Jutges per la Democràcia acusa el TS de legitimar "purgues ideològiques" en vetar Àngels Vives
L'associació creu que la magistrada Àngels Vives era la candidata amb més antiguitat i més mèrits per ocupar la presidència de l'Audiència de Barcelona
BarcelonaJutges per la Democràcia (JpD) ha denunciat aquest dijous les “purgues ideològiques” i la discriminació per raó de sexe que, segons l’associació, han dut a terme el Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial (CGPD). La sala tercera de l'alt tribunal va desestimar el recurs interposat per la jutge Àngels Vivas davant el nomenament d'Antonio Recio com a president de l'Audiència de Barcelona. Per a JpD, Vivas, que era candidata a ocupar aquesta posició, tenia més antiguitat i més mèrits que el magistrat escollit.
En un comunicat, l'associació veu "cridaner" que la sentència del Suprem “assenyali membres de la carrera judicial per la seva ideologia política” sense que el CGPJ s’hi hagi pronunciat mai. Vivas va argumentar en els seus recursos que supera Recio en 1.200 llocs d'escalafó i en 8 anys d'antiguitat, a més d'experiència en tasques de gestió a la carrera judicial. Per a la magistrada, la seva signatura al 'Manifest dels 33' va ser una de les raons que van impedir el seu nomenament.
Per la seva banda, el Suprem va justificar-se recordant que, si bé la participació en el manifest va ser un exercici "legítim" de llibertat d'expressió, això no implica que l'òrgan encarregat de valorar els candidats no pugui tenir en compte les actuacions i manifestacions d'índole política públiques dels magistrats a l'hora d'escollir.
JpD creu que Vivas també va ser víctima d'un cas de discriminació per raó de sexe i lamenta que la sentència del Suprem es negui a reparar aquesta "vulneració" amb arguments "d'índole formal". En aquest sentit han reclamat l’aplicació d’un principi d’igualtat de dones i homes en la carrera judicial i que es prenguin mesures de “discriminació positiva”, ja que les magistrades es troben “actualment infrarepresentades en càrrecs discrecionals”.
Finalment, en el comunicat també han recordat que, en aquell moment, el Suprem substituïa "en exercici de les seves funcions" el Consell General del Poder Judicial. L'associació ha criticat que l'alt tribunal retregui la signatura al manifest quan ni tan sols ho va fer el CGPJ, perquè la jurisprudència constitucional l'hi prohibeix.