El jutge de Tsunami investigarà ara la presència d'espies russos a Catalunya entre el 2014 i el 2019

BarcelonaCom ja és habitual, poques hores abans que l'amnistia faci, previsiblement, un pas endavant al Congrés dels Diputats, el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón mou fitxa en la causa de Tsunami. En una interlocutòria a la qual ha tingut accés Efe, el jutge demana a la Policia Nacional que indagui sobre la presència d'espies russos a Catalunya entre el 2014 i el 2019. Ho fa a petició dos policies ferits durant les mobilitzacions d'Urquinaona contra la sentència del Procés, que són presents a la causa de terrorisme com a acusació particular.

Representats pel despatx Fuster-Fabra, aquests policies van basar la seva petició al jutge en informacions periodístiques sobre la presència a Barcelona d'almenys set agents del Directori Principal de l'Estat Major de les Forces Armades (GRU), el departament d'intel·ligència rus, durant els preparatius de l'1-O i la posterior declaració d'independència. En el document el despatx d'advocats argumenta la sol·licitud perquè no han trobat a la causa "cap informe policial sobre la investigació duta a terme al voltant d'aquestes suposades operacions encobertes dels membres de la Unitat 29155 del GRU".

De fet, els dos policies ferits no són els únics que havien demanat al jutge de l'Audiència Nacional que indagués en la trama russa. També ho va fer la setmana passada el mateix jutge Aguirre del cas Volhov: va sol·licitar que García-Castellón li faci arribar la informació que tingui sobre la suposada presència d'espies russos a Espanya durant els anys àlgids del Procés.

Què implica aquest moviment de García-Castellón? Fins ara tota la qüestió de la trama russa la portava el jutge Joaquín Aguirre en el marc del cas Volhov, des de Barcelona, una investigació sobre els suposats contactes de l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont amb el Kremlin que també s'ha reactivat amb la tramitació de l'amnistia i sobre la qual plana una possible imputació per traïció. Així, que ara García-Castellón emeti aquesta nova resolució implica dues coses: la primera, que a la causa de Tsunami per terrorisme també s'hi sumen ara les suposades vinculacions amb Rússia; i la segona, que qualsevol vincle dels investigats amb tercers països implica que, com amb Volhov, també plani l'escenari que s'incorpori a la causa el delicte d'alta traïció. Un delicte que, ara per ara, a l'espera de conèixer l'eventual nou text que negocien Junts i el PSOE, no quedaria emparat per la llei d'amnistia.

Amb l'assumpció del Suprem de la causa per terrorisme contra Puigdemont i el diputat d'ERC Ruben Wagensberg, l'Audiència Nacional ara dirigeix aquesta causa contra una desena de persones, entre les quals el cap de l'oficina de l'expresident Puigdemont, Josep Lluís Alay, o els empresaris Oriol Soler i Xavier Vendrell.

Una causa ja arxivada

Malgrat el pas que fa ara García-Castellón, la presència de suposats espies russos a Catalunya durant el 2017 ja es va investigar en una altra causa a l'Audiència Nacional que instruïa ell mateix i que va arxivar el 2020. Va obrir diligències, tal com va avançar el diari El País, per les suposades activitats de la Unitat 29155 a Catalunya i va demanar ja també informació a la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional. Tanmateix, ell mateix va decidir tancar la investigació un any després per manca d'indicis delictius, com va explicar Eldiario.es.