Els regidors de Badalona jutjats pel 12-O al·leguen que no van obrir al públic i que va ser un "acte polític"

BarcelonaEls sis regidors de l'equip de l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater que van desobeir les ordres d'un jutge i van anar a treballar el 12 d'octubre del 2016 seuen avui al banc dels acusats. "Estàvem davant un acte polític", ha sostingut Oriol Lladó, d'Esquerra, que aquell dia actuava com a alcalde en funcions.

També ha compartit la tesi de l'acte polític l'exregidor José Téllez, de la CUP, que ha al·legat que el consistori no va obrir realment al públic i que simplement exemplificaven un acte polític. El llavors responsable de l'àrea de Recursos Humans ha defensat que "estaven fent política" i que simplement van "exercir el dret a la representació". A més, Téllez ha explicat que va estripar l'ordre judicial per demostrar que no hi estava d'acord, tot i que ha matisat que va ser una decisió improvisada. "Es va jugar amb els 'tempos' perquè s'havia creat indefensió. Estripar la interlocutòria era una manera d'expressar el meu malestar", ha dit.

"El Viver no estava obert al públic, les portes estaven tancades, els llums ni tan sols estaven encesos, la porta habitual del públic estava tancada, no es va encendre cap ordinador i no es va efectuar cap tràmit", ha argumentat Lladó. Per corroborar-ho, el regidor republicà ha explicat que aquell dia sabien que "la jornada" que s'havien "plantejat no es podia aconseguir". "L'advertència jurídica és que no podia produir-se allò que s'havia pactat prèviament", ha defensat.

Amb l'escalf de militants independentistes, així com de membres de la direcció nacional d'Esquerra i d'Òmnium Cultural, els regidors han arribat aquest dimecres cap a dos quarts de deu del matí a la Ciutat de la Justícia, on se'ls jutja per un delicte de desobediència.

Es tracta de l'aleshores regidor Oriol Lladó (ERC), que aquell dia exercia com a alcalde en funcions, José Téllez (CUP), absolt en un altre judici per haver arrabassar propaganda de l'1-O d'un cotxe de la policia local, Agnès Rotger (ERC), Eulàlia Sabater, Fàtima Taleb i Francesc Duran, tots tres de Guanyem Badalona en Comú.

Els regidors s'asseuen al banc dels acusats per haver obert les portes del consistori badaloní el 12 d'octubre del 2016, el Dia de la Hispanitat, com a mostra de rebuig a la festivitat estatal. Una decisió que van prendre malgrat que el jutjat contenciós 14 de Barcelona els hi havia prohibit. Per aquest motiu, ara la Fiscalia els demana 15 mesos d'inhabilitació especial per a càrrec públic electiu, autonòmic i local a cadascun d'ells, així com una multa de 4.200 euros per un delicte de desobediència greu comès per autoritat.

Delegació independentista de suport als regidors

Davant la citació judicial, des d'Esquerra Republicana han enviat una delegació per acompanyar els encausats encapçalada per la portaveu republicana, Marta Vilalta, el líder de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, així com la número dos, Elisenda Alamany.

També han anat fins a les portes de la Ciutat de la Justícia el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabaters i altres membres de l'actual consistori de la ciutat, com Àlex Montornès (ERC) o el regidor David Torrents, de Junts per Catalunya. Sabater no serà jutjada perquè aquell dia era de viatge oficial i, per tant, no se li han imputat responsabilitats.

El jutge va avalar la versió d'Enric Millo

Pel que fa als fets pels quals es jutja els sis regidors, va ser l'aleshores delegat del govern a Catalunya, Enric Millo (PP), qui va exigir que es tanquessin les portes dels edificis públics el 12 d'Octubre. Una petició que el magistrat va avalar prohibint als ajuntaments obrir els locals pel "perjudici irreparable" que suposaria per a l'interès general o col·lectiu.

Com és notori, els sis regidors van desoir les ordres del jutge i ara el ministeri fiscal considera que van actuar amb "evident menyspreu" cap a l'administració de justícia i amb "afany de privar d'eficàcia" l'ordre judicial. A més, denuncia que els regidors van atendre personalment ciutadans que van atansar-se a l'Ajuntament "omplint amb la seva pròpia mà, en alguns casos, instàncies genèriques" que, no obstant això, van registrar-se l'endemà.

El gener del 2017 el magistrat va decidir arxivar la causa contra ells al concloure que simplement van efectuar una "escenificació" no constitutiva de delicte perquè "el dret penal no castiga les 'performances'". Però, mesos després, l'Audiència de Barcelona va estimar el recurs que va presentar la Fiscalia –en desacord amb la decisió del jutge– i va ordenar reobrir la causa.