JxCat, a la cruïlla per encarar el 14-F

BarcelonaDes d’ahir els afiliats de JxCat voten per escollir la persona que optarà a la presidència de la Generalitat en representació del partit. Els resultats es coneixeran avui a dos quarts de nou del vespre i la partida es juga amb dues opcions: la portaveu de JxCat al Congrés dels Diputats, Laura Borràs, i el conseller de Territori, Damià Calvet. Ells dos són els únics aspirants després que Jordi Ferrés, militant de base, retirés a última hora la seva candidatura per donar suport a Borràs. Tots ells fa un parell de setmanes que fan campanya pel territori i intenten captar el vot del màxim nombre d’afiliats possible: han manifestat el seu propi estil i s’ha evidenciat fins a quin punt representen ànimes diferents dins de l’espai de JxCat.

Mentre que Calvet ha exhibit la bandera més sectorial i de gestió -rebaixant una marxa el Procés-, Borràs s’ha centrat en el discurs més independentista. L’actual portaveu al Congrés no ha definit quin és el seu full de ruta per assolir l’estat independent, però sí que, per exemple, ha dit el que creu que no ajuda a acostar-s’hi: pactar investidures o pressupostos espanyols, una manera de diferenciar-se ja d’Esquerra de cara a la batalla electoral. En el debat de primàries que va organitzar l’ARA el cap de setmana passat va considerar que l’Estat mai pactarà una consulta. En canvi, el conseller de Territori ha mostrat al llarg de la campanya un to més procliu a la taula de diàleg -en el debat va asseverar que el primer que farà si és president és trucar a Pedro Sánchez- i creu que al referèndum acordat s’hi pot arribar en funció de la força “interna” del sobiranisme. Cap dels dos ha posat terminis, de manera que no pretenen protagonitzar cap declaració d’independència la propera legislatura. El que propugnen és la “confrontació intel·ligent”, que, sense definir-la-tampoc ho ha fet l’expresident Carles Puigdemont-, passa per mantenir la tensió amb l’Estat.

Anàlisi de les opcions

Tots els candidats tenen les seves debilitats i fortaleses, a més de les oportunitats i amenaces de l’entorn. Si fem una anàlisi DAFO (vegeu el gràfic) dels candidats a les primàries de Junts, resulta que Borràs, com a característiques pròpies, té a favor la popularitat (ja ha sigut cap de llista en unes eleccions, a les espanyoles del 10 de novembre passat) i la possibilitat de ser la primera presidenta de la Generalitat -Inés Arrimadas (Cs) va guanyar les eleccions el 21-D però no tenia opcions de ser investida-, un fet que ja està remarcant en aquesta campanya amb l’etiqueta a les xarxes # femhistòriajunts. Per la seva banda, Damià Calvet, que ha rebut el suport dels exconsellers del PDECat Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, porta a la motxilla més experiència de gestió al Govern, cosa que també ha volgut exhibir durant la campanya i que el situa bé en la crisi actual.

Ara bé, també és cert que té poc nivell de coneixement entre l’electorat -fins ara s’ha dedicat a temes més sectorials- i que el desgast, precisament per ser al Govern durant la pandèmia del coronavirus, li pot jugar en contra. El seu bagatge de partit, que li ha servit per mobilitzar antics militants del PDECat a favor seu, alhora li ha generat enemics interns. Però Laura Borràs també té debilitats: té una menor trajectòria en gestió pública i està investigada al Tribunal Suprem per presumptes irregularitats en contractacions quan pilotava la Institució de les Lletres Catalanes, abans de ser consellera de Cultura el 2018. Una causa que ella atribueix a la guerra bruta de l’Estat contra l’independentisme però que podria passar-li factura en campanya.

Relació amb l’electorat

Els possibles candidats de JxCat s’enfrontaran a la resta de candidatures del 14-F i, en aquest sentit, tampoc és el mateix Calvet que Borràs. El conseller de Territori pot ajudar JxCat a retenir el vot tradicional de CDC davant del PDECat, que després del divorci amb Puigdemont es presenta en solitari a aquestes eleccions amb la bandera de la moderació. “Calvet desactiva el PDECat”, expliquen des del seu entorn, així com també el gir estratègic d’ERC. Això, però, també es pot convertir en una amenaça si el seu relat acaba sent massa similar al de la candidata del Partit Demòcrata, Àngels Chacón, i dificulta aconseguir votants nous que no havien optat mai per CDC. A Laura Borràs li passa el contrari. Té més difícil que el votant d’ordre de l’espai postconvergent confiï en ella però, en canvi, té a l’abast reunir suports d’altres espais polítics independentistes.

Entre Borràs o Calvet no només es decideix qui serà el proper candidat de JxCat a la Generalitat, sinó que també es defineix què és el projecte de Junts.