JxCat, ERC i la CUP registraran al Congrés la iniciativa per a l'amnistia el 15 de març

BarcelonaSi en alguna cosa han estat d'acord en aquesta legislatura els partits independentistes ha estat en el clam de l'amnistia. Ara bé, a l'hora de concretar-la en una iniciativa política ha sigut més difícil que JxCat, Esquerra i la CUP arribessin a un pacte. Finalment, però, aquest dilluns han escenificat un acte conjunt organitzat per Òmnium a la presó Model de Barcelona en què els tres partits, amb representació també del PDECat, han anunciat que el proper 15 de març registraran una proposta de llei al Congrés dels Diputats amb l'objectiu d'amnistiar a tots els encausats del Procés. Serà després que aquesta setmana es debati una resolució al ple del Parlament en aquest sentit i que hagin passat les eleccions del 14 de febrer.

Malgrat el debat sobre el calendari -es va plantejar fer-ho abans dels comicis- i el contingut de la proposta -a qui havia de cobrir aquesta amnistia-, aquest dilluns Marta Vilalta (ERC), Laura Borràs (JxCat) i Natàlia Sànchez (CUP) han tancat files amb la via com l'única per resoldre el conflicte polític, juntament amb l'autodeterminació. A parer seu és la solució per a tots els encausats del Procés per davant d'altres fórmules com la reforma del delicte de sedició –que proposen els comuns– o l'indult, dos camins en què està treballant el govern espanyol encara sense concrecions.

"És la via política per corregir la injustícia", ha explicitat Laura Borràs a través d'un vídeo, mentre que Marta Vilalta ho ha situat com la solució no només per als presos i exiliats sinó també per a tots els "represaliats" del Procés. Natàlia Sànchez, de la CUP, ha considerat l'amnistia "imprescindible" per "aturar la repressió".

El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha proposat convertir la reivindicació de l'amnistia en un "clam de país" per solucionar la situació dels presos i exiliats. De fet, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, empresonat, ja fa mesos que reclama als partits que posin fil a l'agulla en la reivindicació de l'amnistia, almenys per evidenciar que és la solució que ara per ara reuneix la majoria absoluta del Parlament de Catalunya. Això és el que passarà aquesta setmana al ple, ja que JxCat, Esquerra i la CUP han pactat una proposta de resolució que obligarà els comuns i els socialistes a posicionar-se.

Paral·lelament, Òmnium s'implicarà en una recollida de firmes –que ja estava en marxa a càrrec de la plataforma ciutadana Amnistia i Llibertat– per aconseguir suports entre la societat civil i portar-les a la cambra espanyola. Al Congrés, doncs, hi arribaran dues iniciatives: una primera dels partits el 15 de març, en què registraran la proposició de llei per a l'amnistia, i posteriorment, una presentació de signatures en la comissió de peticions de la cambra espanyola en el mateix sentit per reforçar la via política. La idea de l'independentisme és forçar el posicionament del govern espanyol, tot i que el PSOE ja ha dit clarament que l'amnistia és "inconstitucional".

L'acte també ha comptat amb la participació, a distància, de l'expresident Carles Puigdemont, la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, i l'exdiputada Anna Gabriel, que també han avalat la iniciativa com a solució.

L'articulat de la llei

Des de fa setmanes que JxCat, ERC i la CUP negocien per acordar el redactat de la iniciativa legislativa que s'han compromès a portar al Congrés de Diputats. El text pactat consisteix en sis articles i una disposició addicional, que ha variat en relació a la que va presentar inicialment la plataforma Llibertat i Amnistia. Un dels canvis substancials és que deixen fora de l'exoneració els policies de les càrregues de l'1 d'octubre, malgrat que diversos juristes aconsellaven mantenir-ho perquè normalment una amnistia cobreix a totes les parts. La CUP, però, va posar aquesta condició per ser en el consens.

Els partits proposen deixar sense efecte tots els processos judicials –estiguin en la fase que estiguin– que tinguin a veure amb "tots els actes d'intencionalitat política" que hagin estat "tipificats com a delicte o amb responsabilitat administrativa" que s'hagin produït des de l'1 de gener del 2013 fins a l'entrada en vigor de la llei. També els processos que impliquin mesures de cooperació internacional, en al·lusió als exiliats. Fan referència, en termes penals, als delictes de sedició i relacionats amb l'ordre públic; els de prevaricació, falsedat, malversació de cabals públics, desobediència o revelació de secrets; o actes de llibertat d'expressió o premsa que hagin estat valorats com a delictes "d'incitació a l'odi".

L'aprovació de l'amnistia, diu l'articulat, implicaria la fi dels procediments en marxa, l'alliberació dels presos i també la fi dels processos d'extradició. A més del retorn, diu l'articulat, de les fiances i les multes de caràcter econòmic.

Per dur-la a terme, la iniciativa legislativa preveu que sigui sol·licitada pels afectats o d'ofici, en què es preveuria també el posicionament del ministeri fiscal. L'hauria d'aplicar el poder judicial, i els implicats quedarien sense antecedents penals, preveu la proposta d'articulat.