Una jutgessa reclama al govern espanyol desclassificar documents secrets de Pegasus
Busca aclarir qui està al darrere de l'espionatge als republicans Jové i Riba
BarcelonaLa batalla als jutjats per aclarir l'espionatge de Pegasus està plena de dilacions i decepcions per a l'independentisme, però aquest dimarts el jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona ha obert una porta a fer una excepció a aquest cúmul de desenganys. Atenent un escrit presentat per Josep Maria Jové i Diana Riba (ERC), la jutgessa Eva Maria Moltó ha demanat al govern espanyol que desclassifiqui els documents secrets que puguin aportar llum sobre qui va espiar a través dels seus telèfons mòbils els dos dirigents republicans.
El que fa la jutgessa, bàsicament, és acceptar formalment un escrit previ que havien presentat Jové i Riba, segons ha pogut constatar l'ARA de tota la documentació. En concret atén el punt clau, el tres. Allà demanaven que es presentés una "exposició raonada" al consell de ministres que sol·licités la desclassificació de tot aquell material que permeti saber si el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) "va comprar o va utilitzar" sobre Jové i Riba el "software Pegasus". També es reclama que tota aquesta documentació pugui aclarir qui ha comprat al CNI aquest software; qui va ser l'encarregat de comprar-lo –"Amb el màxim de dades d'identificació i localització de les que es disposin", es precisa–, i amb quina base legal es va decidir aplicar. Tot plegat forma part del llarg llistat de preguntes sense resposta que envolta aquest espionatge.
Aquesta és la segona victòria parcial en pocs dies que obtenen Riba i Jové en aquest cas. A principis de març, l'Audiència Provincial ja va atendre la seva petició i va ordenar al mateix jutjat d'instrucció número 20 interrogar la directora del CNI, Esperanza Casteleiro. De fet, si la jutgessa ara demana desclassificar aquesta documentació té a veure amb el que fet que s'hagi citat Casteleiro. És a dir, vol tenir aquesta documentació abans d'escoltar-la. Jové i Riba ja van dir en el seu moment, en un dels seus escrits, que si no es tenia la documentació Casteleiro podia fer el mateix que va fer quan la va citar el Parlament Europeu per la mateixa qüestió, "negar-se a respondre cap pregunta pel fet de no existir l’aixecament legal de l’obligació de mantenir secret".
La jutgessa no només demana la desclassificació dels documents, sinó que confirma que cita a declarar Casteleiro, també una de les empreses del grup NSO –creador del programari Pegasus– i també Jové i Riba en qualitat de testimonis. En un comunicat, Esquerra ha expressat la seva satisfacció per la decisió de la jutgessa, perquè "augmenta la pressió" a l'estat espanyol per "donar explicacions sobre el Catalangate". L'advocat de Jové i Riba, Andreu Van den Eynde, ha destacat que la resolució de la jutgessa va "en la bona direcció" i ha assegurat que amb moviments com aquests "estem més a prop de saber la veritat".
Futur incert
I ara què? Doncs ara cal esperar a veure com reacciona el govern espanyol i el CNI a les providències de la jutgessa. Fins ara l'estat espanyol no ha donat cap mostra ni de voler col·laborar ni de voler donar explicacions. L'últim exemple va ser fa dues setmanes, quan l'expedició europea que investiga l'espionatge de Pegasus va viatjar fins a Madrid i va amonestar el govern espanyol pel seu perfil baix. Mesos abans Casteleiro ja s'havia negat a donar explicacions a l'Eurocambra. L'única que ha explicat alguna cosa va ser la seva antecessora al CNI, Paz Esteban, quan va comparèixer a la comissió de secrets oficials del Congrés i va reconèixer que entre els espiats hi havia el president de la Generalitat, Pere Aragonès.
A la reunió del consell executiu d'aquest dimarts també s'ha parlat de Pegasus. En aquest cas per adoptar una "moratòria" en l'ús de tecnologies de cibervigilància dirigida. Segons ha explicat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, es tracta del "compromís" de no fer servir programaris espia en "la línia de les repetides recomanacions de les Nacions Unides".