JxCat adverteix que demandarà el Palau de la Música per danys i perjudicis per haver-los reclamat la multa de CDC

BarcelonaJunts per Catalunya i el PDECat rebutgen ser els successors de Convergència i, per tant, haver d'assumir el pagament del decomís de 6,6 milions d'euros que la sentència del cas Palau imposa al partit extint de Jordi Pujol. Aquesta és la conclusió de les al·legacions –a les quals ha tingut accés l'ARA– que han presentat tots dos partits davant l'Audiència Provincial, que el 4 de maig va obrir una peça separada a petició de la Fundació del Palau de la Música i la Fiscalia per determinar si aquestes dues formacions són successores de CDC.

JxCat i el PDECat consideren que la petició no ha anat acompanyada de cap prova que acrediti la successió. Junts, a més, es reserva la possibilitat de "reclamar danys i perjudicis" al Palau de la Música per haver-los reclamat les responsabilitats de Convergència basant-se en "simples conjectures, paral·lelismes o buscades coincidències" -tal com va avançar 'El diario' divendres-. Al seu parer, la petició ha sigut una "temeritat" sense tenir "cap document fefaent" que l'acrediti i per això acusa l'entitat de tenir una "intencionalitat" més enllà de l'àmbit jurídic, ja que va presentar la petició després de les eleccions del 14-F i no quan es va fundar el partit.

Agafant-se a l'article 538 de la llei d'enjudiciament civil, Junts diu: "Atès l'evident dany reputacional que la presentació d'aquest incident d'execució penal –amb la cobertura mediàtica corresponent i en un moment precís de les negociacions per formar un nou Govern– ha tingut en JxCat [...], ens reservem l'acció de reclamar els danys i perjudicis que aquesta petició d'execució de sentència ha representat per tal que se'n faci càrrec la Fundació del Palau".

Junts assegura que "no és la successora de CDC ni tampoc del PDECat", amb qui recorda que manté un plet civil per la propietat del partit de JxCat, les mesures cautelars del qual acrediten que es tracta de "dues formacions polítiques diferents". Argumenta que en aquest procediment civil ha quedat provat que són dues entitats diferenciades i que, per tant, si Junts no és successor del PDECat tampoc es pot considerar successor de Convergència.

Segons Junts, el que pretén la Fundació del Palau és "involucrar un nou partit polític, el qual gràcies a l'esforç dels seus afiliats ha estat capaç de fer-se un lloc en la política catalana, espanyola i europea, partint de zero, sense diners o patrimonis previs, ni locals, ni treballadors ni res de res", exposa l'escrit de defensa de JxCat.

Un dels arguments del partit de Carles Puigdemont per negar que és successor de CDC és que a les eleccions del 14 de febrer es va enfrontar amb el PDECat i ho va fer sense els drets electorals de Convergència. En aquest sentit, assenyala que la Junta Electoral Central va determinar que va ser el Partit Demòcrata l'únic beneficiari d'aquests drets.

El PDECat també rebutja ser successor de CDC i, per tant, haver d'assumir el pagament dels 6,6 milions d'euros. Després que la Fundació del Palau hagi aportat l'informe de l'Audiència Nacional que imputa el PDECat pel fet de ser un partit continuador de Convergència, el Partit Demòcrata desacredita que això sigui una prova. "Es fonamenta en una aparent identitat no provada que permet només indiciàriament afirmar aquesta successió en el marc de la investigació. No és veritat, com afirma la Fundació, que la interlocutòria conclou una identitat entre el PDECat i CDC, cosa que resulta impossible al ser en fase de mera investigació", conclou. "No hi ha traspàs patrimonial que pugui justificar la successió", assegura, després que la Fundació fes referència a l'ocupació de locals de CDC per part del PDECat o la coincidència en la titularitat de les línies telefòniques com a arguments per estendre les responsabilitats de Convergència al Partit Demòcrata.

Tot i això, en les al·legacions que ha fet el Partit Demòcrata, hi ha un últim paràgraf críptic que apunta implícitament a Junts: "Si el que es pretén és utilitzar el dret constitucional de militància en un partit, quan prèviament es va militar en un altre, per justificar la successió jurídica entre els dos partits; i si el que es pretén és que qui té els vots respongui dels deutes de qui els va tenir, no és precisament el PDECat el beneficiari del rèdit polític de CDC".

Acreditació prèvia

Tots dos partits al·leguen l'article 540 de la llei d'enjudiciament civil per rebutjar que en el marc d'un procediment penal es pugui determinar el successor d'un partit polític. Consideren que això s'ha de fer en el marc d'un procediment "independent" en l'àmbit civil – en el concurs de creditors obert a CDC– i que, en tot cas, la jurisdicció penal n'hauria d'aplicar el resultat, a més d'assegurar que no es pot portar a terme una execució simultània contra CDC i, alhora, els seus successors. "Si s'estimés la sol·licitud de successió del PDECat, hauria de cessar immediatament l'execució contra CDC i aixecar-se l'embargament dels béns immobles de Convergència", diu l'escrit presentat per la defensa del Partit Demòcrata. En aquest sentit, afegeix, diu que s'hauria de comunicar aquest punt al Tribunal Suprem, que precisament està dirimint una petició de la jutge del concurs de creditors perquè alliberi les seus embargades pel cas Palau per tal de comptar amb tots els actius de CDC per afrontar el deute –una sol·licitud a la qual s'oposa l'Audiència Provincial de Barcelona.

Junts s'agafa a la redacció de la sentència del cas Palau, que deia que si hi havia entitats successores a Convergència que havien de respondre amb els seus béns es decidiria en el marc de l'execució "un cop acreditada" la successió. Totes dues formacions consideren que aquesta successió no ha sigut acreditada ara per ara i que, per tant, no se'ls pot fer respondre d'una activitat, diuen, d'un tercer. A més, JxCat acusa la Fundació del Palau de la Música de voler "driblar" el concurs de creditors a què està sotmesa Convergència, ja que és allà on creu que s'hauria de plantejar la successió d'empreses i no s'ha fet. "Mai podrà ser un jutge o un tribunal en l'execució d'una sentència penal el que pugui fer aquest pronunciament, ja que ni té jurisdicció ni tampoc competència", conclou.

"No es pot declarar responsable a qui no ha sigut part en el procediment", afegeix l'escrit del PDECat, fent referència al fet que no existien quan es va produir la instrucció i el judici del cas Palau i que, per tant, no van ser presents en el procés.

En aquest sentit, el Partit Demòcrata afirma que des de la sentència del cas Palau del 29 de desembre del 2017 fins avui ha transcorregut prou temps perquè el ministeri fiscal –que també fa la petició– o la Fundació del Palau de la Música hagin iniciat un procediment civil per acreditar la successió de CDC. "Sense l'existència d'aquesta sentència, declarar successora en l'execució de CDC al PDECat a través de l'article 540 de la LEC seria tant com repercutir al PDECat els efectes de la inacció del ministeri fiscal i de la Fundació, privant la possibilitat que sigui escoltada i acreditar amb garanties, que no existeix cap successió", acaba.