L’espai de JxCat afronta tres grans debats enmig de turbulències internes

BarcelonaEl judici de l’1-O marcarà la política catalana i espanyola del 2019 i, alhora, el rumb que prendrà el moviment independentista, sobretot a partir de la sentència. Paral·lelament a aquest repte, l’espai polític de JxCat n’emprendrà un altre d’intern que definirà el futur del moviment que es va aglutinar al voltant de l’expresident Carles Puigdemont a les eleccions del 21-D i que ha transformat el PDECat tal com s’havia conegut fins ara. “Tots els temes que determinaran el futur del partit s’han de decidir aquest primer trimestre”, reconeixen fonts del PDECat. I és que l’espai que forma amb JxCat afronta tres grans debats que, segons les fonts consultades, es resoldran les pròximes setmanes enmig de les turbulències internes que s’arrosseguen de fa mesos. Es tracta de l’articulació amb la Crida impulsada per Puigdemont; la cara visible de les eleccions municipals a Barcelona -tot apunta a Forn- i la llista de les eleccions europees del maig, i el paper que ha de tenir el PDECat a Madrid, principalment en el debat dels pressupostos, en què -malgrat que els òrgans del partit han votat oposar-s’hi- ja han sorgit veus partidàries de donar aire a Pedro Sánchez.

Congrés de la Crida

El dia 26 culmina la seva fundació i el PDECat decidirà com hi encaixa

El dissabte 26 la Crida culminarà la seva constitució amb la voluntat d’aglutinar els independentistes (tot i el rebuig d’ERC i la CUP i les reticències del PDECat). En aquest congrés s’aprovaran les ponències política i organitzativa definitives de la formació i se n’escollirà la direcció. Malgrat que es defineixi com a “moviment”, les fonts implicades admeten que jurídicament s’ha de registrar com un partit per tenir l’opció de presentar-se a les eleccions. Permetrà, això sí, la doble militància amb altres formacions. És aquí, sobretot, on xoca amb sectors del PDECat que no volen que el partit quedi diluït dins la Crida. El PDECat, de fet, abordarà aquesta qüestió -a més del rol a Madrid- en la reunió de dilluns de l’executiva. “No podem passar més de puntetes sobre aquests temes”, reconeix un dels consultats, que admet la divisió interna.

Fa mesos que Bonvehí i la vicepresidenta, Míriam Nogueras-que representa una sensibilitat més pròxima a Puigdemont- es reuneixen amb els exconsellers Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn a la presó de Lledoners. Les últimes setmanes també han intensificat els contactes amb Jordi Sànchez, que s’erigeix com a president de la nova formació -Puigdemont ocuparia el lloc de “president impulsor”-. Segons fonts coneixedores, les converses continuen en el mateix punt: des del PDECat es proposa fer una federació de partits (a l’estil de CiU) i, des de la Crida ho rebutgen perquè defensen que l’adhesió a la formació ha de ser individual (de manera que els militants del PDECat quedarien diluïts entre els fundadors a la Crida, que són uns 13.000). Quin serà, doncs, el desenllaç? Les opinions són diverses: mentre que fonts del PDECat no descarten una escissió de l’espai, d’altres asseguren que s’arribarà a un acord i que les converses van avançant. Sigui com sigui, serà després del 26 que el PDECat consultarà a la militància el seu encaix amb la Crida. Abans està previst que la direcció, segons fonts del partit, es reuneixi amb Puigdemont a Waterloo.

Paper a Madrid

El rol del PDECat genera tensió interna dins l’espai de JxCat

La tensió sobre el rol del PDECat a Madrid s’ha intensificat pels pressupostos. El no final als comptes està assumit pel PDECat si no hi ha una proposta per resoldre el conflicte polític o no hi ha gestos cap als presos i exiliats -així ho va avalar per àmplia majoria el consell nacional-, però hi ha debat intern sobre quin marge cal donar al PSOE. Recentment, en una entrevista a Efe, el diputat a Madrid Ferran Bel es va mostrar partidari de no bloquejar el primer tràmit dels comptes (no presentar esmena a la totalitat) i donar temps a la negociació amb el PSOE. En canvi, Nogueras, també diputada a Madrid, va fer un tuit en què s’hi negava. De fons, la discussió és entre els que defensen el “no a tot” -Puigdemont i el president, Quim Torra, que a l’octubre va plantejar un ultimàtum a Pedro Sánchez, se situarien aquí- i els que advoquen per ser més flexibles amb el PSOE davant l’auge de Vox i un possible govern de dretes a Espanya, entre els quals hi ha la presidenta del consell nacional, Mercè Conesa, i l’entorn de la senadora Marta Pascal.

Eleccions del maig

S’ha de tancar la proposta per Barcelona i les europees

La marca que representarà el PDECat a les municipals serà JxCat. A excepció, però, de Barcelona, on el debat encara està obert. La idea de Puigdemont era una llista unitària amb ERC, però els republicans van negar-s’hi d’entrada. A partir d’aquí les converses s’han desenvolupat entre Neus Munté (alcaldable del PDECat), Jordi Sànchez i l’exconseller Quim Forn -Ferran Mascarell se’n va desmarcar presentant-se en solitari-. Després de mesos de negociació, segons les fonts consultades la decisió podria coincidir amb la fundació de la Crida, que haurà de decidir si es presenta a Barcelona o es reserva fins a les pròximes catalanes. A hores d’ara Forn es perfila com a cap de llista des de la presó, fent tàndem amb un número dos que seria l’alcaldable de facto. Una fórmula, però, que no està tancada per falta de consens sobre el segon lloc, que previsiblement ocuparà una dona. Segons els consultats es perfila la consellera Elsa Artadi, tot i que hauria d’abandonar el Govern; en cas de renúncia podria ser Munté o fins i tot, segons algunes fonts, la consellera Laura Borràs.

Un altre front són les europees, en què el pla inicial de Puigdemont també s’ha frustrat: es va oferir per ser número dos d’Oriol Junqueras en una llista conjunta, però ERC ho va rebutjar. A falta de la fórmula, el PDECat ja explora la seva tradicional aliança amb el PNB i ja ha engegat la maquinària de primàries per triar el cap de llista.