JxCat acusa ERC de no fer prou per blindar la immersió lingüística a l'escola de Canet

BarcelonaNo hi ha setmana que la relació entre els socis de Govern no es tensi per alguna matèria. Quan encara no s'ha tancat la ferida oberta per la negociació dels pressupostos catalans i estatals, ara el nou motiu de controvèrsia entre ERC i JxCat arriba per com cal defensar la immersió lingüística arran de la resolució judicial que afecta l'escola de Canet de Mar. Tot ha començat quan la presidenta del Parlament, Laura Borràs (Junts), ha proposat aquest dilluns que el conseller d'Educació, Josep González-Cambray (ERC), assumeixi la direcció de l'escola de Canet que ha d'impartir el 25% de castellà en una classe de P5 per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La proposta de Borràs, que exposaria el conseller a possibles conseqüències legals, no ha sigut ben rebuda per ERC. No tant pel fons, que tampoc convenç, sinó per les formes que ha escollit el seu soci de Govern per col·locar-la en el debat públic.

Borràs ha reclamat que el Govern sigui més contundent a l'hora de defensar la immersió. "No pot ser que diguem que no podem fer res. Tenim competències plenes en ensenyament. I no es pot deixar la responsabilitat només als professionals", ha defensat en una entrevista a Ràdio 4 i La 2 en al·lusió al posicionament del departament en aquest cas. Posteriorment, la portaveu de Junts, Elsa Artadi, s'ha sumat al mateix reclam. Ha dit que la proposta de Borràs era també la del partit i que esperava que Educació estudiés aquesta possibilitat com una manera de "blindar" el sistema d'immersió a totes les escoles. "Cal que el departament blindi els directors de centre de qualsevol responsabilitat que puguin tenir davant la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. S'ha de donar cobertura legal a les direccions davant l'ofensiva judicial", ha subratllat, recordant que l'exconsellera Clara Ponsatí va assumir les competències dels centres el 2017 perquè es pogués fer l'1-O.

Tot això, segons fonts governamentals, aquest cop s'hauria de fer diferent. Es necessitaria un decret llei del consell executiu que modifiqués normes ja existents i que garantís que no es vulnera l'autonomia del centre. De fet, la mateixa Artadi ha assegurat que Junts està estudiant altres mesures que s'han de prendre, a parer seu, de forma urgent: canvis a la llei d'educació de Catalunya o de Política Lingüística per reforçar, diuen, el sistema d'immersió. Segons ha dit, "no es pot deixar tot en mans" del Congrés de Diputats –en un dard a Esquerra, que va dir que amb la llei Celaá havia "blindat" la immersió–, malgrat que tampoc renuncia a impulsar-hi reformes. Per la seva banda, la CUP també s'ha sumat a la petició de Junts perquè Educació agafi les competències del centre: “El que no pot passar és que un Govern català es desresponsabilitzi i deixi a la intempèrie la comunitat educativa”, ha dit el portaveu del secretariat nacional, Edgar Fernández.

La setmana de la cimera

Per a Esquerra aquesta setmana havia de ser la de la defensa unitària del català. Primer dijous, en la cimera impulsada per la Generalitat amb partits i organitzacions partidàries de la immersió, i després dissabte, en la manifestació que s'ha convocat a Barcelona en defensa del model lingüístic, a la qual el PSC ja ha anunciat que no assistirà al·legant que coincideix amb el seu congrés. Però la setmana ha començat lluny del marc mental que pretenia ERC. Les declaracions de Borràs no han sigut ben rebudes a les files republicanes. En primer lloc, pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha reclamat responsabilitat i no fer "partidisme" amb aquesta matèria. També ha mostrat el seu disgust la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, que ha replicat a Borràs que la immersió es defensa amb "la màxima unitat política" i no amb "improvisacions o solucions màgiques".

Els plans dels republicans passen per teixir un front comú en defensa de la llengua amb partits i entitats i, de mica en mica, anar desgranant les respostes que es podien donar al cas de Canet i en altres àmbits com el sector audiovisual. Ara bé, Esquerra no concreta què cal fer amb l'escola afectada per la sentència del TSJC, i es remet a garantir que el model lingüístic "no es toca" i que Aragonès i Cambray seran "al capdavant" defensant-lo. Fa pocs dies el conseller d'Educació va assegurar que no es podia fer res en el cas de Canet perquè la resolució del TSJC s'adreçava directament al centre: "Només podem acompanyar i protegir la direcció del centre perquè apliqui les mesures cautelars", va dir.

L'única pista que ha donat Aragonès aquest dilluns és la promesa de buscar una solució "sòlida, permanent i efectiva". Fonts republicanes asseguren que veuen marge per salvar el model amb modificacions legislatives tant en l'àmbit català com apel·lant a la llei Celaà. Sigui com sigui, asseguren que el que es necessita és un cert marge de temps i discreció, cosa que, a parer seu, es veu torpedinada per declaracions com la de Borràs. La presidenta del Parlament, però, no ha sigut l'única a pronunciar-se en les darreres hores: també ho han reclamat l'expresident Quim Torra, l'exdiputat Antonio Baños i l'exlíder d'ERC Lluís Carod-Rovira –en un article conjunt publicat a VilaWeb i El Punt Avui– perquè no s'acatin les resolucions. D'aquesta qüestió també n'ha parlat la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que aquest dilluns ha ofert la Comunitat de Madrid perquè les famílies que vulguin que els seus fills estudiïn en castellà puguin fer intercanvis.

El debat arriba al Parlament

Tot plegat es debatrà aquesta setmana al Parlament a través de dues mocions que han registrat la CUP i el PP. Els cupaires demanen al Govern que Educació "assumeixi la plena responsabilitat política i jurídica en la instrucció" i garanteixi que el català sigui llengua vehicular. En canvi, el text del PP proposa fixar a partir del curs que ve un 25% d'hores lectives en llengua castellana "com a mínim".