Del jutjat 32 al Suprem, totes les estratègies per dur el cas Pegasus als tribunals

BarcelonaLa investigació judicial pel presumpte espionatge a polítics, activistes i advocats catalans amb el programa Pegasus va camí de convertir-se en una macrocausa amb diverses derivades. En les darreres setmanes, el degoteig de querelles ha sigut constant, però a hores d'ara hi ha dos fronts oberts: el de Madrid, amb les demandes que s'han portat a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem, i el de Barcelona. De fet, el jutjat d'instrucció número 32 de la capital catalana és el que acumula més querelles sobre la taula, malgrat que encara ha de decidir sobre el seu futur. Aquest és l'actual mapa judicial:

Cinc querelles a Barcelona

Un jutge i dues estratègies d'acusació

La causa del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona es va obrir fa un any i mig, pel presumpte espionatge als mòbils de l’expresident del Parlament i ara conseller d'Empresa, Roger Torrent, i el portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall. El jutge, per indicació de la Fiscalia, va cenyir la causa contra les empreses que hi ha darrere de Pegasus. Inicialment, es va limitar a demanar informació sobre les companyies propietàries del sistema a Israel i Luxemburg a través de comissions rogatòries que encara esperen resposta. Coincidint amb el degoteig de querelles, ha ordenat analitzar els telèfons de Torrent i Maragall.

El jutge també té sobre la taula les querelles d'Òmnium, de la CUP -que han passat abans per dos jutjats més-, de l'ANC i, ara, les que ha presentat l'advocat Andreu Van den Eynde a títol personal i en nom dels polítics d'ERC Josep Maria Jové i Diana Riba. Les estratègies no són coincidents: l'ANC apunta directament al CNI i a la Moncloa per l'espionatge, mentre que ERC, Òmnium i la CUP acusen l'empresa NSO, sense perjudici que se'n puguin derivar altres responsabilitats. Ara el jutge ha demanat a la Fiscalia si creu que totes s'han d'acumular en la mateixa investigació. El mateix pas haurà de fer amb les noves demandes que arribin: la denúncia per espionatge del Parlament i les querelles que pugui afegir la Generalitat, que encara ha de decidir per quina via porta l'espionatge al president Pere Aragonès i la resta de membres del Govern.

L'espionatge a la Moncloa

Calama rebutja la Generalitat com a acusació

El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama investiga l'espionatge als mòbils del president espanyol, Pedro Sánchez; la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, denunciades per l'Advocacia de l'Estat. La causa està, de moment, sota secret de sumari, malgrat que ja s'han analitzat els telèfons. La Generalitat va demanar formar part d'aquesta investigació com a acusació popular -un pas que té pensat fer en totes les causes obertes per Pegasus- però el jutge ho ha rebutjat perquè considera que les administracions públiques no poden exercir aquesta figura.

La via del Suprem

Torra i Costa apunten a Sánchez

L'expresident de la Generalitat, Quim Torra, i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa han recorregut a la via contenciosa administrativa del Suprem. En la seva demanda apunten directament a Sánchez i els membres del govern espanyol com a responsables de la "intervenció massiva" dels telèfons de polítics, activistes i advocats. Han triat una via alternativa a la penal perquè s'agafen al fet que l'executiu no tenia cobertura jurídica per ordenar la intervenció i afegeixen que els van vulnerar els drets fonamentals.

A Madrid encara hi ha oberta una via més, la denúncia de l'advocat Gonzalo Boye, també afectat, que porta el jutjat d'instrucció número 29 de la capital espanyola. Els afectats no descarten obrir encara un front judicial addicional, el de la justícia europea. Ho faran aprofitant la presència a Europa dels polítics exiliats d'ERC i Junts. Torra i Costa també volen arribar fins a Estrasburg. De moment, però, tot apunta que la principal batalla judicial es lliurarà a Barcelona.