que un president convoca eleccions i se celebren. En canvi, 124 dies són els que passarien si Torra és inhabilitat i es té en compte que el Parlament té deu dies per buscar un candidat a la investidura, dos mesos de marge des del moment en què s'activa el compte enrere fins a la convocatòria electoral per buscar un president alternatiu, més 54 dies entre que el Parlament es dissol automàticament i hi ha eleccions.

Vilalta ha tornat a defensar que, en plena pandèmia, l'únic escenari possible hauria de ser el dels 54 dies per "escurçar" al màxim el temps que el Govern estarà en funcions i, per tant, limitat en capacitat d'actuació. També ha assegurat que les converses amb JxCat continuen i que buscaran un acord fins a "l'últim minut", i ha advertit dels costos que tindria no arribar a un acord: "No ens podem permetre un altre episodi de divisió i discrepància després d'un nou atac repressiu de l'Estat".

Amb això, Artadi també hi ha estat d'acord. Ha afirmat que l'independentisme no pot tornar a protagonitzar un desencontre al Parlament però, ara per ara, les posicions continuen allunyades.