JxCat descarta reformar l'impost de successions en la pròxima legislatura
Proposen cinquanta mesures, entre les quals reformar la contractació pública per eliminar-ne les empreses de l'Íbex-35
En el debat de Televisió Espanyola de diumenge, fins a dues formacions polítiques van opinar sobre el posicionament de JxCat en l’impost de successions. Primer va ser la candidata del PDECat, Àngels Chacón, que defensa suprimir-lo, qui va instar Laura Borràs a aclarir el seu posicionament sobre aquest tribut, acusant-la de voler-lo apujar. Mentre que Jèssica Albiach, cap de llista dels comuns, va retreure-li el contrari, la voluntat d’abaixar-lo. No ha sigut fins aquest dilluns, però, que Borràs ha aclarit l’opinió del partit en aquest assumpte, després que el número tres de la candidatura, l’empresari Joan Canadell, s’hagués mostrat en diverses entrevistes partidari d’eliminar-lo. “Ho deixarem igual que aquesta legislatura”, ha dit en roda de premsa la presidenciable de Junts, afegint, però, que creu que no es pot fer un debat real sobre fiscalitat si Catalunya no és independent i s’acaba el dèficit fiscal amb Madrid.
En tot cas, Borràs ha admès que dins de Junts hi ha "diverses sensibilitats". Ha explicat que la formació ja va debatre internament aquesta qüestió en el procés de negociació dels comptes i que es va arribar a l'acord de mantenir l"imprescindible": el partit de Carles Puigdemont va acceptar que es reduïssin bonificacions en fills i pares, però no per als cònjuges, que mantenen la bonificació del 99%. Va ser la seva línia vermella durant la discussió amb els comuns i Esquerra.
Pel que fa a l'IRPF, Borràs s'ha mostrat contrària a apujar més la pressió fiscal, però no ha concretat si intentaria abaixar-la durant el següent mandat. En tot cas, sí que ha apostat per una filosofia de "moderació" fiscal per a petites i mitjanes empreses i autònoms. El que vol explotar JxCat en termes d'ingressos és la fiscalitat ambiental, en la línia del nou tribut verd que s'han creat en aquesta legislatura.
Salari mínim
La candidata de JxCat ha fet una roda de premsa aquest dilluns per explicar cinquanta mesures que el partit proposa de cara a la nova legislatura. Aviat, ha dit, es penjarà el programa electoral sencer a la seva pàgina web (la campanya va engegar divendres i fins ara no s'ha publicat). Una de les novetats d'aquestes mesures és la idea de reformar la llei de contractació pública de la Generalitat per "simplificar processos" i "eliminar" les empreses de l'Íbex-35 de les adjudicatàries de l'administració catalana. Borràs ha apostat per prioritzar, a través de la inclusió de diverses clàusules en la contractació (com es fa amb les de paritat o sostenibilitat mediambiental), les empreses amb "seu social" a Catalunya. Actualment, per exemple, que la Generalitat té contractats els serveis financers amb CaixaBank, es podria canviar aquesta entitat per la Caixa d'Enginyers -ha explicat- o un banc nacional públic català, la creació del qual és una de les altres propostes de Junts.
Borràs també ha proposat concertar amb agents socials i econòmics l'increment del salari mínim interprofessional a 1.200 euros (la competència per establir-ho legalment és de l'Estat), crear una agència del canvi climàtic i promoure una llei de l'economia circular i l'eficiència en l'ús dels recursos naturals. Fixa com a objectiu, en termes de medi ambient, una llei de transició energètica que permeti "reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle en un 55%".
Mossos d'Esquadra, educació i cultura
En la línia del que ha promès l'actual conseller d'Interior, Miquel Sàmper, i que encara no ha aplicat, Junts proposa "revisar el model d'unitats policials destinades a l'ordre públic per potenciar la prevenció, mediació i resolució" de conflictes en consonància amb les "autoritats de drets humans". En el document que va presentar dissabte Laura Borràs, en què es comprometia a "activar" la declaració d'independència, també concretaven que la Generalitat no es personaria en les causes contra manifestants independentistes i que "blindaria" l'exercici del dret de manifestació.
En termes pressupostaris, JxCat proposa destinar el 6% del pressupost a educació fins a l'any 2026 per tenir un sistema de qualitat i "universalitat" també de 0 a 3 anys. Alhora, es compromet a destinar el 2% dels comptes a l'àmbit de la cultura.
Més pressupost en sanitat: 5.000 milions d'euros en cinc anys
En relació a la pandèmia, Junts desgrana un seguit de mesures que creuen que no s'han intensificat suficient en aquest mandat (una crítica camuflada cap a Salut, que pilota ERC). Borràs ha promès "escoltar més" els sectors afectats i també els experts sanitaris a l'hora de consensuar les restriccions; implementar el "testeig massiu" de PCR i antígens (també a les farmàcies, on actualment no es fa); reforçar l'ús de mascaretes FFP2, malgrat que eviten dir que seran obligatòries com a Alemanya, i intensificar la inversió en recerca clínica.
JxCat també es compromet a "millorar les condicions retributives" del sistema sanitari, tot i que no concreta en quins termes, i restringir la mobilitat en funció de les característiques del territori, i no com fa actualment el Govern, del qual formen part, de forma homogènia a tot Catalunya. El que sí que assegura és que ampliarà el pressupost de l'àmbit sanitari fins a 5.000 milions d'euros en els propers cinc anys, especialment en "atenció primària" i crear l'agència d'atenció integrada social i sanitària.
Finalment, per lluitar contra la pandèmia, també proposen fomentar l'ús de la tecnologia per compatibilitzar el dret a la salut i la vida quotidiana. En aquest sentit, incorporen una de les mesures que va recomanar l'epidemiòleg Oriol Mitjà en el document que va fer per al govern de Quim Torra: acreditar a través de la tecnologia que una persona està lliure de covid ja sigui perquè s'ha vacunat, té anticossos o s'ha fet un test.