JxCat afronta el seu futur més enllà de Carles Puigdemont

Barcelona“Puigdemont, el nostre president”. Amb aquesta frase i la promesa del retorn des de l’exili l’equip de campanya de Junts per Catalunya va capgirar les perspectives electorals del PDECat i va aconseguir mantenir el lideratge del bloc independentista en detriment d’ERC, a qui totes les enquestes concedien la victòria. Després de les eleccions, però, el no retorn de Puigdemont i la negativa dels republicans a investir-lo a distància arran de la prohibició del Tribunal Constitucional ha fet trontollar els plans d’un grup parlamentari cohesionat entorn d’un únic líder, que ara, a més, està empresonat a Alemanya. El mateix president va ungir Jordi Sànchez per ser el presidenciable, però el Tribunal Suprem no el deixa sortir de Soto del Real. En va agafar el relleu Jordi Turull. Entre la primera votació -fallida- i la segona el candidat va ser enviat a presó preventiva pel jutge Pablo Llarena. En aquest context i si el Suprem torna a vetar la investidura de Jordi Sànchez després del pronunciament de l’ONU, JxCat busca un quart candidat que pugui acabar sent el president de la Generalitat.

El nom no és fàcil de trobar. Ha de ser ben vist pels independents del grup que insisteixen amb Puigdemont -“els irreductibles”, els anomenen-, pels diputats del PDECat -la direcció del partit vol que el candidat tingui carnet- i pel mateix Puigdemont -que mantindrà el lideratge moral de JxCat malgrat no ser el candidat-. L’equilibri de poders entre aquestes ànimes determinarà el rumb d’aquest moviment, sorgit en un moment polític únic i que vol tenir continuïtat més enllà del Parlament. En les travesses de noms sempre hi apareix la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, a qui els diputats reconeixen el lideratge parlamentari i que ha sigut la mà dreta de Puigdemont des que es va configurar la llista electoral. Però el seu nom perd força: “Ella no vol”, reiteren des del seu entorn, tot i que admeten que s’ho ha plantejat ja en diverses ocasions malgrat les amenaces de veto de la direcció del PDECat. Artadi va trencar el carnet del partit abans de les eleccions per discrepàncies amb la cúpula dirigida per Marta Pascal.

Davant d’aquest escenari, sempre en privat, es posen altres propostes sobre la taula. Una seria l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, amb carnet del partit i alhora amb un bagatge reivindicatiu del referèndum. Dimecres, coincidint amb la seva primera intervenció al ple del Parlament, Enric Millo va anunciar una querella contra ella per un discurs en què, segons ell, cridava a l’“atac” contra la Subdelegació del govern espanyol a Girona el dia dels nous empresonaments. Un altre nom és el de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, impulsat pel PDECat i que els independents de JxCat -segons fonts consultades- són reticents a votar. Els diputats sense carnet de partit, partidaris de mantenir el pols amb l’Estat, posen sobre la taula Quim Torra per acostar-se a la CUP. El diputat de JxCat ha sigut fins ara l’enllaç amb els anticapitalistes, juntament amb Francesc de Dalmases i Laura Borràs (que sona com a nova consellera de Cultura), i també és un dels defensors de teixir aliances amb els cupaires oferint-los un projecte de Constitució al final de la legislatura. Fins i tot hi ha qui dona opcions a Ferran Mascarell -que entraria al Parlament si Llarena suspèn tots els processats- per compensar els sectors d’ERC que fan córrer el nom d’Ernest Maragall com a via per acostar-se als comuns.

Amb tot, JxCat també ha de resoldre altres tensions amb el PDECat. No han acordat com es repartiran els diners del grup parlamentari i tampoc quin pes tindrà el partit al Govern. Entre els noms que se situen a l’executiu hi ha gent amb carnet però que no és necessàriament pròxima a la direcció: l’exalcalde de Premià de Mar Miquel Buch (a Interior); Damià Calvet, mà dreta de Josep Rull, a Territori, o Jordi Puigneró, fins ara secretari de Telecomunicacions i que pot tenir visibilitat pel pes que Puigdemont vol donar a les noves tecnologies. En canvi, Lluís Font, membre de la direcció del PDECat, quedaria fora del Govern si la conselleria d’Ensenyament és d’ERC.

El problema de les aliances

Ara per ara les ànimes a dins de JxCat no són l’únic escull per elegir el nou candidat. També ho són les majories al ple: com que Puigdemont i Toni Comín no poden delegar el vot, l’oposició suma un diputat més que JxCat i ERC. I els potencials aliats posen condicions. La CUP només està disposada a investir Puigdemont o donar suport a un programa que faci efectiva la República, camins que no comparteixen ERC i el PDECat perquè passen per la desobediència al TC. I els comuns només entraran a negociar si el candidat a la presidència és d’ERC, un escenari que JxCat no preveu.

La clau la pot tenir, paradoxalment, el jutge Pablo Llarena. Dimarts es va acabar el termini perquè les defenses recorrin el processament per rebel·lió. Quan aquest processament sigui ferm, Llarena pot tornar a sacsejar les majories al Parlament: si dicta la suspensió de tots els diputats processats inclosos Puigdemont i Comín (apel·larà a la llei d’enjudiciament criminal, tot i els dubtes legals que sigui aplicable en el cas dels exiliats), JxCat i ERC tindran dos vots més que fins ara no podien exercir. En aquest escenari, si la CUP manté l’abstenció i JxCat troba un candidat, el 131è president de la Generalitat podrà ser escollit per 66 vots a favor i 65 en contra.