La jutge sosté que el 20-S es va fer ús de la “força”
Sánchez, Cuixart, Trapero i Laplana declaren a l’Audiència Nacional acusats de sedició
Barcelona“La finalitat última de les mobilitzacions [del 20 i 21 de setembre] era aconseguir la celebració del referèndum i la proclamació de la República Catalana, independent d’Espanya, conscients que desenvolupen una actuació al marge de les vies legals impedint l’aplicació de la norma fonamental de tots els espanyols, la Constitució”. Aquesta és l’última observació de la interlocutòria de la jutge Carmen Lamela, a la qual ha tingut accés l’ARA, que instrueix la causa de sedició contra els presidents de les entitats sobiranistes, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i també acusa del mateix delicte el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana. A aquesta última també li imputa un delicte de denegació d’auxili perquè considera que no va actuar perquè la Guàrdia Civil pogués sortir de la conselleria d’Economia, després de l’escorcollar del macrooperatiu contra l’1 d’octubre.
La jutge assumeix que la “multitud de persones” es va concentrar davant els edificis amb la finalitat d’“impedir per la força” als agents de la Guàrdia Civil el “legítim exercici de les seves funcions”. Parla de “força” tot i que l’ANC i Òmnium van fer una crida a la “mobilització pacífica”. Des de les entitats argumenten que l’objectiu de la concentració no era impedir la feina de la Guàrdia Civil -que ja era dins la seu d’Economia- sinó protestar per les detencions i els escorcolls.
En la interlocutòria, la jutge afirma que l’ANC va proporcionar voluntaris per fer un cordó davant d’Economia per “evitar que la Guàrdia Civil s’emportés els detinguts”. També diu que cridaven als Mossos “No us mereixeu la senyera que porteu” o “intimidaven” la Guàrdia Civil a crits de “no sortireu”. Ara bé, el cordó, segons fonts presents aquella jornada, es va fer per establir un pas davant el departament i permetre que la policia espanyola portés el número dos d’Oriol Junqueras, Josep Maria Jové, a la conselleria, per ser present a l’escorcoll. Segons les mateixes fonts, la Guàrdia Civil ho va acabar desestimant perquè volia portar el detingut dins d’un vehicle, cosa que es va descartar perquè hi havia 40.000 persones -segons la Guàrdia Urbana- entre Gran Via i la rambla Catalunya.
La jutge també cita com Sànchez i Cuixart, a sobre d’un cotxe de la Guàrdia Civil, van cridar a la “mobilització permanent” des d’aquell dia a favor del referèndum i en contra de les actuacions per impedir-lo. El que és cert, però, és que els presidents de les entitats pugen a sobre els cotxe de la Guàrdia Civil també per dirigir-se als manifestants que es concentraven davant la porta per desconvocar-los a les 12 de la nit i a citar-los l’endemà a les portes del Tribunal Superior de Justícia per reclamar l’alliberament dels detinguts per l’1-O. Cosa que la jutge no menciona en l’escrit.
Lamela també es fixa especialment amb el paper de la intendent dels Mossos d’Esquadra en la interlocutòria. Diu que la responsable de la policia catalana “no va prendre cap tipus de mesura” per “auxiliar” els efectius de la Guàrdia Civil i que havien reclamat la col·laboració. Tanmateix, la brigada mòbil dels Mossos es va desplegar al llocs dels fets quan eren les deu del vespre -hora en què acaba l’escorcoll-. Va actuar a partir de la mitjanit quan es van començar a dispersar les 40.000 persones concentrades.