Joaquim Bosch: “Que un jutge pensi que no el perseguiran és una invitació al 'lawfare'"

MadridEl jutge valencià Joaquim Bosch publica Jaque a la Democracia (Ariel, 2024), un llibre que alerta sobre les intencions autoritàries de l’extrema dreta i de la falta de contrapesos al poder polític, de què en fa responsable també a l’esquerra. 

Qui posa en risc la democràcia?

— El risc és la possible evolució de l’extrema dreta cap a posicions autoritàries i que la dreta convencional faci una mutació, com ha passat amb el règim de Viktor Orbán a Hongria, el Likud d’Israel o el Partit Republicà de Trump.

Per què ha penetrat el discurs ultraconservador entre els joves?

— La gent se sent més insegura que fa una generació, les institucions s’han degradat per la corrupció, i això ha portat a no veure la democràcia com a necessàriament el millor sistema polític. A més, els joves consumeixen xarxes socials en què els discursos d’extrema dreta estan afavorits per algoritmes i per l’orientació ideològica dels seus propietaris, com Elon Musk, que exhibeix suport a dirigents d’extrema dreta.

Veu possible una mena d’entesa entre Vox i Junts?

— Ara mateix ho veig impossible, perquè la gran particularitat de l’extrema dreta espanyola és que irromp amb el Procés. Però no és descartable que Junts pugui acabar adoptant discursos de l’extrema dreta d’Aliança Catalana. En molts països la dreta convencional, en lloc d’aprofundir en els valors de la democràcia des dels seus principis ideològics, ha intentat no perdre vots del marge conservador imitant discursos xenòfobs. 

A Madrid la dreta acusa Pedro Sánchez d’una mena d’autocràcia.

— Dels perills d’involució autoritària no se’n salva cap visió ideològica, però actualment els perills venen de l’avenç de l’extrema dreta. A Espanya no s’ha interioritzat prou la cultura de la separació de poders i dels espais de contrapès i això és atribuïble a aquest govern i als anteriors. Tenim una cultura en la qual el poder polític monopolitza els organismes que l’han de vigilar. Ara bé, dir que el PSOE manipula i domina la judicatura seria absurd. 

Com es poden regular els mitjans?

— La Constitució proclama el dret de la ciutadania a rebre informació veraç, no a rebre mentides. Per tant, seria intolerable que un govern imposés sancions o tanqués mitjans, però alhora és inacceptable que es pugui difondre mentides sistemàticament. S’hauria d’articular un procediment judicial en què els tribunals poguessin declarar que determinats continguts s’han difós de manera dolosa, o en coneixement de la seva falsedat, i que inclogui la prohibició de rebre ajudes públiques.

Com es pot combatre el lawfare?

— No podem pensar que som sagrats, divinitzats i que no ens equivoquem. Per això, és fonamental que qui controla els jutges, els tribunals superiors, estiguin configurats amb criteris clars d’imparcialitat, i això no passa. Que un jutge pugui pensar que des de dalt no el perseguiran és una invitació a practicar el lawfare.

Com s’haurien de triar els jutges del CGPJ?

— Que l’elecció parlamentària no sigui un pacte de quotes entre dos dirigents de partits amb un intercanvi de cromos. Que es presentin candidats en un procés obert amb transparència, compareixences públiques i amb comissions tècniques que informin sobre la seva qualitat professional. I sobretot, amb un fort règim d’incompatibilitats a persones que hagin estat vinculades a forces polítiques. 

Com es pot democratitzar l’accés a la justícia?

— Ara el sistema tria els millors memoristes. Es podria adjudicar a la universitat una part de l’accés a través d’un màster de judicatura i una oposició que no fos memorística. En tot cas, caldria garantir l’objectivitat i evitar incidències partidistes. 

Entén la no aplicació de l’amnistia per part del Tribunal Suprem?

— Penso que és discutible i que el vot particular [de la magistrada Ana Ferrer] és més correcte i convincent. Veig molt probable que el Tribunal Constitucional consideri que la malversació s’ha d’amnistiar. 

Creu que la majoria del tribunal actua amb motivacions polítiques?

— És una interpretació jurídica amb arguments qüestionables. Tribunals catalans han utilitzat el criteri que han considerat i el TC també decidirà. Mentre cadascú decideixi en el seu àmbit, l’estat de dret estarà actuant de manera adequada.