JxCat i ERC allunyen l’ajornament electoral
Malgrat les declaracions de Budó i Sàmper, els partits es conjuren per no “especular”
BarcelonaDivendres la consellera de Presidència, Meritxell Budó, va obrir la porta a ajornar les eleccions en funció de la pandèmia en una entrevista al Cafè d’idees de TVE. Diumenge era el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, qui deia que els comicis s’havien de celebrar però no a “qualsevol preu” a El suplement de Catalunya Ràdio. Però ahir van ser la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, i la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, les que van voler acabar amb l’ombra de dubte que plana sobre les eleccions del 14 de febrer i van assegurar que es faran.
En les rodes de premsa posteriors a les reunions de direcció de JxCat i ERC, les portaveus van afirmar que els socis de govern treballen perquè hi hagi comicis i van allunyar la possibilitat d’ajornar la cita electoral per l’efecte de la pandèmia. Artadi, després de les declaracions dels consellers de Junts, va dir que el compromís del partit és celebrar les eleccions i fer-ho amb “garanties”. Va demanar evitar “especulacions” i es va mostrar partidària de convocar tots els grups parlamentaris per respondre “inquietuds” i compartir el pla del Govern amb l’oposició. Un posicionament, va afirmar, que comparteixen amb els republicans. Paral·lelament, des del carrer Calàbria de Barcelona, Marta Vilalta escenificava la mateixa voluntat: va defensar que malgrat la crisi sanitària es pot votar en “condicions segures” i va demanar no “especular” amb la qüestió.
La declaració d’intencions dels socis de govern arribava després que el síndic de Greuges, Rafael Ribó, presentés un nou informe sobre les eleccions i la pandèmia. En una roda de premsa ahir al Parlament, aconsellava explorar la possibilitat de votar durant dos dies perquè ho fessin persones contagiades o aïllades, urnes “mòbils” o ampliar el termini del vot per correu. També va defensar que els grups triïn una comissió independent perquè decideixi abans del 15 de gener si s’han d’ajornar els comicis: “Si arribada la data hi hagués unes condicions que dificultessin el dret de vot, caldria prendre mesures com l’ajornament de les eleccions”.
Els precedents més recents són el del País Basc i Galícia, on els governs van ajornar les eleccions del 5 d’abril arran per la primera onada de la pandèmia. Tots dos governs van citar la ciutadania el 12 de juliol, però no tothom va poder votar: van vetar la participació als comicis a mig miler de persones contagiades. A Catalunya, fonts de la conselleria d’Exteriors, que és la responsable de l’àrea de processos electorals, asseguren que estan “cent per cent focalitzats” perquè els comicis siguin el 14 de febrer i que ara mateix no es plantegen “cap ajornament”. “Tenim una data fixada i és la nostra única prioritat”, sostenen des del departament del republicà Bernat Solé. La conselleria ja ha elaborat un informe amb mesures per garantir el dret a vot, com han fet altres ens de la Generalitat. Exterior s’ha mostrat receptiu amb tots els informes -ha evitat obrir cap polèmica tot i que plantegen diferents fórmules- i recorda que, al final, serà el Procicat qui tindrà l’última paraula sobre com hauran de ser els comicis.
L’oposició demana claredat
Les garanties que van donar ahir els partits de govern, però, no van convèncer l’oposició. Eva Granados, portaveu del PSC, va demanar claredat a l’executiu i que el vicepresident, Pere Aragonès, que ha de firmar la convocatòria automàtica dels comicis el 22 de desembre, reuneixi els grups per aclarir el posicionament de la Generalitat. A més, va considerar que posar en entredit les eleccions pel covid a l’inici de la desescalada qüestiona la reobertura dels sectors econòmics fins ara afectats per les restriccions. El PDECat també es va sumar a les crítiques i va alertar que és un “error” parlar ara d’un ajornament.
Segons el Govern, les eleccions se celebraran, però amb el covid marcant la pauta ningú s’atreveix a ser del tot taxatiu.