Puigdemont descarta convocar eleccions anticipades en resposta a la sentència de l'1-O

Brussel·lesArrencada del curs polític de JxCat a Brussel·les amb una reunió de la formació política amb l'expresident Carles Puigdemont en què un dels missatges traslladats a la resta de membres de la formació política és que la resposta a la sentència del judici al Procés no ha de passar per unes eleccions anticipades. Així ho ha explicat el mateix Puigdemont a la sortida de la trobada, quan ha assegurat que davant el nou curs electoral és necessari "enfortir les institucions", cosa que considera "incompatible amb les presses electorals". Aquesta és una de les opcions que hi havia sobre la taula de cara a l'1 d'octubre del 2020, si respondre amb un nou embat a l'Estat o buscar altres fórmules que encara no s'han concretat.

"Hem compartit unanimitat i consens màxim en tot l'espai de JxCat que la situació demana fortalesa de les institucions i estabilitat", ha dit l'expresident després d'una reunió que ha aglutinat representants del grup parlamentari a Catalunya però també al Congrés de Diputats i al Senat. Més tard s'hi han afegit els exconsellers a l'exili Lluís Puig i Toni Comín.

Però Puigdemont sí que ha marcat la data de la sentència com una "fi de cicle" que passa perquè l'independentisme "recuperi la iniciativa". És amb aquest objectiu que ha interpretat de manera positiva les últimes trobades de l'independentisme, per exemple en la cimera celebrada a Ginebra el cap de setmana passat. Puigdemont ha assegurat satisfet que "s'està començant a avançar" en la coordinació de l'independentisme i ha donat per descomptada la resposta a la sentència perquè creu que, com va passar l'1-O, l'independentisme "ja vindrà acordat de casa".

Resposta coordinada però sense concrecions

Tot i això, no hi ha hagut concrecions. El líder independentista ha dibuixat una resposta en diversos àmbits, tant institucional, com social i polític, però també com una "resposta llarga i sostinguda en el temps". D'entrada, però, una de les primeres iniciatives que s'han articulat per respondre a la sentència de l'1-O és la plataforma Tsunami Democràtic, que va néixer aquest dilluns per impulsar una campanya de mobilització basada en la "lluita no-violenta" i la "desobediència civil" per reaccionar-hi –segons un manifest fet públic aquest dilluns al matí.

La iniciativa va aparèixer l'endemà de la cimera independentista celebrada a Ginebra, i poques hores després que es fes pública els líders independentistes hi van donar suport de manera molt àmplia. Preguntat per si hi va haver alguna mena de coordinació en el suport a aquesta iniciativa, però, Puigdemont se n'ha desvinculat absolutament i ha assegurat que "no en tenia coneixement". L'expresident a l'exili ha reiterat que "no és responsabilitat dels espais polítics" i que en cap cas hi va haver "una planificació estratègica".

El debat sobre la investidura

Una altra de les opcions que hi ha sobre la taula a Catalunya de cara al nou curs polític és de nou la investidura de Carles Puigdemont com a president. Sobre aquesta qüestió, l'expresident a l'exili ha reiterat que "està a disposició del Parlament des del 22 de desembre". Tot i això, ha explicat que actualment està "centrat en defensar els drets de més d'un milió de ciutadans europeus que van votar per tenir dos representants al Parlament Europeu i que no tenen ningú que els representi". Això sí, ha reconegut que si aconsegueix ser efectivament eurodiputat i es posa sobre la taula l'opció de la seva investidura "haurà de prendre una decisió" perquè els dos càrrecs són incompatibles.