JxCat i ERC ultimen l’acord i negocien el full de ruta amb la CUP

Barcelona“Les negociacions avancen”. Així resumien ahir els dirigents d’ERC i de Junts per Catalunya les converses entre els dos partits que s’han intensificat encara més en les últimes hores per tancar un acord aquesta mateixa setmana. Després dels estira-i-arronses dels últims dies, els dos partits coincideixen que el pacte està gairebé tancat i que només queden “serrells” que podrien resoldre’s abans del ple del Parlament de dijous, on els independentistes aprovaran la resolució que reconeix Carles Puigdemont com a president legítim. L’acord porta implícita la investidura de Jordi Sànchez com a nou president de la Generalitat, malgrat que ahir ERC negava públicament que el nom de Sànchez ni el de cap altre s’hagi posat encara sobre la taula. També es reserva la presidència del Consell de la República a l’exili a Puigdemont; es fa un repartiment simètric de les conselleries al Govern, i s’impulsa un procés constituent, que JxCat vol dirigir des de Brussel·les. A diferència d’altres ocasions -fins a tres en les últimes setmanes- els partits van preferir no donar per tancat el pacte. “L’acord és imminent”, va assegurar ahir el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià.

JxCat i Esquerra han acordat una estructura de govern al més semblant possible a l’anterior executiu, però s’equilibraran el nombre de conselleries (cada formació en tindrà set). Les funcions dels departaments de Presidència i Vicepresidència i el pastís de la direcció dels mitjans de comunicació públics han sigut cavalls de batalla fins a última hora. Tot apunta que hi haurà canvis en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que presideix Brauli Duart des del 2012 a proposta de CiU. Un càrrec pel qual ha lluitat ERC i que, segons algunes fonts, JxCat podria acabar cedint recol·locant Duart com a conseller d’Interior. La qüestió, però, seguia ahir a la nit oberta, segons fonts dels dos partits.

Cares noves

La figura del portaveu del Govern, fins ara del PDECat, era un altre dels punts de debat. La vicepresidència, que tal com va avançar l’ARA també havia suposat un obstacle en les negociacions, ha acabat resolent-se. No l’ocuparà Oriol Junqueras, empresonat des de fa quatre mesos per ordre del Suprem, i els republicans mantenen dues opcions obertes. La de Pere Aragonès, futur conseller d’Economia, i la de la secretària general, Marta Rovira. Diverses fonts consultades expliquen que serà Rovira, que s’havia mostrat reticent a entrar al Govern, qui acabi de prendre la decisió. JxCat preferia que el vicepresident fos Junqueras perquè, amb Sànchez a la presó, la màxima representació del Govern en el dia a dia seria per a un conseller d’ERC.

Pel que fa a la resta de l’executiu, la restitució promesa en campanya queda lluny de la realitat. Per part de JxCat només Jordi Turull i Josep Rull, a Presidència i Territori, es mantindrien al Govern. La resta serien nous consellers: Laura Borràs a Cultura; Lluís Font -membre de la direcció del PDECat- a Ensenyament; Elsa Artadi a la conselleria d’Empresa, i Miquel Buch a Governació -tot i que des del PDECat també es promou Marc Solsona per a aquest càrrec-. A Interior hi hauria Duart, tot i que és una de les conselleries que balla. Els consellers a l’exili -Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret- formarien part del Consell de la República de Puigdemont.

Pel que fa als consellers d’Esquerra, només repetiria Raül Romeva, que se centraria en les Relacions Institucionals -els afers exteriors els hauria d’assumir algú altre perquè el jutge li ha pres el passaport- i els noms que més sonen són Pere Aragonès a Economia i Hisenda; Ester Capella a Justícia, i David Elvira a Salut. ERC també nomenarà el conseller d’Agricultura i el de Benestar, per als quals es busca alguna dona més.

A l’espera de la CUP

Ara bé, perquè l’entesa sigui definitiva, no només és necessari l’acord entre ERC i JxCat, sinó que també ha d’estar segellat per la CUP. Almenys pel que fa a la part de la investidura -són imprescindibles per a la majoria absoluta- i del full de ruta del Procés. Ahir els dos grans partits independentistes van traslladar als cupaires l’estratègia en una reunió al Parlament que es va allargar dues hores. Els diputats de la CUP es van trobar primer amb JxCat i, posteriorment, també s’hi va incorporar ERC. Fins ara, els anticapitalistes només s’havien compromès a investir Puigdemont i a tirar endavant un programa de desplegament de la República. El nou pla, però, està lluny d’aquest plantejament, amb Jordi Sànchez com a candidat, pendent dels entrebancs que pugui posar el Tribunal Suprem. Si el veta, serà Jordi Turull qui optarà a ser el cap de l’executiu. I l’impuls de la República no serà el que desitja la CUP. Ni JxCat ni ERC tenen previst seguir allà on el Govern ho va deixar amb la declaració d’independència, malgrat que els cupaires volen tirar endavant la llei de transitorietat jurídica.

Puigdemont s’erigeix com a president del Consell de la República -una fundació privada- i com a promotor del procés constituent. El pols amb l’Estat es traslladaria a Bèlgica per evitar més querelles i nous empresonats, mentre que a Catalunya es denunciarà la repressió dins el marc autonòmic. ERC i la CUP s’han mostrat reticents a la idea que el procés constituent pivoti a Brussel·les, tot i que fonts de JxCat afirmen que els republicans ho haurien acceptat. La ciutadania seria, de fet, l’encarregada d’organitzar els debats constituents, que no estarien vinculats formalment a la Generalitat. El tret de sortida d’aquest nou Consell de la República està previst per diumenge, en una reunió d’electes que escollirien Puigdemont com a president. Segons fonts de la CUP, la nova proposta es traslladarà aquesta setmana a les assemblees territorials perquè s’hi pronunciïn.

Els familiars dels presos, al Parlament

Els familiars dels presos polítics, aglutinats en l’Associació Catalana de Drets Civils, es van reunir ahir amb el president del Parlament, Roger Torrent. Van mostrar “sorpresa” per la plantada de la cúpula del poder judicial a Catalunya i van mostrar el seu suport al president de la cambra. Van denunciar una violació dels drets polítics i civils a l’estat espanyol i es van comprometre a internacionalitzar aquests processos judicials per internacionalitzar la vulneració dels drets fonamentals a Espanya. “El que està passant aquí recorda a altres temps -va dir la filla del conseller Lluís Puig-. Ho hem de denunciar a tot arreu”.