JxCat i ERC busquen arrossegar PSC i comuns a demanar més recursos a l'Estat i una flexibilització del dèficit

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar aquest dimecres al PSC i als comuns que aprofitin la seva connexió directa amb la Moncloa i "apretin" per demanar al govern espanyol més recursos per a Catalunya per afrontar l'etapa de reconstrucció postcovid. Seguint l'estratègia marcada pel president, aquest dijous JxCat i ERC han presentat al Parlament diverses resolucions per forçar socialistes i comuns a pronunciar-se sobre si estan disposats a apretar en aquest sentit.

Les resolucions, que ja han presentat tots els partits, es votaran divendres i serviran bàsicament per demanar mesures a la Generalitat o a l'Estat. En aquest sentit, JxCat i ERC han coincidit en presentar dues resolucions que demanen al govern espanyol "la revisió de l'objectiu" de dèficit d'aquest 2020. Ara mateix està en el 0% i la Generalitat lamenta que, donades les circumstàncies, és impossible de complir i limita l'acció del Govern. Vol que arribi com a mínim fins a l'1%. Els dos partits també demanen que l'Estat garanteixi els "recursos" necessaris a la Generalitat per fer front a la reconstrucció i que permeti als ajuntaments utilitzar "els superàvits" pressupostaris per prendre mesures anticovid. En les resolucions presentades per aquests dos partits també hi ha una absència destacada. Cap d'elles recull la petició que va fer ahir Torra d'aconseguir –amb la col·laboració de l'Estat– com més aviat millor un préstec de 5.000 milions d'euros de fons europeus. És una idea que el president va explicar durant el debat i que ERC va deixar clar, en una intervenció posterior, que no compartia.

Les demandes no són noves, però si JxCat i ERC aconsegueixen que el Parlament les aprovi sortiran una mica més reforçades. Si, a més, aconsegueixen que surtin aprovades amb els vots del PSC i comuns, obtindran d'alguna manera el compromís que estaran disposats a pressionar perquè el govern espanyol compleixi. JxCat i ERC porten resolucions en un doble sentit pel que fa a l'Estat. Per una banda, li reclamen ajuda però per l'altra el critiquen. Els de Carles Puigdemont l'acusen de ser els responsables de "l'asfixia financera" de Catalunya, mentre que els d'Oriol Junqueras critiquen la "recentralització" i la "propaganda" amb la qual el govern espanyol ha gestionat l'estat d'alarma.

Sense majoria

El principal problema que tenen JxCat i ERC és que no tenen una majoria consolidada al Parlament. La CUP ja va fa temps que se'n va desmarcar i els comuns han donat suports puntuals –i importants– com en el cas dels pressupostos, però no una estabilitat duradora. Així doncs, ara mateix, JxCat i ERC no tenen garantit que cap de les seves mocions prosperi i hauran de negociar. També veuran com l'oposició impulsarà temes que comprometen el Govern.

Si les resolucions de JxCat i ERC segueixen l'estratègia marcada per Torra i Aragonès de demanar recursos i una flexibilització del dèficit, les del PSC compleixen amb el que va anticipar ahir el seu líder, Miquel Iceta. El socialista va demanar a Torra que no només formuli demandes a l'Estat, sinó que també hi hagi una "autoexigència" per part de la Generalitat. És a dir, que el Govern també posi diners de la seva butxaca per a la reconstrucció. En les resolucions que han presentat, els socialistes reclamen que el Govern destini 600 milions d'euros per als ajuntaments, 100 per al sector comercial, 50 per als autònoms, 30 per a programes digitals a les empreses i 120 per a un pla d'automoció. També demanen un nou Pacte per la Salut amb l'objectiu de revertir en dos anys la privatització de l'assistència mèdica.

Els comuns, per la seva banda, també demanen a la Generalitat més recursos en sanitat, concretament, que s'hi destini el 7% del PIB. Ara bé, també volen que el Govern s'alineï amb l'executiu espanyol i li doni suport en la negociació del pla de recuperació presentat per la Comissió Europea. Ho proposen després que ahir Torra decidís tirar pel dret i demanar un préstec al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede) de 5.000 milions d'euros i que els comuns consideressin un error perquè creuen que significa augmentar l'endeutament. De fet, el partit d'Ada Colau ha reclamat diverses vegades "responsabilitat" al Govern a l'hora de fer costat a l'executiu espanyol per demanar més recursos a Europa.

