JxCat no desobeirà per investir Puigdemont
No el descarten com a candidat més endavant però l’elecció del pla D passa a ser prioritària
BarcelonaLa investidura de Carles Puigdemont s’allunya. Després que el Tribunal Constitucional (TC) evidenciés dijous la seva intenció de torpedinar qualsevol intent d’investir-lo, ahir es van multiplicar les veus a Junts per Catalunya (JxCat) que assumeixen que no es podrà dur a terme el seu nomenament. El pròxim pas continua sent, però, l’aprovació la setmana que ve al Parlament de la reforma de la llei de la presidència per permetre una investidura a distància -malgrat el revés del Consell de Garanties Estatutàries-. Tot i això, diverses fonts consultades admetien que l’escenari no passa en cap cas per desobeir el tribunal si, com és previsible, suspèn la nova norma. S’obriria aleshores la via d’un candidat alternatiu -el famós pla D- que hauria de desbloquejar, ara sí, la legislatura.
A mesura que passen els dies i l’espantall de la repetició electoral es fa present, el debat sobre si és convenient forçar uns nous comicis s’intensifica i les veus que treien ferro a una nova visita a les urnes es van silenciant. “La nit passada, d’una taula de deu persones, vuit vam mostrar-nos en contra d’anar a eleccions”, admetia ahir un membre de la candidatura del president. La pressió per formar govern augmenta i, per tant, l’opció d’enrocar-se en la investidura de Puigdemont disminueix. Queda lluny l’escenari del 30 de gener, quan Junts per Catalunya va retreure al president del Parlament, Roger Torrent, que ajornés el ple en què s’havia d’investir Puigdemont per no entrar en conflicte amb el TC.
En aquesta línia, ahir el diputat de Junts per Catalunya Eduard Pujol apuntava en declaracions a Efe que “JxCat no forçarà cap situació de desobediència, perquè seria alimentar encara més el conflicte en la mala direcció”. Tanmateix, Pujol va remarcar que el seu grup no renuncia a investir el líder de Junts per Catalunya. “És necessari mantenir l’opció de Puigdemont sense entrar en un escenari de desobediència”, va remarcar.
En què es tradueix això? Primer, s’intentarà donar empara legal a la investidura a través de la reforma de la llei de la presidència. I després, un cop el govern espanyol la impugni davant del TC -ja ha avançat que ho farà- i aquest la suspengui, es promourà un candidat alternatiu. Una renúncia a investir Puigdemont que des de la direcció del grup subratllen que seria “només temporal”. És a dir, que si més endavant durant la legislatura s’obre una escletxa que permeti investir el president -com per exemple una reforma del reglament del Parlament o que el TC aixequés la suspensió del canvi en la llei de la presidència o la considerés constitucional- es portaria la seva candidatura a la cambra.
No obstant això, ningú s’atreveix a descartar del tot l’escenari d’una repetició electoral. “Tot canvia constantment”, apunten des de JxCat. Per si de cas, ahir en una entrevista a Nació Digital l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, assegurava que el seu client pot tornar a encapçalar la llista si hi ha nous comicis.
La recerca d’un candidat
Sigui temporal o definitiu, el pas al costat de Puigdemont comportarà activar la recerca d’un candidat alternatiu. El ball de noms ha sigut constant durant aquests mesos i encara avui continua. “No hi ha una decisió presa”, asseguren fonts del principal grup independentista. Sobre la taula hi torna a haver el nom d’Elsa Artadi, assenyalada per molts dels seus companys com la més ben col·locada malgrat que, de portes endins, ella s’havia descartat. A més, en contra seu hi juga que la direcció del PDECat no la veu amb bons ulls després que estripés el carnet del partit poc abans del 21-D.
A més del d’Artadi, hi ha altres noms com el de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; els independents Quim Torra i Francesc Dalmases, o l’exconseller Ferran Mascarell -que encara no és diputat i que obligaria a fer córrer la llista per poder optar a la presidència-. De les travesses n’ha caigut ara l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ha fet un pas enrere per intentar retenir l’alcaldia a les eleccions municipals del maig del 2019. La decisió final, admeten diverses fonts, serà del mateix Puigdemont.
Per la seva banda, ERC s’ho mira des de la barrera. Els republicans votaran a favor de la reforma de la llei de la presidència i esperaran que sigui el TC qui la suspengui. Aleshores, apunten fonts del partit, serà el moment d’investir el “candidat efectiu” que fa setmanes que demanen. Ahir el portaveu parlamentari, Sergi Sabrià, va instar JxCat a asseure’s a negociar aquest pla D, tot i que va insistir que no depèn d’Esquerra, que espera el següent moviment de Puigdemont.