JxCat veta la doble militància si hi ha enfrontament electoral

BarcelonaUna de les incògnites que hi havia sobre la taula el 25 de juliol, quan l’expresident Carles Puigdemont va engegar el seu partit polític, era com es resoldria la qüestió de la doble militància amb el PDECat. Part dels dirigents que fundaven Junts per Catalunya, en aquell moment el mateix Puigdemont, també estaven afiliats a la formació de David Bonvehí. Fins ara ho havien deixat en l’aire -malgrat que Puigdemont i els presos polítics ja han estripat el carnet-, però en el procés d’esmenes de la ponència política i organitzativa de JxCat, que es votarà el 3 d’octubre, es resol de manera definitiva. L’ARA ha tingut accés a les esmenes de la militància que s’han presentat tant als estatuts com a la proposta estratègica del partit i una de les coses que queda clara és que Junts permetrà la doble militància amb altres formacions polítiques sempre que no hi hagi un enfrontament electoral entre els partits.

És a dir, en el cas concret del PDECat, els militants de JxCat podrien mantenir el carnet del partit de Bonvehí si no s’enfronten a la candidatura de Puigdemont a les eleccions. Es tracta d’una solució pactada entre la comissió redactora de la ponència organitzativa i un grup de militants de Sant Cugat que havien demanat prohibir la doble militància en tots els casos. L’esmena original es justificava dient que els militants de Junts no poden afiliar-se a altres partits i “encara menys” si s’enfronten a les eleccions. La redacció d’aquesta part dels estatuts, doncs, deixa la porta oberta a un últim acord amb el Partit Demòcrata, però ara per ara només hi ha una possibilitat difícil sobre la taula: que la formació de Bonvehí recomani dirigents del partit a JxCat perquè els incorpori a la seva candidatura electoral. Aquesta via verbalitzada per l’expresident Artur Mas s’hauria posat sobre la taula a principis del mes d’agost (en paral·lel a la demanda presentada pel PDECat als tribunals pel control de JxCat), però no s’ha concretat encara. El que sí que ha pogut saber l’ARA és que un hipotètic pacte giraria entorn d’una clàusula que permetés al Partit Demòcrata separar-se al mig de la legislatura si hi ha problemes i garantir la seva subsistència econòmica mantenint les subvencions d’allà on ja tenen representació: Congrés de Diputats, diputacions i el món local. No podrien rebre res, però, del Parlament, ja que el pacte deixaria formalment fora el PDECat de les eleccions. En tot cas, fonts de JxCat asseguren que Bonvehí no els ha fet arribar cap proposta formal sobre la qüestió.

Una via remota per a l’acord

Malgrat que hi hagi aquesta possible via d’acord, la majoria de fonts asseguren que cada cop és més complicat un pacte i que el més probable és que hi hagi enfrontament a les eleccions. “Hi ha gent que ja ha decidit separar-se”, afirma un membre del PDECat en al·lusió a Junts, mentre que des de JxCat un altre dirigent reprodueix la mateixa frase referint-se a la direcció del Partit Demòcrata. De fet, des de la demanda del PDECat per la marca i l’expulsió d’Àngels Chacón del Govern les relacions estan cada cop més refredades. Junts vol establir un tallafoc amb l’antiga CDC i rebutja qualsevol vinculació orgànica amb el Partit Demòcrata, de qui el jutge determinarà si és successor de Convergència en termes de responsabilitat judicial. És per això, argumenten, que rebutgen concórrer amb els seus drets electorals. Això implica que la llista de Puigdemont no tindrà espais reservats de propaganda electoral i per presentar-se a les eleccions necessitarà abans recollir les firmes equivalents al 0,1% de l’electorat en cada circumscripció, entre 5.000 i 6.000 a tot Catalunya.

Al seu torn, el PDECat ja assumeix també el divorci. Com va avançar l’ACN, ha convocat per al 5 d’octubre un consell nacional per decidir la seva relació amb JxCat. En cas que hi hagi un acord se sotmetrà a votació i, si no, s’iniciarà el procés de primàries per decidir la llista electoral. L’exconsellera d’Empresa, Àngels Chacón, té tots els números de ser la cap de llista. Serà fins llavors que conviuran els intents de ruptura definitiva o reconciliació in extremis que promouen Mas i també Xavier Trias. L’exalcalde de Barcelona és militant de JxCat però també presideix la comissió de qualitat democràtica del PDECat, que ja ha garantit que el Partit Demòcrata permeti la doble militància fins que no hi hagi un enfrontament electoral -la mateixa fórmula que JxCat.

La via unilateral

Pel que fa a la ponència política de JxCat, els afiliats també han presentat diverses esmenes sobre l’estratègia a seguir. En el text original, els de Puigdemont deixaven clar que la seva via era la confrontació: tant per forçar el diàleg amb l’Estat com per fer la independència “al marge de la negociació”, per qualsevol mètode des de la no-violència. Ara bé, els afiliats han demanat recollir la via unilateral de forma més explícita i aixecar la suspensió de la declaració d’independència si en les eleccions vinents se supera el 50% dels vots sobiranistes. Aquesta esmena d’addició, però, ha estat rebutjada per la direcció, que fins al dia 21 va negociar amb els militants que havien presentat propostes la seva incorporació al text de la ponència. Només si avui -que s’acaba el termini- ha assolit més del 10% dels suports de la militància, l’esmena sobre l’activació de la DUI se sotmetrà a votació el 3 d’octubre -entre d’altres-. Serà llavors que es tancarà el congrés que va començar el 25 de juliol. I quedarà pendent una qüestió no menor: triar el presidenciable efectiu de la llista de Puigdemont.

Un grup de la Crida s’oposa a la seva dissolució

Quan es va fundar JxCat com a partit el 25 de juliol, la Crida Nacional per la República -creada per l’expresident Carles Puigdemont i per Jordi Sànchez- va fer una consulta als seus associats en què va apostar per la seva dissolució. La idea era convertir l’associació en una fundació que doni suport al partit de l’expresident i, al mateix temps, promoure que tots els seus afiliats es fessin militants de Junts. Aquesta opció va ser avalada per més del 95% dels membres de la Crida que van participar en la consulta -el 40% dels socis-. Ara bé, aquest conjunt de decisions havien de ser ratificades en una assemblea general que se celebra de forma telemàtica avui a les 12 del migdia. Hi ha un grup que s’oposa explícitament a transformar la Crida en fundació i aposta per mantenir-la com una associació a favor de la independència. A més, creu que no s’ha produït el debat intern necessari per decidir dissoldre l’entitat. Aquest grup, anomenat Crida Associació, ja va iniciar un recull de peticions a internet i una de les cares visibles és Maria do Carmo Marques-Pinto, que fins ara era membre de la direcció de la Crida.