JxCat busca com investir Puigdemont si no pot tornar

Barcelona¿Carles Puigdemont tornarà per ser investit president de la Generalitat? El dubte plana des que els resultats electorals del 21 de desembre van confirmar la majoria absoluta independentista, cosa que va posar Puigdemont en un dilema: si compleix la seva gran promesa electoral, tornar a Catalunya per presidir el Govern, s’arrisca a ser detingut.

Junts per Catalunya busca la fórmula per garantir que Puigdemont continuï al càrrec sense arriscar la seva situació personal, tenint en compte que en el moment que trepitgi territori espanyol serà portat al Tribunal Suprem a declarar. Amb tota probabilitat, la fiscalia demanarà presó incondicional al·legant, entre altres motius, risc de fuga, tal com passa amb els presos polítics que segueixen entre reixes: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

La llista que va quedar segona a les eleccions -Ciutadans renuncia a intentar formar govern perquè no compta amb cap majoria- té sobre la taula diferents escenaris, inclòs el retorn de Puigdemont. Una de les fórmules la va apuntar el número 4 de JxCat, Jordi Turull, en una entrevista a Catalunya Ràdio: que Puigdemont sigui investit telemàticament. “El nostre suport per procedir al debat d’investidura per Puigdemont és total i mirarem com ho podem fer i quina manera és la millor”, va apuntar, en ser preguntat per la possibilitat que Puigdemont sigui escollit a distància.

Això obliga, però, a fer un canvi al reglament del Parlament. El text que regula el funcionament de la cambra no preveu que un president pugui ser investit per via telemàtica. De fet, la norma especifica que el candidat ha de presentar “davant del ple” el seu programa de govern. L’opció que ho faci per videoconferència, per ara, tampoc es considera, ja que es reserva per a intervencions puntuals en comissions. Si es canvia el reglament, la via telemàtica permetria garantir la investidura de Puigdemont i el vot dels diputats absents, fins a vuit de Junts per Catalunya o ERC.

L’altra fórmula passa pel retorn de Puigdemont i, per fer-ho, caldria o bé acceptar la detenció per denunciar la situació a la comunitat internacional o bé pactar amb la fiscalia. Aquesta via guanyaria força en cas que el jutge Llarena decideixi deixar en llibertat els quatre empresonats: el dia 4 ha de revisar la situació de Junqueras i el dia 11 ho farà amb la de Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. L’entorn de Puigdemont considera que si el president accepta voluntàriament tornar de Bèlgica per declarar ja no es podrà esgrimir el risc de fuga per posar-lo a la presó. Turull va demanar treure pressió a Puigdemont, que té la “voluntat” de tornar, i posar-la a l’Estat perquè en permeti la investidura.

L’última fórmula, que no està descartada, és que Puigdemont renunciï a la presidència a favor d’un altre candidat. Una via complicada perquè no compta amb consens a JxCat -molts ho veurien contrari a l’esperit de la llista del president, creada per bastir el seu retorn-, provocaria que ERC plantegés la candidatura de Junqueras i tindria en contra la CUP.

De fet, tots els plans de JxCat han de comptar amb el beneplàcit de la majoria independentista. Després d’uns dies de festa en què hi ha hagut algunes trucades, ahir hi va haver la primera presa de contacte, aprofitant que hi havia diputació permanent al Parlament.

Tot i així, encara no hi ha negociacions en ferm. ERC espera que Puigdemont es decideixi, i els republicans subratllen que la promesa electoral que va fer el president -i que li va permetre, contra pronòstic, avançar els republicans a les urnes- era tornar. Si no ho fa, ERC plantejarà que Junqueras sigui escollit per seguir amb la lògica del “Govern legítim”. Ho va deixar clar ahir el diputat al Congrés Gabriel Rufián en una entrevista a La Sexta: “El pla A és Puigdemont, i volem que torni. Ho va prometre i s’hi va comprometre. El pla B és Junqueras, perquè segons l’advocat i els experts sí que podria ser president”. Rufián va negar amb contundència la possibilitat que Puigdemont sigui escollit sense tornar i governi des de Brussel·les: “No es pot tenir un president per Skype”.

De moment, les negociacions pel Govern estan aturades, a l’espera que Puigdemont defineixi què farà. El que ja han iniciat els grups són els contactes per formar la mesa del Parlament, un òrgan que ha tingut un gran protagonisme en l’última legislatura pel seu paper en la tramitació de les lleis del Procés i que ha acabat amb cinc membres de la mesa davant el Tribunal Suprem.

JxCat, ERC i la CUP -que en l’última legislatura va prestar els seus vots a Junts pel Sí- tenen a les seves mans garantir la majoria independentista de la mesa, un factor determinant si es vol canviar el reglament de la cambra. El problema, ara per ara, són els vuit vots que ballen. Sense aquests diputats, els comuns serien claus per a l’equilibri de la mesa. En cas que els tres diputats electes empresonats siguin alliberats, els independentistes i la CUP tindran 65 diputats, i la resta de formacions, 65. Una situació que es donarà tota la legislatura si els consellers de Brussel·les no tornen, i que porta algunes veus independentistes a posar sobre la taula si han de renunciar al seu escó. Per ser conseller no cal ser diputat i, de fet, la majoria renuncien al lloc parlamentari si són cridats al Govern.

Amb la mesa, el dubte és què farà Carme Forcadell. Els partits respectaran la decisió personal de la presidenta del Parlament, perseguida per la justícia i que si decideix renunciar obrirà un nou debat sobre quin partit ha de tenir la màxima representació parlamentària. Les formacions tenen fins al 17 de gener per arribar a un acord. És el dia que, segons el calendari de les negociacions, s’obrirà la legislatura. Però amb el 155 l’última paraula, també sobre quan s’ha de convocar el nou Parlament, la té Mariano Rajoy.