El jutge revisa la llibertat dels investigats

MadridLa causa per rebel·lió al Tribunal Suprem entra avui en una segona fase. El jutge instructor, Pablo Llarena, ja té sobre la taula l’ordre de processament, i a partir de dos quarts d’onze la comunicarà a totes les parts. Se sabrà finalment per quins delictes es jutjarà el que considera el “nucli dur” del Procés i si envia més líders independentistes a la presó. A la mateixa hora estan citats els principals diputats investigats per revisar les seves mesures cautelars: els consellers Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa, així com l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Les tres líders republicanes van decidir ahir a última hora abandonar l’escó per evitar que les enviïn a la presó.

Jordi Turull trepitjarà el tribunal encara amb la ressaca del ple d’investidura fallit al Parlament. Fonts de la seva defensa assenyalaven ahir a l’ARA que el no de la CUP el beneficiava a nivell processal per evitar el reingrés a presó preventiva, després d’un “discurs molt moderat” en el qual es demostrava que està “allunyat de l’agenda radical” de la formació anticapitalista. En el moment de tancar aquesta edició, la fiscalia s’inclinava per no tornar a demanar presó incondicional per a cap d’ells, mentre que l’acusació popular, el partit d’extrema dreta Vox, estudiava demanar la mesura cautelar màxima. El partit va veure ahir com la sala d’apel·lacions obviava la fiscalia i els feia cas per mantenir el conseller d’Interior, Joaquim Forn, a la presó.

L’escrit d’avui de Llarena suposarà un abans i un després en la causa al Suprem. Per primer cop es fixarà per quin o quins delictes serà jutjat cadascú -rebel·lió, conspiració per a la rebel·lió, sedició o malversació- i la previsió, segons fonts jurídiques, és que no a tots se’ls processi per la pena màxima, la de rebel·lió, que comporta una pena de fins a 30 anys de presó. El jutge instructor ha citat al Suprem els representants dels 28 imputats, una xifra que podria augmentar.

Un informe de la Guàrdia Civil, avançat per Europa Press, apuntava ahir a fins a 49 persones investigades. En l’anomenat comitè estratègic, que Llarena considera el “nucli dur” de la causa, l’institut armat assenyala també l’encara vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro; el d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, dos vicepresidents de l’AMI, Jordi Gaseni i Eudald Calvo; l’expresident del Comissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, i Josep Reniu, també membre de l’ens, i finalment Neus Munté, portaveu del Govern fins al juliol del 2017. Ja en el comitè executiu, l’òrgan inferior, situa el secretari d’Economia, Pere Aragonès; el secretari general de la Vicepresidència, Josep Maria Jové, i Joaquim Nin, secretari general de la Presidència. Finalment apunta fins a deu secretaris generals més.

Quins són els pròxims passos?

L’ordre de processament de Llarena serà també el tret de sortida a la suspensió del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín, exiliats a Brussel·les, així com també dels diputats en presó preventiva, Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez. Com ja ha anat avançant en altres interlocutòries, el jutge té previst invocar l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Aquest article, bastant discutit, preveu que, un cop és ferma la interlocutòria de processament -l’ha d’avalar la sala d’apel·lacions- i està decretada presó preventiva per a un imputat per rebel·lió, se suspèn automàticament la seva funció o càrrec públic. Sobre Puigdemont i Comín pesa una ordre de cerca i captura i ingrés a presó a Espanya, i Llarena té previst reactivar les euroordres un cop dictat el processament. La nova fase passa per deixar sense càrrec públic els processats per rebel·lió.

Els encausats que declararan avui

Jordi Turull

A l’últim informe que la Guàrdia Civil ha enviat a Pablo Llarena se’l defineix com una “figura extraordinàriament rellevant” en la causa perquè és “tremendament pròxim al Procés”. El jutge tindrà en compte el seu discurs d’investidura d’ahir per decidir si l’envia a la presó.

Raül Romeva

Llarena el considera part de l’anomenat comitè executiu de cara a l’1-O per ser l’encarregat d’internacionalitzar el Procés. Igual que Turull, Rull i Carles Mundó, va sortir d’Estremera el 4 de desembre. ERC ja ha avançat que no formarà part del pròxim Govern per blindar-lo.

Marta Rovira

És l’única dels citats que no ha trepitjat la presó. Llarena li atribueix una activitat “decisiva” en la “concepció i execució” del Procés, amb una responsabilitat “de més nivell” per haver estat portaveu de JxSí. Rovira, que ja havia rebutjat anar a Govern, va renunciar a l’escó.

Josep Rull

La Guàrdia Civil es basa en declaracions seves per incloure’l en el delicte per rebel·lió. Com la resta de diputats investigats, el posa en la diana per haver subscrit el 2015 el full de ruta cap a la independència per anar de bracet amb ERC fins al referèndum, un text públic.

Carme Forcadell

Va passar una nit a la presó després que se li dictés presó eludible. La fiscalia, en canvi, va demanar presó incondicional. Llarena creu que ha tingut una “intervenció modular en tot el Procés”, com a líder de l’ANC i com a presidenta del Parlament. Ahir va dimitir de diputada.

Dolors Bassa

Va sortir de la presó d’Alcalá-Meco el 4 de desembre amb la consellera Meritxell Borràs i es va presentar als comicis amb ERC. La Guàrdia Civil l’acusa del “col·lapse” de l’aturada del 3 d’octubre per marcar uns serveis mínims “molt per sota dels habituals”. Ahir va renunciar a l’escó.