Després de pactar una reforma fiscal a l'alça amb el Govern per als pressupostos del 2020, en la votació d'aquest divendres és probable que es confirmi el refredament en les relacions amb el grup que lidera Jéssica Albiach. Tot i que en un principi els comuns no reclamaven un augment d'impostos per obtenir més ingressos per fer front a la crisi del covid-19, des de fa unes setmanes que han canviat d'opinió, sobretot des que el Govern ha decidit prescindir del seu suport i fer les modificacions pressupostàries internament. Així, Catalunya en Comú vol forçar JxCat i ERC que es posicionin sobre una nova pujada d'impostos. En aquest cas, proposen una reforma de l'impost de patrimoni i també de l'impost d'habitatges buits per ampliar el parc disponible d'habitatges de lloguer.

Pressupostos per al 2021

A banda de les mesures més immediates per fer front a la crisi econòmica, tant PP com Ciutadans demanen al Govern que posi fil a l'agulla després de superar l'emergència sanitària i comenci ja a dissenyar l'avantprojecte de pressupostos per al 2021. Tots dos grups volen que la Generalitat presenti una proposta abans del 10 d'octubre, tal com marca la llei. JxCat i ERC s'hauran de pronunciar sobre aquesta qüestió, després que aquest dimecres Quim Torra només parlés de la repriorització dels pressupostos del 2020, però no fes cap referència als comptes de l'any que ve, tenint present el més que probable avançament electoral de cara a la tardor.

Mentre no arriba aquest avantprojecte, els populars tornen a insistir en una rebaixa fiscal en impostos com l'IRPF i successions, o eliminar impostos mediambientals. Precisament, la pujada de l'impost de successions va ser una de les qüestions que va generar divisió en el si de JxCat en la negociació pressupostària d'aquest 2020. Ara bé, fa unes setmanes, en un debat al Parlament, el partit de Carles Puigdemont va tancar files amb l'acord assolit amb els comuns i va defensar aquesta reforma a l'alça.

Els conservadors carreguen contra la gestió de la Generalitat de la pandèmia i, juntament amb Ciutadans, demanen mesures urgents per fer front a aquesta crisi. En aquest sentit, el partit taronja proposa, per exemple, que la comissió d'estudi sobre la reconstrucció del Parlament faci seguiment dels acords que s'adoptin aquest divendres al ple.

Autodeterminació i amnistia

Malgrat que el debat del Parlament s'hagi circumscrit a la pandèmia, algunes de les resolucions que es votaran demà tornaran a parlar d'autodeterminació i d'amnistia. ERC, per exemple, vol que la cambra afirmi que "la independència és l'única alternativa" perquè Catalunya pugui afrontar la reconstrucció amb garanties i proposa un "acord de país" que constati dues coses: que el conflicte polític amb l'Estat no pot quedar "somort" pel coronavirus i denunciar "l'existència d'una causa general contra l'independentisme".

En el cas de la CUP, a banda de fer una revisió de dalt a baix del model sanitari i de serveis socials i proposar crear una indústria farmacèutica pública, també posa el focus en les actuacions policials dels últims mesos per forçar, així, JxCat i ERC a posicionar-se com a membres del Govern. Així, demana una comissió d'investigació al Parlament per analitzar aquesta qüestió, però també torna a demanar a la Generalitat que no es personi com a acusació particular de les causes com la que hi ha oberta per les manifestacions postsentència i que se suspengui de sou i feina els sis agents dels Mossos implicats en l'agressió racista al Bages.

Els cupaires, però, també proposaran al ple que es posicioni sobre l'estàtua de Colom. Una qüestió que en les últimes setmanes ha generat polèmica per les declaracions que va fer la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, en una entrevista a l'ARA, en què va defensar que seria una bona mesura treure l'estàtua, però que hores més tard va rectificar i va explicar que s'havia de "contextualitzar".